Tenim la capacitat de gestionar els riscos d’aquesta tècnica per tal que esdevingui una oportunitat de desenvolupament. Però ser competitius no implica deixar d’invertir en renovables.
El fracking, o fractura hidràulica, és la tècnica mitjançant la qual s’extreu el gas natural en estrats geològics profunds, normalment a milers de metres sota terra. Per accedir-hi, es fa una perforació vertical fins a la zona que s’ha d’explotar i, després,es realitzen diverses perforacions horitzontals, de 2 a 5 km, en què s’injecta un fluid compost generalment per un 85-90% d’aigua —entre 10.000 i 30.000 m3 per pou—, un 5-15% de sorra i un 1-2% d’additius. Aquesta aigua retorna a la superfície amb el gas, però també amb un elevat contingut de contaminants, com els additius d’extracció i els propis dels estrats.
El fracking es practica als EUA des dels anys cinquanta, però ha estat més recentment quan els preus del petroli han propiciat que esdevingui un recurs cada vegada més atractiu i habitual: actualment els nord-americans utilitzen aquesta tècnica per obtenir una quarta part del gas que consumeixen,i la previsió per a 2035 és que serveixi per cobrir la meitat de la seva demanda nacional de gas i de petroli.
Males pràctiques
Tot i això, el desconeixement, la manca de regulació i de consciència ambiental, les males pràctiques d’enginyeria i, molt especialment, una irresponsable deixadesa en el manteniment dels pous un cop finalitzada la fase d’explotació, han marcat negativament aquest recurs no convencional. Així, alguns d’aquests pous han contaminat greument aqüífers que abastaven poblacions. Una perforació mal executada pot causar la contaminació de l’aqüífer superficial per sempre més. També s’han reconegut casos d’un increment de la sismicitat, a causa possiblement d’un insuficient estudi geològic previ. Les tècniques d’execució i control, la sensibilitat ambiental i la legislació han canviat molt des dels inicis d’aquesta pràctica, fa ja més de mig segle. Actualment ja és possible garantir l’estanquitat de la perforació i es disposa d’algunes tecnologies capaces de tractar l’aigua de retorn a límits suficients per a la seva reutilització o abocament al medi, fins i tot amb una especial vigilància dels contaminants perillosos.
Amb els riscos assenyalats no és d’estranyar la pressió de grups ecologistes, que propugnen la prohibició absoluta de l’explotació d’aquest recurs. La seva preocupació és lícita i raonable. Enfront d’ells, les plataformes en suport del fracking difonen abundant documentació tècnica en què se’n destaquen els beneficis, com la seva contribució a reduir l’emissió de CO2, alhora que es desmenteixen les informacions negatives que s’hi associen. Al nord d’Espanya ja s’han concedit drets d’exploració a algunes empreses. Tot i això, els tràmits per iniciar l’exploració es poden allargar fins a quatre anys, de manera que el camí fins a una eventual explotació és llarg.
Valorar les opcions
Amb una crisi energètica que va arribar per quedar-se, sembla que té sentit estudiar totes les opcions energètiques que puguin ajudar el nostre país a ser més competitiu, sense que això signifiqui deixar d’invertir en recursos renovables.
El fracking requereix de coneixements en geologia, execució d’obra en perforació, canonades i canalització i tractament d’aigua, entre altres aspectes. Es tracta de ciències que la nostra professió domina i practica. Actualment són els instituts geològics els que lideren els estudis d’aquest recurs, impulsant-ne l’explotació de manera decidida. No hi ha cap dubte que els enginyers de Camins podem trobar noves oportunitats en aquest àmbit, en el qual ja han començat a col·laborar alguns companys.
