La Comissió de Gestió d’Infraestructures del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya ha emès una nota informativa en relació a la necessitat urgent d’accés ferroviari a l’Aeroport de Barcelona.
Els experts de la Comissió en destaquen el següent:
- L’Aeroport de Barcelona necessita una connexió ferroviària directa.
- La concessió possibilita superar –en aquest cas– els problemes de finançament.
- El format de concessió pot ser mitjançant l’operació exclusiva de la línia o amb la concessió de l’explotació de la infraestructura amb peatge pels diferents operadors.
- És un error no construir l’estació sota la terminal T-2 de l’aeroport.
- Barcelona torna a estar discriminada respecte altres connexions ferroviàries a aeroports que han estat finançades via Pressupostos Generals de l’Estat.
El text íntegre és el següent:
La Comissió de Gestió d’Infraestructures del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya considera que l’accés ferroviari a l’Aeroport de Barcelona és una de les prioritats més urgents a resoldre pel que fa a les infraestructures metropolitanes. La posada en marxa de la línia 9, de Zona Universitària fins a les terminals T1 i T2, prevista per al 2016, no cobreix adequadament les necessitats de la major part dels usuaris, que volen accedir de l’aeroport al centre de la ciutat, ja que implica un seguit de transbordaments i un recorregut de 50 minuts, gens competitiu.
El Col·legi d’Enginyers de Camins considera que cal impulsar la connexió ferroviària de les terminals aeroportuàries a través de la prolongació de la xarxa ferroviària convencional, de manera que es connectin de forma directa amb les principals estacions de la ciutat. Aquest enllaç, que havia estat adjudicat i contractat pel Ministeri de Foment amb una inversió prevista d’uns 290 milions d’euros i incloïa les estacions sota les dues terminals, ha quedat aparcat per raons pressupostàries.
La Generalitat va proposar l’alternativa d’una concessió privada per a la construcció de la nova infraestructura i l’explotació del servei de llançadora entre La Sagrera i l’Aeroport. La proposta de la Generalitat planteja no executar l’estació de connexió amb la T-2 per tal de reduir el cost de la inversió als 215 M €. Així mateix proposa una freqüència de la llançadora de 4 trens per hora
La Generalitat ha estimat que les despeses d’explotació del servei ferroviari són assumibles per les tarifes que pagarien els viatgers amb títols integrats de l’ATM, i el finançament de la infraestructura amb un sobrepreu en els títols no integrats (bitllets senzills). El sobrepreu dels títols no integrats dependrà de l’aportació que l’Administració de l’Estat faci al projecte
La Comissió de Gestió d’Infraestructures del Col·legi d’Enginyers de Camins considera que la concessió privada d’infraestructures no sols és una solució en moments de dificultats pressupostàries, també és un mètode eficient en la utilització dels recursos. En aquest cas, a més, la tarifa seria abonada exclusivament pels usuaris ocasionals de l’aeroport. La solució definitiva que s’adopti hauria d’utilitzar al màxim les infraestructures ferroviàries existents.
L’operador ferroviari privat pot ser una solució si queda clar en els plecs de la concessió que serà l’únic operador d’aquest servei. En cas contrari, el risc per l’operador per assolir el volum de passatgers que faci rendible la inversió és molt gran, tenint present que l’operador actual disposa de recursos materials i humans suficients per millorar notablement l’oferta un cop construïda la nova infraestructura. Una solució d’aquest problema potencial és la concessió privada únicament de la infraestructura, estudiant la forma de l’equilibri econòmic-financer.
Cal construir una estació sota la T-2, no fer-ho és un error. L’experiència demostra que les solucions provisionals passen a ser definitives en la pràctica. La T-2 rep un terç de la demanda actual de l’aeroport i és la que creixerà més en els anys vinents, atesa la seva disponibilitat d’espai. A més, la T-2 l’ocupen en bona part les companyies low-cost, amb un perfil de viatgers més procliu a la utilització del tren per accedir a la ciutat.
L’Aeroport de Barcelona és la infraestructura de viatgers més gran que connecta Catalunya amb la resta del món, amb creixements mitjans els darrers deu anys d’un 4’3%, fet que l’ha permès arribar als 37,6 milions de passatgers l’any 2014. Una connexió ferroviària directa a la ciutat, habitual en els aeroports europeus de referència, contribuiria a millorar la imatge de Barcelona, a més de resoldre les necessitats de mobilitat dels usuaris.
L’opció de la concessió no amaga que Barcelona torna a estar discriminada respecte a altres connexions ferroviàries a aeroports que han estat finançades via Pressupostos Generals de l’Estat.
