shutterstock_92069780

Mobilitat, Sector

Smart Mobility, progrés en moviment

Parlar de mobilitat smart és parlar d’un negoci que genera 1.300 milions d’euros a l’any només a Espanya, segons dades de la Universitat Politècnica de Catalunya, i és parlar també d’un sector en el que Barcelona s’ha posicionat com a referent internacional. En comentem els reptes i les oportunitats amb 4 enginyers de Camins experts en mobilitat. Seran els desplaçaments smarts millors? Quins són els perills? I, com seran les infraestructures en 20 anys? Són algunes de les preguntes que ens han contestat.

  •  Jordi Julià, Director a Transfer Enginyeria. President de la Comissió d’Urbanisme del Col·legi d’Enginyers de Camins i membre de la Comissió de Transports | “Sí que hi ha una revolució de les noves tecnologies molt important, però això ens ha d’obligar a canviar el nom de la mobilitat sostenible i dir-li smart?”
  • Francesc Robusté, Catedràtic de Transport de la UPC. Over 200 projects, 300 publications in consultancy, research and higher education in Transportation, Mobility and Logistics | “La informació en temps real ens permetrà millorar la gestió de la mobilitat en un 10 ó 15%, però no hem d’oblidar mai els condicionants físics, econòmics i de comportament”
  • Ole Thorson, Fundador i president d’INTRA Enginyeria de Trànsit. 45 years working with mobility, safety and sustainablity| “Hem d’utilitzar els avantatges tecnològics però hem de pensar primer quin és l’objectiu, preguntar per qui ho fem i situar l’usuari al centre”
  • Andreu Ulied, Director a MCRIT Enginyeria de planificació. Doctor Engineer (UPC) and Master in Planning bythe University of Harvard (GSD, KSG, HBS) | “Les categories en les que encara pensem: públic/privat, col·lectiu/individual, seguretat/velocitat comencen a perdre el sentit”

La mobilitat smart augura desplaçaments més eficients, més sostenibles i més ràpids i el creixement imparable d’un sector que ja genera a Espanya 1.300 milions d’euros l’any, segons dades de la Universitat Politècnica de Catalunya.

L’objectiu final és minimitzar els efectes negatius del transport actual (soroll, morts, contaminació, etc) gràcies a l’ús de la tecnologia smart, la recerca i el big data. Millorar els desplaçaments de les persones: fer-los més ràpids, fàcils, ecològics, segurs, còmodes… i una llarga llista d’adjectius que giren al voltant d’un mateix concepte: qualitat de vida, però hi ha més ingredients indispensables? Ens responen 4 enginyers de Camins experts en transport, mobilitat i urbanisme.

Per Ole Thorson, fundador i president d’INTRA Enginyeria de Trànsit i conegut defensor de la mobilitat sense motor (a bici o a peu), per ser veritablement smart, la mobilitat hauria de centrar-se menys en els cotxes i més en les persones: “les últimes dades que tenim de Barcelona indiquen que l’ús del vehicle privat baixa mentre el nombre de vianants creix un 10%” i encara així els cotxes continuen tenint preferència, es queixa Thorson.

La seguretat és un altre dels components que hauria de ser indissociable de la mobilitat smart segons el tècnic. Per contra, cita les tràgiques conseqüències de conduir mirant el mòbil o el GPS –tots dos representants de la tecnologia smart per excel·lència–.

Potser no és or tot allò que lluu, adverteix Jordi Julià, director a Transfer Enginyeria: “sí que hi ha una revolució de les noves tecnologies en tota la societat. És evident que és molt important però això ens ha d’obligar a canviar el nom de la mobilitat sostenible i dir-li smart? Al darrera hi ha una indústria que vol vendre tecnologia, sensors, informàtica…. i per tant aquest nou nom que apareix té molt de màrqueting d’una indústria potent”, reflexiona.

Pel Catedràtic de Transport a la UPC Francesc Robusté, la primera aproximació a la mobilitat smart va ser similar. “Quan IBM va encunyar el terme smart city fa uns vuit anys, no vaig copsar el seu interès. Després hem vist que es tracta del sector de la super-computació gestionant big data, l’internet de les coses i la realitat augmentada, els sensors low-cost, les apps dels telèfons mòbils…”, comenta.

Però encara que “disposar de dades de forma fàcil” pugui representar una “millora significativa”, aquestes “no substitueixen l’entendre i saber dissenyar i gestionar el sistema”. Segons exposa Robusté, per exemple, “aquest savoirfaireenginyeril” hauria propiciat que un projecte tan representatiu de la mobilitat smart com ho és el Bicing assolís l’èxit polític, mediàtic i social que gaudeix: “es van prendre moltes decisions de disseny, construcció i gestió quant a infraestructura, ancoratges, disseny de la bicicleta, sistema informàtic, tarifació, estimació de la demanda, optimització de la compensació de bicicletes entre parades, informació, rutes dels vehicles transportadors de bicicletes, etc”. “L’smart mobility es configura com una oportunitat perquè professionals com els enginyers de Camins apliquin els seus coneixements”, defensa.

Els ingredients del transport del futur
A més de respondre a les pregunta de “són fiables les dades de les quals es disposen?”, “o com podem aprofitar-les?”, els tècnics experts en transport també han de saber resoldre com dissenyar les infraestructures del present pensant en els sistemes de desplaçament del futur. Quan els vehicles siguin automàtics, per exemple, augmentarà de cop la capacitat de totes les carreteres ja que la distància de seguretat entre els vehicles es reduirà al mínim. O serà possible seduir a l’usuari amb comoditat vs. velocitat doncs gràcies a la xarxa wifi i els dispositius mòbils cada vegada s’aprofitarà més el temps del viatge.

Assenyala el Director de MCRIT, Andreu Ulied, que “el transport privat es fusionarà amb el públic donant lloc a sistemes híbrids: d’una banda el transport privat tendeix a tenir característiques pròpies de transport públic i, de l’altra, el transport públic serà més flexible i podrà fins i tot personalitzar-se”, pensa.

Dades a disposició dels ciutadans
En el que experts i administracions treballen sense parar és en millorar els processos participatius i en crear programes i aplicacions que permetin un accés ràpid i universal a les dades per part dels usuaris finals. Les aplicacions que informen de quan passarà el proper autobús a temps real o que permeten demanar un taxi a la carta avancen, per exemple, en aquesta direcció.

“Hem de canviar des dels criteris de disseny als processos d’informació i participació ciutadana. En resum: no pot ser que continuem projectant les infraestructures del segle XXI com ho fèiem fa trenta o quaranta anys.”, sintetitza Ulied.

Però pel col·lectiu d’enginyers de Camins compartir la informació amb la resta dels ciutadans també voldrà dir fer un pas endavant i acostumar-se a defensar el seu punt de vista en públic d’una manera clara i entenedora. I aquesta és una idea en la que els quatre experts coincideixen sense matisos.

Com en el fet que només serà possible liderar un projecte de mobilitat smart “si potenciem el triangle empreses-administració-universitats centrant-ho tot en els usuaris i l’entorn”, sintetitza Robusté. Just en acabar el Mobile World Congress, a Barcelona s’ha presentat el projecte Live, una plataforma publico-privada per a la promoció del transport sostenible arreu de Catalunya i amb l’ambició de convertir-se en un aparador d’interès mundial. Un pas més cap aquest progrés en moviment que es diu mobilitat smart.

Exemples de mobilitat smart
Amb cites com el Mobile World Congress celebrat el passat mes de març a Barcelona, la ciutat s’ha consolidat com a model de referència internacional en el dibuix del transport del futur, on cada vegada hi haurà més sistemes com el Bicing -públics però d’ús privat-, cotxes automàtics i aplicacions que possibilitin la localització dels vehicles a temps real, entre d’altres.

La promesa del cotxe completament automàtic de Google, per exemple, és un dels projectes en fase de proves que millor sintetitza la idea de mobilitat smart: fa servir la tecnologia per millorar la vida de les persones, garanteix una conducció eficient i això també el fa ser un vehicle més sostenible.

Al llarg del nostre dia a dia, utilitzem molts altres enginys abanderats de la tecnologia smart per moure’ns: el GPS,  les pantalles lumíniques que avisen del temps d’espera de l’autobús o del metro, les noves aplicacions per demanar taxis…

A Barcelona, la xarxa del Bicing és un dels projectes de mobilitat smart de la ciutat amb més ressò internacional. Més recentment, també ha estat àmpliament difosa la prova pilot al barri de Les Corts perquè trobar aparcament sigui més fàcil gràcies a uns sensors que n’indiquen les places lliures.

Escriu un comentari

5 + 3 =