Future Harvard Innovation District - Allston Campus

Emprenedoria i innovació

Els districtes d’innovació: catalitzadors de prosperitat distribuïda

Noves metodologies d’anàlisi i disseny permeten donar continuïtat a l’esperit que va guiar l’obra de visionaris com Cerdà, per dissenyar les ciutats del futur amb les eines del segle XXI.

Un dels grans reptes que la nostra societat haurà d’afrontar els anys vinents és el de donar resposta solvent als períodes d’estagnació econòmica i manca d’oportunitats laborals atractives que afecten directament la vida de bona part dels ciutadans dels països occidentals. Aitals fenòmens es deuen a la disrupció produïda per la irrupció des del punt de vista sistèmic de noves tecnologies que transformen les relacions interpersonals en el món laboral, així com la globalització que ha permès l’auge de noves potències econòmiques, particularment a l’Àsia, i la manca d’idees, d’ètica i de lideratge que observem al món occidental des de fa dècades.

Es preveu que durant les pròximes tres dècades, les classes mitjanes de països com la Xina o l’Índia es tripliquin, fet que representarà un canvi dramàtic en les relacions de poder i comercials en el pla de la geopolítica. Així mateix, l’emergència de tecnologies fonamentades en la intel·ligència artificial, la robòtica i l’automatització de processos amenacen de destruir pel cap baix un terç dels llocs de treball en el món occidental tal com els entenem avui.

A desgrat dels riscos i les amenaces objectius que aquests factors poden representar per a la societat catalana i espanyola, el nostre futur individual i col·lectiu no està escrit. Disposem d’eines d’anàlisi al nostre abast per tal de dissenyar intervencions estratègiques que ens permetin impulsar el nostre potencial i generar oportunitats que beneficiïn estructuralment la societat en el seu conjunt. Podem trobar algunes pistes a seguir en estudis com els liderats per Hidalgo (MIT) i Hausmann (Harvard), que estableixen la relació unívoca entre l’alta complexitat econòmica de les exportacions i know-how propis dels països fonamentats en les activitats intensives en coneixement, en relació amb la prosperitat econòmica, la relativa baixa desigualtat econòmica i criminalitat, índexs d’atur reduïts i nivells més elevats de protecció social i llibertats individuals i col·lectives.

Una possible estratègia guanyadora* és la del disseny de districtes d’innovació, capaços d’allotjar centres de recerca i transferència de tecnologia punters, companyies intensives en innovació i persones i equips que, col·laborant, puguin generar nous productes i serveis; que al seu torn puguin generar immenses oportunitats de llocs de treball per a bona part de la societat, per la via de centres de producció d’alt valor afegit i hubs intermodals que permetin la competitivitat d’aquests productes i serveis en el mercat global. En definitiva, una economia fonamentada en la innovació i el mèrit personal. Les sinergies entre districtes d’innovació, clústers de producció d’alt valor afegit i hubs logístics de primer ordre poden ser una clau que obri la porta a una societat que ofereixi oportunitats professionals de qualitat i ens permeti avançar envers una societat més pròspera, dinàmica, lliure i en últim terme més humana.

*El nostre grup de recerca a la Universitat de Harvard se centra a dissenyar eines d’anàlisi de complexity science fonamentats en network theory en continuïtat amb les intuïcions de visionaris com Ildefons Cerdà o Louis Durand, amb l’objecte d’identificar els ingredients i les condicions clau necessaris per dissenyar districtes d’innovació que operin en sinergia amb hubs intermodals d’exportació d’alt valor afegit, per tal de dissenyar intervencions estratègiques que permetin generar períodes estables de prosperitat econòmica distribuïda.

 

Escriu un comentari

8 + 1 =