El reciclatge s’hauria de focalitzar en la recollida de matèria orgànica
La generació de residus sempre ha estat un bon indicador per justificar el creixement econòmic i demogràfic d’un territori. La crisi econòmica en la qual ens trobem immersos queda perfectament reflectida. El quadre següent ens mostra la seva evolució des del 2006.
Des del 2006 hi ha una reducció del 33,25 % en la generació de residus industrials, així com una baixada del 13,25 % en els residus municipals, i es dóna una baixada catastròfica del 74,46 % en la generació de residus de la construcció.
Respecte als residus industrials, podem comparar aquestes dades amb l’índex de producció industrial (IPI), indicador conjuntural que mesura l’evolució de l’activitat productiva de la indústria.
El punt més baix es va produir l’any 2009, igual que la generació de residus. L’activitat industrial que genera més residus és l’agroalimentària, amb un 26 %, seguida del sector metal·lúrgic, amb un 22 %, la indústria química, amb un 16 % i la del paper, amb un 11 %. Les que menys activitat produeixen, amb un 1,5 % són, entre d’altres, la indústria manufacturera, la de fusta i suro i el subministrament d’energia elèctrica, gas, vapor i aire.
Respecte als residus municipals, la seva generació va molt lligada als hàbits de consum de les famílies i a la riquesa econòmica.
La taula següent mostra l’evolució anual de consum a les llars catalanes durant la crisi, on se n’observa un petit repunt durant els darrers anys (potser motivat per una percepció de final de crisi).
En el cas dels residus municipals, tant important és la reducció de residus en origen com la gestió posterior que s’en fa, i fomentant-ne la reutilització i el reciclatge (al voltant del 35 % a Catalunya).
Respecte als residus de la construcció, val a dir que la baixada de la producció de residus de la construcció és proporcional a la baixada d’obres i també a la baixada del consum de ciment en aquest període, un 79,9 % (font: Idescat). Malgrat això, cal tenir en compte que l’augment de la generació de residus, si bé pot reflectir creixement econòmic, en molt casos també reflecteix una manca de sensibilització ambiental. I aquest fet no és admissible. En aquest sentit hem de tenir present el concepte d’economia circular, ara només un plantejament teòric, però que en els propers anys caldrà implantar, entenent que els residus són una font prioritària de recursos.
L’economia circular es caracteritza per l’esforç dels productors per tal de poder conservar el control i la propietat dels recursos que posen al mercat i que tant els han costat d’obtenir i de transformar, per tal de mantenir en tot moment la màxima utilitat dels productes, components i materials per finalment reintegrar-los en el cicle productiu i de consum amb la màxima aportació de valor.
També s’ha de potenciar el reciclatge dels residus municipals, i en el model de gestió actual, s’hauria de focalitzar en la recollida de matèria orgànica, i no tant en els envasos i el vidre (més interessant pels sistemes integrats de gestió, obligats per llei).
Les plantes de valorització actuals tenen suficient tecnologia per garantir una correcta tria dels materials, i la disminució de matèria orgànica en origen, que en millora la qualitat i en facilitaria la separació. Això podria comportar l’augment del tant per cent de reciclatge/recuperació, de la mateixa manera la reducció de contenidors al carrer (costos).
