Lluís Moreno Lassalle ens dóna, en aquesta tercera entrega de la sèrie d’articles sobre planificació financera, les claus per a que, al llarg de la nostra vida laboral, anem generant patrimoni a fi de tenir una bona salut financera.
Un amic i company, que va fer la carrera a l’Escola de Madrid, em va dir que va tenir la sort d’assistir a les classes de’n José Maria Aguirre Gonzalo, enginyer i financer, punt de referència d’un servidor. En la seva introducció al nou curs, dirigint-se a tots els estudiants il·lusionats per l’inici de curs i de la seva carrera, va sentenciar: “Només hi ha dos moments en la vida en què et pots fer ric: quan neixes i quan et cases. És evident i palpable que tots els qui esteu aquí heu desaprofitat la primera oportunitat (sinó de què estaríeu començant una llarga i feixuga carrera?). Només us en queda una, aprofiteu-la!”
La majoria de nosaltres també hem desaprofitat la segona… és per això que necessitem anar generant patrimoni, no ja per fer-nos rics, sinó per tenir una bona salut financera.
És obvi que generarem patrimoni si gastem menys que el que ingressem, i això passa sobretot en dues etapes de la vida: quan treballem i encara no tenim fills, i quan treballem i els fills estan emancipats. Totes les altres etapes (infància, joventut, casament, fills, jubilació i vellesa) son deficitàries normalment en quant a generació de patrimoni.
Els nostres ingressos provenen majoritàriament dels rendiments del treball, són constantment creixents durant la vida professional (excepte davallades com les del període 2010-2013!) i, com a mínim, baten el cost de la vida. Cal tenir en compte la part d’ingressos extraordinaris provinents del mateix estalvi constant (plusvàlues d’actius financers i immobiliaris que anirem adquirint durant la nostra vida). És difícil plantejar-se objectius per incrementar els ingressos que no vagin lligats a les decisions sobre el vostre desenvolupament professional; us recomano, però, que no deixeu aturats els diners que aneu generant: moveu-los!
En quant a les despeses, és important que feu el desglossament per naturaleses: habitatge, alimentació, vestuari, salut, transport, atenció als nens, atenció personal, oci, educació, estalvi, inversió, pagament de deutes… d’aquesta manera podreu visualitzar quines són les desviacions més importants durant l’exercici i us plantejareu sobre quina naturalesa podeu fixar objectius SMART de reducció de despeses.
El seguiment de les despeses ha de ser constant però no obsessiu (pot ser causa de divorci!), penseu que “no defensem habitualment els nostres diners tan bé com defensem els diners dels altres”: no fem comparatius dels productes de consum com els fem en les compres de formigó, de ferro o de qualsevol material per a les nostres obres!
Amb uns bons objectius marcats, sense fer bestieses amb els endeutaments i procurant viure per sota del que creiem que són les nostres possibilitats, aconseguirem generar estalvi, tant per tenir un fons d’emergència com per planificar bé la jubilació sense perdre qualitat de vida!
