Zona Espera Estació Sants (comissió urbanisme)

Mobilitat

El sector del taxi i la “uberització” de l’economia

La uberització dels serveis de mobilitat i les modificacions de la LOTT i el RLOTT per la llei òmnibus han convertit els serveis especials que prestaven les VTC en serveis coincidents amb el taxi.

 

La gestió del taxi a l’AMB L’Institut Metropolità del Taxi és l’organisme autònom de l’AMB que administra i gestiona el servei del taxi d’aquest territori. Actualment el nombre de llicències està contingentat en 10.518 vehicles i el nombre de taxistes en actiu és de 13.152 que han accedit a la professió mitjançant un examen. L’Administració fixa els preus del servei i controla la seva prestació. La Llei del taxi permet la transmissibilitat de les llicències, donant lloc a una “patrimonialització” de les mateixes i a un mercat d’oferta/demanda.

Els taxistes gestionen el servei circulant per la ciutat, atenent punts de gran demanda, agafant passatge a la xarxa de 342 parades i mitjançant radioemissores/app del sector.

Uber: Star up i la uberització de l’economia
Uber neix per connectar persones que volien desplaçar-se amb persones que volien guanyar diners conduint el seu cotxe. Sorgeix com a concepte d’economia col·laborativa, tot i que cal anomenar-la economia de plataforma, ja que aquesta definició permet diferenciar entre economies que busquen la rendibilitat en un negoci de les estrictament col·laboratives. La uberització de l’economia és l’extrapolació del sistema Uber a altres models econòmics. Les principals conseqüències de la uberització han estat: la disrupció en les empreses tradicionals existents, l’afectació al salari dels treballadors i la inestabilitat en el treball.

La uberització dels serveis de mobilitat va començar amb el taxi però ha continuat amb altres modes de transport. La irrupció de les tecnologies de la informació, els factors econòmics, el turisme i la globalització van desencadenar canvis normatius a nivell europeu.

Principals conseqüències de la uberització: la disrupció en les empreses tradicionals existents, l’afectació al salari dels treballadors i la inestabilitat en el treball

Afectació de la uberització al sector del taxi
Espanya, aplicant les directives europees, va aprovar la llei Omnibus l’any 2009 liberalitzant la prestació del servei de transport. Així, es van modificar les condicions de les autoritzacions VTC (autorització administrativa d’arrendament de vehicle de turisme amb conductor) en la LOTT i el RLOTT. Tot i que inicialment els mercats entre taxi i VTC estaven clarament diferenciats, el canvi de condicions va provocar un increment de peticions d’autorització VTC molt per sobre del límit 1/30 establert respecte al nombre de taxis. Des de la Llei Omnibus els recursos interposats pels interessats han conviscut amb modificacions reglamentàries que recuperaven aquest límit i diverses sentències dels Tribunals. Per tot això, el nombre d’autoritzacions VTC ha crescut de forma desproporcionada.

A Catalunya hem passat de 400 a més de 2000 autoritzacions VTC i en poden arribar gairebé 2000 més. Les empreses que venen serveis de mobilitat amb plataformes digitals com Uber o Cabify volen fer competència al taxi amb les autoritzacions VTC, tot i que les regles del joc són diferents.

El passat deu de març el Congrés dels Diputats va convertir en Llei la limitació 1/30 i la proporció 80/20 (les VTC han de prestar el 80% dels seus serveis a la seva Comunitat Autònoma).

D’altra banda, l’AMB va aprovar un Reglament per regular l’activitat dels serveis urbans de transport que facin en el seu àmbit els vehicles VTC. Aquest Reglament va ser recorregut i posteriorment va ser suspès cautelarment pel TSJC. Recentment el Consell de Ministres ha modificat la Llei per intentar clarificar el paper que ha de jugar cadascú.

Escriu un comentari

3 + 8 =