La connexió de les xarxes de tramvia per la Diagonal és una proposta que figura en tots els plans d’infraestructures aprovats en el sí de l’Autoritat del Transport Metropolità des de l’any 2001. A l’ATM hi estan representats la Generalitat i els ajuntaments metropolitans, i malgrat que durant aquest període hi ha hagut canvis polítics importants en aquestes institucions, el planejament s’ha mantingut estable i ha estat aprovat sempre per unanimitat, amb una notable unitat de criteri entre els equips tècnics. Però un cop aprovat el planejament a partir dels estudis tècnics adients i per part dels organismes als que correspon fer-ho, el tramvia ha estat objecte de polèmiques més pròpies de la batussa electoralista i apostes ideològiques encobertes que no de la racionalitat tècnica.
Per exemple, un estudi acadèmic de cost-benefici qüestionava els treballs encarregats per l’Ajuntament a professionals de reconegut prestigi en el camp de la mobilitat. Doncs bé, resulta que la metodologia d’aquest estudi era totalment inconsistent amb els principis i objectius del Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona aprovat en l’anterior mandat, i podem assegurar que si aquesta mateixa metodologia s’hagués aplicat a la magnífica ampliació de voreres del tram F. Macià-passeig de Gràcia, el resultat hauria estat negatiu.
Concepció Metropolitana
En un altre moment, algú es va preguntar “a sant de què rebentar carrers, posar vies, cablejar i segregar un espai preciós”? Es pot considerar un espai preciós digne de Barcelona la destartalada avinguda Diagonal entre el passeig de Sant Joan i la cruïlla amb els carrers Aragó i Marina? Sorprèn també l’oblit per part d’alguns de la dimensió metropolitana de la xarxa de transport públic. És just que els viatgers procedents de l’Hospitalet, Esplugues, Cornellà … hagin de fer transbord a Francesc Macià per continuar el seu viatge en uns autobusos col·lapsats i lents? A algú se li acudiria proposar que els trens de rodalies que serveixen la ciutat metropolitana no fa falta que creuin Barcelona perquè per anar de Sants a plaça Catalunya els barcelonins ja tenen l’autobús i el metro?
Si el tramvia per la Diagonal és una bona proposta no és perquè sigui elèctric o vagi sobre rails, sinó perquè suposarà la continuïtat de dues xarxes d’abast metropolità ja existents, perquè tindrà una plataforma reservada i amb prioritat semafòrica i perquè els tramvies tenen molta més capacitat que els autobusos. Si tots els autobusos que circulen ara per la Diagonal fossin substituïts per autobusos elèctrics no hi hauria cap canvi significatiu ni en la capacitat ni en la velocitat de la xarxa, i per tant no hi hauria cap millora apreciable per al ciutadà.
En el ‘tram noble’ de la Diagonal, de Francesc Macià a passeig de Gràcia, la reforma del 2014 ha estat un èxit. Quan s’hi implanti el tramvia, les voreres quedaran igual, però aquesta solució es perllongarà fins a la plaça de les Glòries. I de Glòries fins al Fòrum ja hi tenim el tramvia i les seves vies i catenàries … i una rambla plena de vida, que ara estan desconnectats de la resta de la ciutat per culpa d’una Diagonal mancada d’urbanitat entre Glòries i passeig de Gràcia, 2 km de vergonya al bell mig de la ciutat.
El trànsit no es col·lapsarà
Si es posa el tramvia a la Diagonal el trànsit de cotxes s’hi reduirà de manera apreciable, però no absoluta. Però si estem tots d’acord que cal potenciar el transport públic i anar pacificar el trànsit, siguem conseqüents! Una avinguda sorollosa i dedicada en la seva meitat al trànsit del vehicle privat serà dedicada principalment al transport públic, a la bicicleta i al vianant! Els tècnics ho tenim assumit i treballem en aquesta línia, i la majoria sabem que connectar les dues xarxes de tramvia per la Diagonal és una excel·lent solució. Sabem com s’ha de fer, i que quan això passi el trànsit de la ciutat no es col·lapsarà, com no ho va fer quan s’enderrocà l’anell de Glòries. El que passarà és que apareixerà una magnífica avinguda plena de vida creuant tota la ciutat, des de la Zona Universitària fins al Fòrum, i ens costarà imaginar que això durant uns anys alguns no ho van saber, o voler, entendre!
M’agrada l’afirmació “El trànsit no es col•lapsarà”. Redueixo la capacitat d’una via (quasi col•lapsada?) d’una forma considerable i no pasarà res. El temps dirà… i espero que el meu sentit comú s’equivoqui.
aquest article no representa la opinió de tots els enginyers de camins i tampoc està signat. Curiós com s.argumenta que l.accés la ciutat no és col°lapsara totalment acientífic. Comparar el tancar la Diagonal als cotxes amb el que s.ha fet a glories no té ni cap ni peus.