El terratrèmol que va assolar el Nepal el passat 25 d’abril va segar la vida de més de 8.500 persones i la destrucció del país va ser gairebé total. Malgrat l’elevat nivell de risc de la zona i les encertades prediccions dels sismòlegs, les autoritats no van prendre les mesures adequades per prevenir el desastre humanitari. Què es podria haver fet per estar més preparats i minimitzar les conseqüències del terratrèmol? I, sobretot, què s’hauria de fer a partir d’ara per prevenir i mitigar els impactes de les catàstrofes del futur?
Primer. És fonamental saber gestionar adequadament l’horitzó temporal de la recuperació, distingint entre el curt, el mitjà i el llarg termini. Els esforços immediats han d’anar dirigits a cobrir les necessitats humanes més urgents. Però això no ha de fer-nos oblidar que el Nepal necessita imperiosament un full de ruta clar i consistent sobre la gestió de desastres; aquest no serà l’últim terratrèmol que haurà d’afrontar el país.
Segon. El risc zero no existeix, però es pot minimitzar. Sovint els danys es produeixen per una mala gestió de la crisi, no per la crisi en si mateixa. Una emergència s’ha de començar a resoldre molt abans que esclati. En aquest sentit, la preparació és fonamental. La coordinació entre administracions públiques, empreses i ciutadans és indispensable i, quan algun d’aquests tres pilars bàsics s’enfonsa, l’eficàcia de la resposta disminueix dramàticament. És el que ha passat al Nepal; amb unes elits dirigents febles i un sistema institucional ineficient i obsolet, les autoritats s’han vist desbordades. La qualitat institucional del país és un factor decisiu per aconseguir una bona gestió de la crisi.
Tercer. És impossible deslligar la gestió d’emergències, la pobresa i el subdesenvolupament. El Nepal és un dels països més pobres del món. El repte en aquests països no és només lluitar contra la falta d’ajuda humanitària, sinó també contra les greus mancances estructurals de recursos humans, capacitats tècniques i infraestructures bàsiques. Assegurar la recuperació i reconstruir el Nepal significa també minimitzar els factors subjacents del risc i ser capaços de treure el país de la misèria. Sense un desenvolupament real, sostenible i a llarg termini, les catàstrofes seran una plaga eterna en aquest país.
