Les energies renovables són el present per a la transició cap a un món més sostenible. La força del vent mar endins ens obra una nova indústria, l’eòlica marítima. Com funciona aquesta energia? Quines són les previsions? Quins són els països capdavanters?
La indústria de les energies renovables, mira mar endins per aprofitar un dels grans recursos energètics, el vent en els oceans. Segons el Consell Global d’Energia Eòlica (GWEC) l’energia marina ja representa un 3% de la capacitat mundial instal·lada de producció eòlica. Més del 90% se situa al nord d’Europa. Es calcula que pel 2020 podria estar instal·lada una capacitat de 50.000 megawatt d’energia eòlica offshore a tot el món, el que equival a 80 centrals nuclears.
El Regne Unit lidera el desenvolupament d’aquesta indústria amb més de la meitat de la capacitat mundial instal·lada en les seves aigües. Segons les estimacions del govern britànic, el 2020, l’energia eòlica offshore pot subministrar el 20% de l’electricitat del país. Escòcia vol complir l’objectiu pel 2020 de dependre totalment de les energies renovables pel subministri de l’electricitat. Altres països com Dinamarca, Bèlgica, Alemanya o França també aposta’n clarament per aquesta energia emergent.
En el primer semestre del 2016, segons dades publicades per WindEurope, l’Associació Europea d’energia eòlica, l’energia eòlica offshore ha captat un rècord d’inversions per valor de 14.000 milions d’euros. En total han estat set els projectes que han arribat a la fase final de la inversió en el període, més de la meitat han estat al Regne Unit. En aquests primers sis mesos, un total de 511 megawatts offshore es van connectar a la xarxa, la meitat a Alemanya i l’altra meitat a Holanda, el que situa la potència instal·lada total en 11.538 MW repartits en 82 parcs en 11 països.
El parc eòlic offshore més gran del món està a Escòcia. Es troba a 90 kilòmetres de la costa de Yorkshire, al nord del país, amb una inversió de gairebé 7.000 milions d’euros, està compost per 300 aerogeneradors. Un projecte que suposarà la creació de gairebé dos mil llocs de feina per la construcció a més dels 580 fixos dedicats al manteniment. És un projecte que permetrà al Regne Unit anar de cara cap a l’objectiu d’assolir una potència de 10GW de l’eòlica marina pel 2020. Una xifra que serà suficient per cobrir les necessitats energètiques de 10 milions de llars amb només la força del vent.
El juny del 2016 onze companyies energètiques van firmar una declaració per reduir els costos de l’eòlica marina per sota dels 80 €/MWh de cara a 2025, assumint un ritme d’instal·lació d’entre 4 i 7 GW anuals a partir del 2021. Europa acapara avui en dia el 90% de la potència instal·lada en eòlica marina però països com el Japó o els Estats Units s’estan movent de pressa, el que posa en risc el lideratge europeu. El país nord-americà calcula que el potencial del vent sobre les zones costares podria generar més de 4.000 GW, el que suposaria a grans trets quadruplicar la capacitat de generació elèctrica del sistema actual del país. És per això que a Nova York ja han projectat el major parc offshore del país. L’agència governamental, anomenada Oficina de Gestió d’Energia Oceànica (BOEM), ja ha atorgat uns dotze contractes eòlics marins, corresponents a més de 4.000 metres quadrats d’aigües federals.
El principal avantatge dels parcs “offshore” davant els que estan ubicats a terra és que no existeixen obstacles que puguin reduir la velocitat del vent, el recurs aprofitable és millor. El vent és més fort i més constant i l’impacte social és menor encara que augmenten els costos d’instal·lació i manteniment. L’energia produïda és generalment el doble que l’obtinguda en terra per un aerogenerador de les mateixes característiques. Si revisem les últimes dades de l’agència Internacional de l’Energia, els parcs offshore són capaços de produir entre un 30 i un 50% més d’energia dels que estan situats a la terra.
Les turbines més grans tenen una longitud de pala de 80 metres amb una altitud sobre el mar d’uns 115 metres. Aquestes giren unes 4.000 hores quan en un parc terrestre espanyol fan poc més de 2.500 hores. Els aerogeneradors offshore tindran una potència, entra 6 i 8 megawatts (MW) davant els 2 megawatts de mitjana dels molins terrestres.
La indústria eòlica marina, encara està en la fase de maduració, és necessari que els governs fixin tarifes adequades que incentivin el seu ús. Aquesta és la problemàtica a Espanya i Catalunya. No hi ha inversions per les restriccions legislatives fruit del poc interès per part del Govern.
L’eòlica marina també pot ser una oportunitat per a reindustrialitzar Catalunya, com explica Jaume Morrón, gerent de l’empresa Eolicat, hauríem d’apostar pel model Danès “Van començar amb un parc petit i han anat ampliant a poc a poc, són un bon model de com crear una indústria nova al voltant d’una nova tecnologia com és l’extracció del vent.” Dinamarca va construir l’any 1991 el primer parc offshore i ha anat evolucionant fins a arribar a l’any 2011 a un acord parlamentari en què es van comprometre que l’any 2050 se subministrarà energia 100% renovable.
Del model danès Morrón destaca “tenen una legislació que dóna confiança als inversors i proporciona un mercat local això els ha portat que la indústria eòlica sigui el segon aportador al PIB del país“. De moment, avui en dia la indústria d’energia eòlica marina a Espanya depèn de les exportacions, segons Morrón “Encara tenim una indústria competitiva que va guanyant comandes a l’estranger. Però si no mantenim un mercat interior fort, perdem competitivitat”. Jaume Morrón creu que: “Disposem de tota la Mediterrània, on hi ha indrets amb un recurs eòlic prou bo i força superior al terrestre. I no massa lluny de Catalunya, per exemple, el Golf de Lleó” La problemàtica del Mar Mediterrani és la fondària “Hi ha pocs emplaçaments propers a la costa amb fondàries iguals o inferiors als 45 metres on la implantació eòlica sigui viable. Cal trobar-ne d’altres, la nostra plataforma continental no ens permet utilitzar les mateixes estructures de suport per als aerogeneradors que s’empren al Mar del Nord i al Mar Bàltic” assegura Morrón.
Els enginyers de Camins, Climent Molins, investigador del departament d’enginyeria civil i ambiental de la Universitat Politècnica i Josep Rebollo, consultor en renovables i Alexis Campos han trobat la solució pel problema de la fondària. Han patentat Windrecte, aerogeneradors flotants que es poden instal·lar mar endins, lluny de la costa i en aigües profundes.
El seu enginy rebaixaria el cost tant dels aerogeneradors com de la producció de l’electricitat. Climent explica els avantatges de l’eòlica flotant: “els aerogeneradors els pots posar on tu vulguis i que menys molesti el medi ambient. Pots estudiar el punt on hi ha el màxim vent. Significa màxima producció i el cost final de l’energia més econòmic“. Josep Rebollo apunta “Estem veient que al contrari que passa amb l’eòlica terrestre, les flotants permetran posar màquines més grans” Un tret diferencial del seu aerogenerador és que està fet amb formigó, Josep Rebollo explica: “Sabem que estem fent una aposta molt competitiva internacional, a terra hi ha una gran revolució amb les torres que són més grans, una part va amb formigó i la seva instal·lació és més senzilla al mar“.
Climent explica que el proper pas pel projecte Windcrete és crear un prototip: “L’hem de construir en el medi marí, però es necessita una forta inversió de milions d’euros, estem plantejant fer un projecte més petit, amb una turbina més petita, per demostrar que realment funciona“. L’eòlica marina flotant està en fase de maduració com explica Josep Rebollo: “No s’ha desenvolupat tan encara. Però països com els Estats Units ja està veient el potencial de l’eòlica flotant, s’adonen que a la costa oest tenen unes zones de vent espectaculars a 200 metres de fondària, tenen energia suficient per abastir els Estats Units. El vent marí té constància, més velocitat i es pot predir, si inverteixes, generes més energia.” Mantenen la il·lusió de veure créixer el seu projecte i estan convençuts que “l‘eòlica marina offshore és el futur de l’enginyeria civil“.
