La mobilitat com a servei facilita la integració de tots els modes de serveis de mobilitat, i uneix serveis per simplificar l’accés dels usuaris en un entorn de connectivitat
La digitalització i la irrupció de les noves tecnologies estan donant lloc a una revolució en la mobilitat. Les grans ciutats caminen cap a un nou servei de transport més personalitzat, de pagament per ús més que no pas la propietat de vehicles. Les noves tecnologies de la informació han fet sorgir el concepte mobility as a service (MaaS), que suposa la integració de tots els modes de transport, tant públics com privats, en què el viatger és el centre.
L’usuari podrà cobrir la majoria de les seves necessitats de mobilitat accedint a l’operador amb una app instal·lada al dispositiu mòbil, amb una subscripció que podria ser mensual i que dona accés il·limitat a qualsevol dels modes de transport per anar d’un origen a un punt final. D’aquesta manera, podrà planificar el seu viatge utilitzant el transport més adient depenent de les seves necessitats.
A les ciutats s’hauria de veure reduït l’ús del cotxe privat, cosa de beneficia la descongestió i redueix els nivells de contaminació, com explica Lluís Alegre, director tècnic de l’ATM: “Les ciutats es veuran beneficiades amb la reducció del trànsit. És millor un cotxe compartit que quatre cotxes privats o utilitzar el transport públic quan ho necessitis.”
L’objectiu és ser més eficients, guanyar temps, qualitat en el viatge i utilitzar el cotxe privat quan només sigui necessari: “La MaaS és una oportunitat per regularitzar l’ús ineficient del cotxe privat. Dona informació a la gent per saber que a vegades utilitzar el cotxe privat no és el més adequat”, apunta Alegre.
Hèlsinki, precursor de la MaaS
Finlàndia és precursora en el lideratge de solucions innovadores en el transport i la sostenibilitat. L’enginyer de camins Sampo Hietanen, fundador de MaaS Global, és el primer que va llançar al mercat una aplicació de transport a demanda que integra tots els modes de transport públics i privats.
L’aplicació s’anomena Whim i ofereix paquets mensuals que s’adeqüen a la necessitat de cada viatger. Per exemple, un paquet familiar que preveu la utilització del transport públic i el Bicing de dilluns a divendres i el cap de setmana un cotxe d’Avantcar per desplaçar-se a la segona residència. Això pot comportar que moltes famílies es plantegin no comprar un cotxe per l’estalvi que els pot comportar a l’any.
Com el nom de l’aplicació indica, Whim vol atendre tots els “capricis” de mobilitat per no tallar la llibertat de l’usuari, que sempre s’associava amb la possessió d’un vehicle privat. No és estrany que les ciutats precursores siguin ciutats com Hèlsinki o Amsterdam, ja que com apunta Álvaro Nicolás, cap de gabinet de la Regidoria de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona: “Aquestes ciutats fa més temps que tenen les infraestructures fetes i han pogut dedicar més recursos als software. Són països amb inquietuds per aquests temes i amb un ecosistema de start-ups i programadors treballant les dades de la ciutat. Ja fa temps que s’estan plantejant la gestió de les dades que es generen a una ciutat, com posar-les a disposició de l’usuari i dels desenvolupadors.”
La T-Mobilitat, el punt de partida de Barcelona
La capital catalana està a punt de fer el primer pas cap a la mobility as a service amb la implantació d’aquí a uns mesos de la T-Mobilitat. Per Lluís Alegre serà el punt de partida: “És el primer pas per a la integració de tots els modes de transport públic (trens, autobusos, ferrocarrils, tramvia, etc.) amb un software molt potent. El gran salt per a l’ATM és integrar tots els modes del transport públic.” Els beneficis són múltiples: “En temes d’eficiència econòmica, socials…, estem segurs que ens ajudarà a donar millor servei en zones amb problemes de transport públic o en zones de baixa demanda”.
La T-Mobilitat serà un gran canvi però no suficient: “Haurem d’esperar uns anys encara per tenir tots els sistemes de mobilitat i el pagament integrats. A més, hi ha aspectes que la tecnologia necessita resoldre, com la interoperabilitat, que permet connectar tots els proveïdors als serveis de mobilitat, o la bona connectivitat a tot el territori”, apunta Lluís Alegre. La T-Mobilitat generarà un perfi l per cada usuari de manera que l’Administració coneixerà millor quin ús del transport públic està fent la gent i poder introduir-hi els canvis que siguin necessaris. Álvaro Nicolás explica: “Ara es podrà adaptar la teva tarifa amb el teu ús del transport públic. Tindrem més usuaris de transport públic pagant cadascun d’ells menys diners per utilitzar-o perquè haurem aconseguit adaptar millor les tarifes tot establint un àmbit de mobilitat quotidiana, i a partir d’aquí un àmbit de mobilitat no quotidiana, que es pagarà en funció del recorregut que facis.”
Barcelona tindrà un sistema de transport públic integrat, però el sistema privat encara està dividit en massa opcions. Álvaro Nicolás explica que la intenció és anar integrant més modes de transport: “En un futur també es pensa que el Bicing, l’Avantcar, el Bluemove (sistemes de cotxe compartit) estiguin integrats a la T-Mobilitat, pel que fa a suport. S’intentarà anar incorporant tot allò que sigui complementari al transport públic.”
Tot i aquest primer pas per Barcelona, queda molt per fer: “Tot evolucionarà i millorarà. Si volem liderar la carrera cap a la MaaS des de l’Administració, necessitem uns recursos dels quals avui no es disposa. El llistat de despesa és enorme només en infraestructura, tot i que el MaaS preconitza que ens hem de gastar més diners en gestió i menys en infraestructures. La MaaS ens ajudarà a fer que la gestió de la infraestructura existent sigui al més eficient possible”, explica Álvaro Nicolás.
De moment estem vivint un moment on moltes empreses privades llancen al mercat els seus serveis de mobilitat, com per exemple, en el sector del taxi, com explica Francesc Robusté, catedràtic de transport a l’Escola de Camins: “Només a Barcelona tenim gairebé trenta apps diferents de servei de taxi. Només quedarà el més fort. Com pots competir amb un Uber o Cabify? Estem passant un boom de la MaaS que durarà uns quants anys més.”
La implantació de la MaaS comporta fer noves regulacions. Álvaro Nicolás explica que l’Administració haurà de ser garant que no es vegi vulnerada la privacitat dels usuaris: “Les administracions s’hauran de preocupar que les empreses vegin la provisió de mobilitat només com un servei i no per obtenir més dades de la privacitat de les persones.” La mobility as a service és una realitat a escala mundial que millorarà l’eficiència i desenvoluparà un sistema de transport inclusiu i personalitzat per a tots els ciutadans.”
La MaaS ha fet un salt qualitatiu amb les noves tecnologies, ja que, com recorda Francesc Robusté, la idea del cotxe compartit ja s’utilitzava als anys setanta als Estats Units amb el carpool: “La iniciativa va sorgir després de la crisi del petroli dels anys 1973-1974, sobretot a Califòrnia i Florida. Els usuaris buscaven el mateix patró de viatge: trajectes de mobilitat obligada amb gent que feien la mateixa ruta cada dia. A les autopistes s’anunciava la possibilitat trucant per carpool. Els usuaris tenien carrils exclusius per a vehicles d’alta ocupació amb avantatges en temps i diners. Avui, a Nova York funciona l’Uberpool, un servei de taxi que agrupa passatgers que van en la mateixa direcció per compartir el cost. El benefici per a la mobilitat? Tenir menys cotxes bellugant-se més i que estaran menys temps aturats, amb menys necessitats d’aparcaments.”
L’ús compartit del transport és un aspecte cultural que s’ha anat adquirint amb els anys, explica Robusté: “Ningú pensava fa trenta anys en l’ús compartit que es dona avui dia a la bicicleta. Ara la bicicleta ja és particular o pública/ compartida. El mateix passarà amb el servei de taxi, anirà donant serveis compartits a demanda com a solució intermèdia entre dos pols extrems: l’autobús amb alta ocupació que circula per corredors amb línies i parades fixes, i el taxi de servei individual. Aquesta és la idea del “flexitransport” que vol introduir l’AMTU a Catalunya.”
Pel que fa als vehicles autònoms, la transició durarà tres o quatre decennis: “Quan tots els vehicles siguin autònoms, les coses milloraran, però durant aquesta transició sembla que la solució és la mobilitat compartida.” apunta Francesc Robusté.
Estem vivint la irrupció del concepte de mobilitat com a servei que està transformant la mobilitat a les ciutats i que necessitarà planificació, gestió i regulació: una excel·lent oportunitat professional per als enginyers de camins.
Què pot fer la MaaS per tu?
Imagina’t sortir de casa al matí sabent l’hora que passarà el teu tren, tant si arriba a l’hora exacta com si pateix alguna incidència. Seguidament, l’aplicació t’avisa que a l’estació tens una plaça on podràs aparcar i recarregar el teu vehicle. Un cop arribes al teu destí, a l’estació agafes el Bicing que tens reservat per fer l’últim desplaçament abans d’arribar al punt fi nal de la teva ruta. Abans de tornar a casa l’aplicació t’avisarà que ja tens el cotxe carregat per a quan tornis a recollir-lo. Tot plegat ho hauràs fet mitjançant una app amb el pagament inclòs i personalitzat depenent de la freqüència del teu ús del transport
