El Col·legi d’Enginyers de Camins va atorgar, el passat mes de maig, una de les Medalles Ildefons Cerdà 2015 a Jaume Peraire Guitart, responsable del Departament d’Aeronàutica i Astronàutica del Massachusetts Institute of Technology.
L’enginyer de Camins va començar el seu discurs parlant del factor sort a la vida i explicant que “la sort es busca però al final l’has de trobar”. Va assegurar que, en el seu cas, ell ha tingut sort trobant-la aviat amb la seva família, amics i coneguts.
Peraire va destacar que tot i que la seva activitat professional s’ha desenvolupat en un camp diferent al de l’enginyeria civil, l’educació que va rebre sempre l’ha acompanyat i l’ha ajudat a assolir fites que no haguessin estat possibles sense ella.
“L’Escola de Camins de Barcelona és la meva alma mater”, va afirmar el premiat, qui va explicar que durant els anys d’estudiant va viure una experiència única i inoblidable gràcies als professors i companys: “la falta de mitjans es va suplir amb unes relacions personals intenses”, va sentenciar.
De la formació com a enginyer de Camins, va destacar que el més important no era saber el què sinó el perquè de les coses, ja que “representa, al meu entendre, l’essència del que un enginyer de Camins ha de ser”. En aquesta mateixa línia, es va referir a la necessitat d’“una formació que prepari a l’individu per a innovar, liderar i prendre decisions importants dins de la societat”.
Jaume Peraire també va homenatjar la figura d’Ildefons Cerdà, “un dels màxims exponents de l’enginyeria generalista”. Va subratllar el fet que el Pla Cerdà donés resposta a les necessitats dels habitants de la Barcelona de l’època “aportant racionalitat a un camp on prèviament les decisions es fonamentaven en la intuïció i el desig d’afavorir les classes dominants, amb un pla únic que va permetre que a Barcelona es desenvolupés una classe mitja educada i majoritària que fou, i és, instrumental per al progrés econòmic de la ciutat”.
Per acabar, Peraire va destacar el paper que pot jugar l’enginyer de Camins generalista en l’era digital, defensant que aquesta figura no només no ha passat de moda sinó que és més necessària que mai “en un món amenaçat pel canvi climàtic, on més d’un bilió de persones no tenen electricitat, milions no tenen aigua, molts pateixen fam i on l’educació per a milions de persones és encara un luxe”.
El discurs sencer el podeu llegir aquí.
