Entrevista a Andreu Ulied, doctor en Enginyeria de Camins per la UPC-BarcelonaTech.
L’any 2016, com a spin-off del curs d’Avaluació d’infraestructures i serveis públics, el Col·legi de l’Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Catalunya, el Col·legi d’Economistes de Catalunya i el Col·legi de l’Advocacia de Barcelona van crear el grup de treball sobre governança del territori. Quatre anys després de la posada en marxa, el grup està acabant d’enllestir un document amb una cinquantena de propostes per millorar la qualitat de les administracions públiques i la governança del territori.
El doctor en Enginyeria de Camins Andreu Ulied, que ha estat un dels impulsors d’aquest grup de treball i n’és també el coordinador, fa balanç en aquesta entrevista de les discussions de més d’una trentena de professionals de l’enginyeria de Camins, l’economia i l’advocacia, i també de l’arquitectura, l’ecologia, la geografia o les ciències polítiques, que han contribuït a les propostes.
A quines conclusions han arribat?
La conclusió més important és que les administracions públiques s’han de reformar en profunditat per tal d’adaptar-se al món actual, que presenta una complexitat creixent. Les administracions necessiten més intel·ligència i capacitat d’anticipació per poder fer front a crisis incertes. Les propostes de reforma que s’han anat fent en els últims vint anys, sense èxit, avui són absolutament urgents.
En quin moment situa aquest desajustament de l’Administració respecte al món que l’envolta? La crisi del 2008 marca el punt d’inflexió o els problemes venen d’abans?
Les administracions públiques modernes es van crear al llarg del segle XIX, i es van desenvoluparen molt ràpidament des dels anys cinquanta. La crisi econòmica dels setanta va provocar ja una crisi de confiança en la capacitat de planificació pública. La crisi del 2008 i la crisi del 2019 han demostrat, al contrari, la necessitat de polítiques públiques però també la dificultat perquè puguin ser eficients amb relació a dinàmiques globals, pandèmies, migracions i riscos climàtics o ètics derivats de tecnologies emergents.
La inestabilitat política ha estat un factor que no ha ajudat a fer-hi les reformes necessàries. Creu que en el context que tenim ara és possible?
En els anys d’estabilitat política la reforma tampoc no va ser possible, en part perquè la necessitat no semblava a tothom tan evident com avui. La política s’està tornant a gairebé tot arreu presentista; assumir costos per millorar el benestar futur resulta més difícil a mesura que la política es fa més i més populista i immediata. Els cicles electorals són molt curts i les administracions se centren en la gestió del dia a dia. L’Administració ha de programar també les inversions públiques a mitjà i llarg termini, ha de ser previsibles perquè els ciutadans i les empreses preguin decisions en un entorn de menys incertesa.
Exigim a l’Administració rapidesa en la presa de decisions per adaptar-nos a un món disruptiu com l’actual, però cada vegada som més exigents amb el fet que els processos de decisió siguin molt garantistes. Com resolem aquesta equació?
Confiant en els professionals de l’Administració i en els ciutadans; evitant haver de demanar permís per a cada cosa, per ínfima que sigui, i no ofegant-nos en tràmits i procediments que són més aviat excuses per posposar decisions i estalviar el risc d’equivocació. La desconfiança ens porta a processos administratius més complicats, normes confuses. Hem de garantir la qualitat de les lleis i dels reglaments que s’aproven: la Generalitat té un equip de bons professionals que se n’ocupa i que hauria de tenir més pes. En general, les normatives tècniques no han avaluat si els costos que comporta la seva aplicació estan justificats per l’increment de benestar social que poden comportar
Creu que l’Administració ha prioritzat el seu propi interès per damunt de l’interès públic?
L’Administració ha de servir amb objectivitat els interessos generals. L’interès de l’Ajuntament de Barcelona per la sostenibilitat financera i la millora dels serveis de TMB, per exemple, no justificaria que s’oposés al projecte de tramvia a Barcelona si no fos TMB qui l’explotés. L’Administració és un instrument al servei del benestar públic, no una finalitat en si mateixa.
Catalunya, que sempre havia confiat en la gestió privada de béns o serveis públics, no té un model clar en aquest moment. Hi ha un escenari possible per recuperar grans projectes de col·laboració publicoprivats?
La necessitat de més col·laboració publicoprivada ens exigeix administracions públiques amb més qualitat de gestió i més intel·ligència corporativa, amb plans i programes d’inversió a mitjà i llarg termini, menys desconfiades. Hi ha una gran asimetria entre els públics i els privats, a favor dels privats. Les empreses que operen internacionalment tenen més informació i més capacitat de pensar estratègicament i d’anticipar decisions. A moltes administracions els costa cooperar entre elles, i amb les empreses també.
Quines possibilitats de futur obre aquest treball conjunt amb economistes i advocats? Poden fer un pas endavant els col·legis professionals per implicar-se en aquestes reformes que facin de l’Administració un factor de competitivitat?
És clau que continuem sent actius en la reflexió i en la formació dels professionals, oberts a altres col·legis i institucions educatives com l’EAPC, ESADE o l’IVALUA, per posar uns pocs exemples coneguts d’institucions que han participat en els nostres debats. La societat civil ha d’implicar-s’hi més i la veu dels professionals s’ha de fer sentir més enllà de la defensa corporativa. El nostre degà, Oriol Altisench, té la voluntat d’incorporar com més joves millor en les comissions del Col·legi; és important promoure entre ells la millor experiència i les bones pràctiques professionals.
