Deia l’extraordinari enginyer Leonardo da Vinci: “Un cop hagis provat el vol sempre caminaràs per la Terra amb la vista mirant el cel, perquè ja hi hauràs estat i sempre desitjaràs tornar-hi”. La capacitat d’enlairar-se i sobrevolar muntanyes i valls, més enllà de permetre el desplaçament veloç inassolible pels mitjans terrestres, ens dóna la possibilitat de veure el món amb una perspectiva nova i això ens sedueix.
Amb els drons hem aconseguit enlairar el nostre punt de vista tot tocant de peus a terra i, sobretot, a un preu molt econòmic en comparació amb els mitjans aeris tradicionals. Les millores tecnològiques desenvolupades per als telèfons mòbils (el geoposicionament, la captació d’imatges d’alta qualitat, els processadors d’ínfimes dimensions, les bateries, etc.) han conduït a disposar de drons a uns costos reduïts.
Als nostres dies és una realitat que estan de moda: se’ls auguren profitoses aplicacions i comencen a proliferar empreses que ofereixen serveis com a operadores de vol (n’hi ha al voltant de 1.000 a tot l’Estat). Segons la Comissió Europea, el volum de negoci que generarà el mercat dels drons serà de 15.000 milions d’euros anuals dintre de la Unió Europea i suposarà la creació de 250.000 llocs de treball fins al 2050.
No obstant, cal ser curós amb les limitacions dels drons. L’actual normativa de caire provisional traspua un tarannà prudent donada la novetat del tema i limita el seu ús a les zones no urbanes, fora d’espai aeri controlat, a una alçada sempre inferior als 120 m, i sense poder sobrevolar en cap cas aglomeracions de persones. La tendència és que la normativa obri les portes a nous escenaris operacionals (vols en zones urbanes, vols nocturns, etc.) comptant amb preceptives autoritzacions emeses per l’organisme competent en seguretat aèria: l’Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA). Cal tenir present que la filosofia aeronàutica és força conservadora i prima la seguretat; en el cas dels drons, ara per ara, la fiabilitat no és òptima.
Al camp de l’enginyeria civil tenen múltiples aplicacions: aixecaments topogràfics, seguiment d’obres, vigilància i control de la xarxa de transport, inspecció estructural d’una infraestructura, etc. Ara bé, cal fugir de l’esnobisme i aplicar amb seny aquests enginys, és a dir, quan sigui més econòmic i quan ens permetin disposar d’informació impossible d’obtenir amb altres mitjans.
Es tracta simplement d’una eina. Una eina que genera una gran inspiració. Com deia Pablo Picasso: “La inspiració existeix, però t’ha de trobar treballant”.
