La blockchain va ser creada per gestionar transaccions de valor. Avui dia aquesta tecnologia serveix per a la gestió de moltes indústries, com és el cas concret de la mobilitat.
El futur de la mobilitat s’enfronta al repte de gestionar els milions de dades que es generen a les ciutats. La blockchain es posiciona com la tecnologia clau per gestionar aquesta transformació. Els usuaris estan canviant els seus modes de transport, i combinen el transport públic amb l’oferta de vehicles compartits del sector privat. Uns canvis dins d’una societat que aspira a ser sostenible.
El primer ús de la cadena de blocs va ser el bitcoin, de naturalesa financera. La característica principal d’aquesta tecnologia és que no està controlada per cap organització en concret, sinó que està mantinguda per una xarxa de nodes on tots els participants arriben a un consens sobre l’estat de la base de dades i dels canvis que hi ha. La blockchain garanteix que tots els participants d’una xarxa tinguin confiança que les transaccions són segures i que tot el valor de cadascuna d’elles és indiscutible.
Carme Fàbregas, directora de Sistemes i Innovació de l’Autoritat del Transport Metropolità, explica com la cadena de blocs obliga a fer nous plantejaments en el món de la mobilitat: “Ara mateix la blockchain és una disrupció que ens obliga a repensar molts casos d’ús que estem acostumats a tenir i sobretot en el cas concret de la mobilitat de forma especial”.
La blockchain no està controlada per cap organització, està mantinguda per una xarxa de nodes on tots els participants arriben a un consens sobre l’estat de la base de dades i dels canvis que hi ha.
En el cas de la mobilitat, estan apareixent plataformes privades de gestió de mobilitat compartida, que el que fan és que donen una nova oferta de mobilitat que fins ara no existia. El transport públic, com apunta Carme Fàbregas, encara no ha entrat en la transformació digital: “La T-Mobilitat serà la palanca de la digitalització del transport. Els sistemes tarifaris seran els que més impactaran en aquesta transformació (la T-10, T-Mes…), ja que estan pensades per a una gestió interna del transport. Hem de preveure que els sistemes de pagament siguin tan àgils com sigui possible perquè el transport públic sigui capaç d’aconseguir aquesta mobilitat com a servei”. Per assolir aquest objectiu la cadena de blocs pot ser una opció valida: “Tenim molts exemples d’algunes aplicacions de mobilitat compartida que ja estan gestionant aquest punt únic d’entrada a tenir una oferta múltiple de serveis de mobilitat, i ho estan gestionant en comptes blockchain. La cadena de blocs permet tenir una gestió compartida de diversos comptes d’usuari unificats per oferir a aquest usuari una oferta central de múltiples fonts de mobilitat”.
Un exemple d’empresa agregadora de mobilitat amb tecnologia blockchain és IoMob (Internet of Mobility). Josep Sanjuas n’és el cofundador i director de tecnologia. IoMob és una plataforma on les empreses de mobilitat anuncien els seus serveis, com ell explica: “Nosaltres som agregadors sense mantenir el control de la massa crítica i sense poder monopolitzar desproporcionadament. La nostra infraestructura aglutina tots els rols i la cadena de blocs assegura que tothom rebi els diners de la manera acordada. És a dir, qui fa una app pot rebre diners de la plataforma, de la mateixa manera que el que fa el matchmaking i el que proporciona el servei de mobilitat”. Des de IoMob proposen una infraestructura que no controla ningú: “No volem tenir el control d’aquesta infraestructura, per a nosaltres és una funcionalitat. L’interessant de la blockchain per a nosaltres és que es tracta d’una forma de poder dir que renunciem a monetitzar la plataforma d’una certa manera”.
IoMob és una empresa agregadora de mobilitat desemvolupada amb tecnologia Blockchain.
Aquestes noves plataformes, com explica Carme Fàbregas, tenen un gran valor, ja que disposen de tots els serveis de mobilitat de cada usuari: “La transformació digital comporta una gestió de dades amb molt de valor, perquè qui coneix més el seu client més serveis li pot oferir. La blockchain ens obliga a canviar casos d’ús que normalment en el transport públic no tenim quan passem a serveis de mobilitat i preservant els drets del viatger”.
El transport públic ha de seguir avançant cap a les noves tecnologies, com per exemple en els sistemes de ticketing, com apunta Fàbregas: “Actualment el transport públic no sap res dels seus clients. Hem de parlar del transport com un servei”. El sistema de pagament basat en un compte fa que l’operador de transport pugui entrar en contacte amb el client i cobrar-li la tarifa més adequada al seu patró: “Aquest sistema comporta una simplificació molt gran dels sistemes tarifaris i una gestió amb el client que fins ara no hi és. El concepte de cadena de blocs no és compatible amb els sistemes tarifaris que tenim actualment en el transport públic, i sobretot en sistemes basats en producte tarifari que en el seu dia es van basar en tecnologies resistives”.
“Actualment el transport públic no sap res dels seus clients. Hem de parlar del transport com un servei”.
La tecnologia blockchain ha arribat per quedar-se, com creu Sanjuas: “Crec que la cadena de blocs pot canviar molt la manera com ens organitzem. Ara mateix, la mobilitat, per exemple, està organitzada al voltant d’empreses que el que volen és captar el màxim de massa crítica i monetitzar-la de manera desproporcionada. Al voltant de blockchain ens podem organitzar per al bé comú, no per empreses amb una intenció monopolista”.
Amb les noves tecnologies hi ha l’oportunitat d’implantar noves formes de governança i posar la mobilitat al servei de les persones, com expressa Carme Fàbregas: “La mobilitat com a servei és un tema estratègic per tal de tenir les dades com una infraestructura en si mateixa. Hi ha països que ja ho tenen en compte, com el Regne Unit, que ha creat una entitat que es basa a definir en l’àmbit nacional les infraestructures necessàries per poder desplegar la mobilitat com un servei, entre les quals hi ha la cadena de blocs”. Els gestors de mobilitat tenen l’oportunitat d’oferir un transport que estigui a l’altura d’una societat més digitalitzada, que demanda que el servei sigui sostenible, confiable, econòmic, etc., en un entorn on el cotxe tingui cada vegada menys protagonisme. Per acabar, Carme Fàbregas apunta: “Cal una gestió transversal, que és el que necessita la persona que utilitza la mobilitat com a servei. Així com altres sectors que han fet la transformació digital han vist que la relació amb els seus clients ha canviat, és importantíssim que siguem capaços de fer entendre als gestors del transport públic els passos que això comporta en el canvi de gestió i que el sector privat està fent. Hem de tenir l’agilitat i la consciència d’oportunitat pel sector públic que comporta abraçar aquestes noves tecnologies i conceptes de servei”.
Què és la Blockchain?
La blockchain va néixer l’any 2008 gràcies a Satoshi Nakamoto, l’inventor del bitcoin. La primera cadena de blocs va servir de registre de les transaccions i va reemplaçar els intermediaris entre compradors i proveïdors de productes i serveis.
L’anomenada cadena de blocs és una base de dades dins la qual estan emmagatzemades cronològicament, en forma de blocs lligats els uns amb els altres, les transaccions successives fetes entre els seus usuaris, de manera verificable, permanent i anònima.
