planificacio financera

Formació i coneixement

Planificació financera (i2): Què és estalvi, què és inversió i què és la capacitat d’endeutament

Aquest és el segón article que ens ofereix el col·legiat Lluís Moreno Lasalle, amb el que ens aporta claus per millorar la nostra salut financera. Lluís Moreno ha apostat per potenciar algunes de les seves aptituds i ha reconvertit la seva carrera de l’enginyeria civil a la gestió patrimonial. Esperem qua aquestes recomanacions os siguin útilis.

El concepte de patrimoni

El nostre patrimoni net és la diferència entre els nostres actius i els nostres passius.

Els nostres actius són la suma del que tenim i el que podem generar. Es componen d’actius tangibles (compte corrent, propietats immobiliàries, actius financers etc.) i d’actius futurs o potencialment realitzables (herències, possibles donacions, actius de menors a càrrec… i sobretot la nostra capacitat individual de generar patrimoni). Podem valorar-ho de moltes maneres, per valor real, per valor de mercat o simplement per estimacions.

Els nostres passius són allò que reconeixem com al deute i que encara no l’hem satisfet. Tothom pensa en la hipoteca, però també cal incloure qualsevol crèdit al consum (inclòs el saldo pendent de les targetes) o les factures no avançades. Cal afegir al nostre passiu allò que es pot transformar en un deute, com són els avals o garanties personals que hem prestat.

L’estalvi

Considerem estalvi aquella part del nostre patrimoni net que el necessitarem a curt o a mitjà termini per a afrontar aquelles despeses segures i extraordinàries respecte al nostre balanç financer regular (la diferència entre ingressos i despeses). La meva opinió és que ha d’incloure un fons d’emergència, també el que ja hem amortitzat del nostre habitatge habitual (la necessitem!), a més de la previsió periodificada en positiu de despeses certes en el futur (la carrera o el casament dels fills, un gran viatge, etc.).

Aquest estalvi és important anar abassegant-lo des del principi de la vida professional, són petites quantitats que hem de tenir amb la màxima liquiditat, en dipòsits o com a màxim al mercat monetari (lletres del tresor o obligacions a menys d’un any i mig). Els anglesos proposen que el fons d’emergència ha d’arribar a entre sis mesos i un any de despeses corrents. A Espanya la recomanació és entre tres i sis mesos… Millor l’anglesa!

La inversió

Tota aquella part de patrimoni net i tangible que no forma part de l’estalvi, es pot considerar patrimoni invertible. Aquest també es pot tenir en dipòsits a termini fix, però com que no els necessiteu, és una llàstima que no els feu treballar, ja que en funció del risc que hi vulgueu contraure, us pot generar uns ingressos extres gens menyspreables! Ara bé, haureu d’avaluar quina és la vostra aversió al risc per tal que pugueu dormir a gust mentre els vostres diners treballen! No em vull estendre més en aquest sentit perquè crec que mereix un article sencer.

La capacitat d’endeutament

Abans de comprar el meu primer habitatge, vaig rebre un consell savi del meu pare: no paguis d’hipoteca més del 30% del teu ingrés net! Sort que ho vaig seguir (amb penes i treballs perquè el tipus d’interès en aquella època estava per sobre del 9%!). Crec que la majoria dels espanyols no han seguit gens aquest consell en la primera dècada del mil·lenni, segurament per l’agressivitat dels bancs per a col·locar préstecs, cosa que ara es paga.

Fent l’exercici del càlcul del vostre patrimoni ja esteu en disposició de calcular la vostra capacitat d’endeutament. Hi ha moltes maneres d’amidar-la però la més extensa és obtenir el percentatge del que representa el passiu sobre l’actiu total. Heu de procurar que aquest percentatge no superi el 40%, però tampoc que es quedi molt curt perquè aleshores esteu perdent qualitat de vida, depèn de cadascú pel que fa al límit inferior.

En definitiva hem de procurar acotar els deutes per a mantenir la millor salut financera!

Escriu un comentari

9 + 5 =