Victor-Vilarrasa_3

Formació i coneixement

L’enginyer de camins Víctor Vilarrasa, premiat pel MIT

Ha descobert, gràcies al disseny de models numèrics, un nou sistema d’emmagatzematge subterrani de CO2 més eficient i barat que l’actual.

Victor Vilarrasa al lliurament dels premis  MIT

Victor Vilarrasa al lliurament dels premis MIT

El passat 13 de novembre Víctor Vilarrasa va rebre a València el premi del MIT Technology Review “Innovadores Menores de 35”. Doctor enginyer de Camins per la  la Universidad Politécnica de Cataluña, va ser estudiant postdoctoral del Lawrence Berkeley National Laboratory (EEUU), a on s’hi va estar prop de dos anys.

La recerca per la qual ha estat premiat se centra en l’emmagatzematge subterrani de CO2, un àmbit al qual Vilarrasa s’hi dedica des del 2008 i amb el qual ha comptat amb la col·laboració dels seus directors de tesi Jesús Carrera i Sebastià Olivella i el seu company Orlando Silva. “Durant el meu postdoctorat he seguit investigant els efectes que té injectar CO2 que està més fred que la roca on s’emmagatzema sobre l’estabilitat de les roques, tant a la roca magatzem com a la roca segell (que està a sobre del magatzem i impedeix que el CO2 torni cap a la superfície)”.

L’objectiu dels sistemes de segrest de CO2 com l’ideat per Vilarrasa és que “el gas romangui per sempre sota terra. El CO2 s’anirà dissolent en l’aigua salina que hi ha a les formacions magatzem i en uns mils d’anys podria estar completament dissolt”, explica l’enginyer de camins.

Gràcies al desenvolupament de models numèrics, Vilarrasa ha concebut una manera d’optimitzar el procés d’injecció del gas en aqüífers salins ubicats a més de 800 metres de profunditat. Aquestes eines permeten determinar els rangs de temperatura i pressió als quals el diòxid de carboni ha de ser injectat per tal d’emmagatzemar-ho de forma permanent amb la menor despesa energètica possible.

Els models de Vilarrasa demostren que injectar el CO2 en estat líquid és més eficient i barat que fer-ho, com en l’actualitat, en estat supercrític, ja que l’energia de compressió necessària per a la injecció en estat líquid pot reduir-se fins a cinc cops. Si de cara al 2050 s’estima que s’injectaran 8 gigatones de CO2 l’any, Vilarrasa calcula que “fer-ho en estat líquid permetria estalviar tanta energia com consumeixen 100 milions d’habitants a la UE”.

Estudi de la sismicitat induïda

L’enginyer de camins ha ampliat la seva recerca a altres àmbits sempre dins el camp de les geoenergies. “Un tema que m’apassiona i que cal entendre en detall és la sismicitat induïda per la injecció de fluids en el subsòl. Segur que tothom recorda els terratrèmols de fa poc més d’un any a la planta d’emmagatzematge de gas Castor, els de Basilea (Suïssa) a finals del 2006 o els dels Estats Units (Oklahoma, Arkansas i Ohio) degut a la injecció d’aigües residuals derivades del fracking. Aquests exemples evidencien que la sismicitat induïda per la injecció de fluids és un fenomen que cal evitar”. En aquest sentit, els models de Vilarrasa preveuen que un altre avantatge d’injectar el CO2 en estat líquid és que millora l’estabilitat de la roca segell.

Les seves teories s’estan posant en pràctica a la planta d’emmagatzematge geològic de Hontomín (Burgos) on, després d’haver perforat els pous, en els propers mesos es faran els assajos d’injecció de CO2.

Sobre si l’emmagatzematge subterrani de CO2 pot tenir conseqüències negatives, Vilarrasa explica que en principi no. “A Castor no es va tenir en compte que estaven injectant a una zona sísmicament activa. Hontomín està situat a una zona més estable, pel que no hauria d’haver problemes d’aquest tipus. De fet, hem mostrat que l’emmagatzematge de CO2 és poc propens a induir terratrèmols en un estudi que està en procés de revisió” i que es podria publicar a la revista científica Proceedings of the National Academy of Sciences en els propers mesos.

Recentment, Vilarrasa ha tornat a Europa, concretament a Suïssa, on treballa a l’École Polytechnique Fédérale de Lausanne amb una beca postdoctoral Marie Curie. “Ens agradaria tornar a casa algun dia, però lamentablement sembla que, tal i com està Espanya ara mateix, serà difícil tornar a curt termini”.

De cara al futur el que té clar és que “cal reduir les emissions i canviar radicalment el sistema energètic. Hem de poder tornar a ser autosuficients energèticament sense haver de dependre de combustibles fòssils”.

Escriu un comentari