La incorporació de la resiliència en la planificació i gestió d’infraestructures és necessària per fer front al canvi climàtic i protegir la població de riscos futurs. Aquesta nova visió de la gestió urbana, que ha de tenir una clara orientació ciutadana, suposa una nova àrea professional per als enginyers de Camins.
La comunitat científica ens indica ja sense dubtes que el canvi climàtic, del qual l’ésser humà n’és majoritàriament responsable, és un fet constatat, el que ens obliga als agents amb responsabilitats a prendre mesures per reduir els seus efectes.
Tot i que tenim marge per actuar en front del canvi climàtic, cal analitzar la vulnerabilitat de les infraestructures i els serveis urbans existents i com poden resultar afectats els seus processos de manteniment i renovació. En aquest sentit, la incertesa del que comportarà el canvi climàtic ens obliga a utilitzar una estratègia resilient que ajudi a una adaptació flexible, no dogmàtica, basada en estudis d’avaluació de riscos i capacitat de recuperació amb la participació de tots els col·lectius que estan afectats.
La resiliència permet estudiar les vulnerabilitats dels nostres sistemes d’una manera holística i preparar infraestructures i serveis urbans front els riscos per tal de recuperar-se de qualsevol tipus d’impactes que afectin a la població. Per aquest motiu, aquesta ha de ser una eina bàsica per planificar les polítiques territorials, una de les funcions bàsiques de les quals és protegir els habitants davant dels riscos futur. L’anàlisi resilient, tant dels aspectes tècnics com dels socials, en la planificació de les ciutats i les àrees metropolitanes garanteix una resposta adequada del conjunt de la societat davant de crisis futures.
A més, la planificació resilient de les infraestructures demanda una avaluació conjunta de les xarxes que estan interconnectades incloent una anàlisi cost – benefici del conjunt del sistema per a les diferents alternatives que es formulin. La incorporació de noves tècniques d’anàlisi procedents de la industria, més potents, experimentades, obertes i globals, que compten amb la resiliència per gestionar les estratègies a dur a terme davant de crisis futures, han d’ajudar els polítics i els agents responsables a prendre la decisió més robusta davant la variabilitat de les projeccions futures, incloent els costos de reconstrucció front els de fer una bona adaptació.
Les normes vigents ajuden a fer bons projectes davant les situacions actuals. Tanmateix, cal impulsar canvis legislatius que introdueixin el disseny dels nous planejaments i de les noves infraestructures davant de les situacions futures que podem preveure, en particular de les sobrevingudes pel canvi climàtic.
Orientació ciutadana
La ciutat resilient s’ha de fer comptant amb les persones per aconseguir que les comunitats rebin serveis que els siguin útils i integrin la gestió resilient en l’ús de la ciutat. Diferents experiències relacionades amb la resiliència i el concepte de “ciutat intel·ligent” estan impulsant una nova visió en la gestió de les ciutats enteses com a sistemes de sistemes interrelacionats. Aquesta nova visió no ha d’oblidar l’ús que els ciutadans fan dels diferents serveis urbans.
Nova àrea d’activitat professional
La resiliència constitueix avui a nivell mundial un nova àrea d’activitat per als enginyers i els serveis d’enginyeria. Aquesta impulsa la creació de noves àrees de negoci que aporten nou valor afegit a la gestió de les ciutats, permetent una nova manera de gestionar les infraestructures i els serveis urbans associats.
Per això, cal incorporar la resiliència en la formació dels nous professionals de la ciutat i les infraestructures, en el que ha de ser una garantia de millora continua de la seva preparació tècnica i social davant dels reptes que ens depara el futur.
