Entre nosaltres

Club de Cinema Camins engega amb la seva primera sessió

Després de la posada en marxa del Club de Cinema de Camins, l’enginyer Xavier Martí ens trasllada les seves impressions sobre la sessió innaugural, que va comptar amb la presència del cineasta i enginyer Arturo Méndiz, autor de curtmetratges com Fest, La historia de siempre o el més recent El fin del mundo será en Brasil. 

Després del Club de Lectura arriba al Col·legi el Club de Cinema, una activitat que consisteix a convidar un cineasta, veure una de les seves produccions i comentar-la entre els assistents juntament amb el convidat. I com que el món del cinema és molt complicat, podrem rebre  tant un director, com un productor, un guionista, un actor… qualsevol de les persones que fan possible amb la seva feina la realització d’una pel·lícula. (Per cert, demano disculpes per no haver posat director/a, productor/a, guionista/a, actor/actriu, o bé “persona que dirigeix”, “persona que fa guions”… però ara m’adono que “persona” és femení, i em començo a fer un embolic… I engego a regar la “correcció política” i em quedo amb el sentit comú…). Continuem.

El dijous 19 de desembre es va presentar la primera sessió del Club de Cinema de Camins, que va comptar amb la presència d’Arturo Méndiz, un enginyer de camins jove que un dia, a quart de carrera, en sortir avorrit d’una classe sobre la fisuració del formigó que havia apassionat un amic seu va decidir que li calia repensar el seu futur i buscar-se un camí en el món de la comunicació, i en particular en el del cinema, la seva passió de sempre. Tot i així, va acabar Camins, i amb aquests antecedents no és estrany que s’orientés cap a la producció, la part del setè art que tracta l’organització i la gestió dels recursos de tot tipus, des del guió fins el finançament necessari per a fer una pel·lícula.

L’Arturo ens va donar algunes claus per a copsar millor els dos curts que a continuació es projectaren, en realitat dos contes de Nadal de factura molt diversa, auster i de contingut social l’un, més festiu l’altre: El barco pirata i La historia de siempre. Després de veure els curts, l’Arturo ens explicà algunes anècdotes de la seva vida com a productor, com quan el convidaren a cos de rei a un festival a Kiev perquè, gràcies a Google, algú va confondre el seu nom amb el d’un tal Aturo Méndez que havia participat, entre molts d’altres, a la direcció artística de Titànic! Vàrem aprendre també que malgrat els curtmetratges no tenen gairebé distribució comercial remunerada, es poden recuperar els diners i anar tirant endavant gràcies a les subvencions i als premis dels festivals i, sobretot, gràcies a que ni els actors, ni els guionistes, ni els directors solen cobrar. No obstant, són un mitjà per a donar-se a conèixer i anar avançant en aquest món difícil i apassionant. Amb el primer curt el protagonista, un doblador professional, havia iniciat una interessant carrera d’actor, i amb el segon tot l’equip es va sentir sobradament remunerat amb el premi Goya que obtingué.

Realment va ser una vetllada agradable i instructiva, una aproximació de primera mà al món del cinema. Esperem ja la propera sessió, a veure quina sorpresa ens tenen reservada, segur que hi ha més enginyers de camins involucrats en el món del cinema. I si ens porten el George Clooney o la Júlia Roberts també ens conformarem!

Escriu un comentari

1 + 6 =