Francesc Magrinyà, enginyer de Camins, Urbanisme i Transport, dóna la seva visió en relació a les energies renovables i el seu model ideal de gestió, presentant el sistema d’emmagatzematge PHES com una de les millors alternatives en termes de rendiment i despeses.
A l’enginyeria civil se li presenta una oportunitat estratègica per liderar la construcció dels nous sistemes de xarxes elèctriques associades a les energies renovables a través dels magatzems d’energia articulats sobre basses interconnectades amb bombament hidroelèctric (PHES, Pumped Hydro Energy System). El cicle de les energies fòssils està en una fase de transició que el portarà en els propers anys a la seva desaparició per l’esgotament progressiu dels recursos fòssils associat al pic del petroli i del gas. La pregunta és quan es produirà aquest fenomen. En qualsevol cas, la seva substitució pel sistema de les xarxes associades a les energies renovables no es produirà fins que aquest formi un sistema autònom.
Tradicionalment, quan es consideren els sistemes de generació d’energia fotovoltaica i eòlica s’imagina que es connecten a la xarxa d’electricitat
existent. Però el sistema realment rendible econòmicament és la possibilitat d’emmagatzemar l’energia produïda pel sol i el vent i vendre-la a conveniència a la xarxa de transport en alta. Si considerem un sistema de generació i emmagatzemament d’energia autònom com un susbsistema del sistema general d’energia interconnectat per la xarxa de transport en alta (Red Eléctrica Española (REE)) llavors el plantejament d’avaluació de recursos disponibles en el territori pren una significació clara.
En aquest sentit, cal un reconeixement de les etapes evolutives d’una xarxa. Hi ha una etapa inicial i d’efecte club en la qual es concreta una primera versió de la tecnologia. Però l’extensió massiva està associada a una apropiació social de la tecnologia. En el cas de les tecnologies renovables l’etapa d’efecte club ha estat la dels parcs eòlics i dels de plaques fotovoltaiques. Però, raonablement, l’etapa d’extensió massiva no es desenvoluparà fins que no hi hagi la possibilitat d’emmagatzemar aquesta energia a través de basses interconnectades.
El PHES és el sistema d’emmagatzematge d’energia més utilitzat al món. És una tecnologia molt madura. Al món hi ha al voltant de 140 GW instal·lats en PHES, que representen el 3% de la capacitat global de generació. Amb uns 40 GW en projecte, el PHES és l’aposta de països com els EUA i Alemanya per incorporar les energies renovables al seu sistema elèctric. El rendiment d’un cicle se situa entre el 75% i el 85% (Turbinat vs. Bombament). Hi ha una disponibilitat del recurs d’entre el 90% al 98% del temps i és possible la posada en marxa entre 30 segons i 4 minuts; es poden realitzar més de 7 cicles a la setmana, bombant i acumulant aigua i produint a continuació electricitat en cicles de 8 a 10h de bombament i deixant caure l’aigua després i produint electricitat de 8h a 1h. A més, el PHES és el sistema d’emmagatzematge d’energia de més baix cost d’inversió per kWh retornat al llarg de la vida útil del sistema i el de més cicles d’ús.
El lideratge de l’extensió d’aquesta tecnologia en coordinació amb els parcs eòlics i fotovoltaics és una oportunitat històrica per al sector de l’obra pública en els propers anys.
