Es dibuixa un escenari dominat per la transformació digital, l’automatització, el creixement del servei i la interacció amb la resta dels modes de transport.
Professionals del sector de la mobilitat i el transport es van donar cita al Col·legi d’Enginyers de Camins per participar en la jornada sobre el futur del metro de Barcelona. Durant la jornada es van plantejar els grans reptes de la mobilitat del futur, que haurà de ser sostenible i compromesa amb la lluita contra el canvi climàtic.
La jornada va començar amb la benvinguda d’Oriol Altisench, degà del Col·legi d’Enginyers de Camins. Seguidament, Pere Calvet, president de la Unió Internacional del Transport (UITP), va exposar el paper del metro en la mobilitat de les ciutats del món, i va apuntar les bones perspectives d’aquest mitjà de transport.
La primera part de la jornada va abordar les tendències en la mobilitat urbana de passatgers. Pedro Puig-Pey, director de Mobilitat i Infraestructures de Deloitte, va explicar que el futur del metro passa per la integració completa: “En el futur el metro haurà d’integrar-se en una oferta de viatge complet, interactuar amb els altres modes, inclosos els emergents, i resoldre el problema de l’última milla”. Per finalitzar la primera part de la jornada es va fer una taula rodona sobre els projectes i realitats d’innovació en la mobilitat on van intervenir responsables de les empreses Moovit, Seat, Telefónica i EasyMile.
Ramon Malla, director de l’Observatori de Metros Automàtics de la UITP, va exposar algunes xifres que van deixar clara la tendència cap als metros sense conductor: “La ciutat que prova un metro automàtic sempre repeteix.” Hi ha ciutats que han d’actualitzar les seves línies, com és el cas de Marsella. Luis Garró, director del projecte de conversió d’Aix Marseille Metropole, va detallar el pla Neomma d’actualització del metro de la regió francesa. Garró va explicar que aquest nou metro l’han plantejat automàtic, accessible, amb trens continus, aire condicionat, portes d’andana de mitjana altura i tots els canals d’informació de servei.
Els assistents, també gràcies a Marc Grau, com a director de Metro de Barcelona, van conèixer el futur d’aquest metro. Serà un sistema de transport públic que té un 25 % de la xarxa automatitzada amb tecnologia punta, que transporta 1,4 milions de viatgers en un dia feiner. Grau va explicar les expectatives de creixement del metro de Barcelona: “Els tres grans reptes són: augmentar l’oferta per tendir a freqüències de 150 segons, completar el tram central de l’L9 per vertebrar la xarxa i reconvertir la línia 1“. Així mateix, va assegurar també que aquests reptes han de ser sostenibles: “Els nous reptes de la mobilitat s’han d’afrontar en un context de lluita contra el canvi climàtic i de protecció de la salut de les persones”. Finalment, Grau va apuntar també com a estratègic el projecte d’actualització, digitalització i automatització de la línia 1, la de més càrrega de passatge.
La jornada va finalitzar amb una segona taula rodona, moderada per Pere Macias, president de la Fundació Cercle d’Infraestructures, amb representants destacats de la indústria ferroviària, representada per Alstom, Siemens, CAF, Bombardier i Faiveley–Wabtec.
