La monitorització de la contaminació exterior està millorant. Recentment s’han establert uns nivells d’alerta per a certs contaminants (NO2 i PM10) que actuen com a indicadors de la pol·lució de l’aire exterior.
En el moment en què a la conurbació de Barcelona se superen els llindars establerts per la legislació, la Generalitat pot determinar 3 situacions d’episodi ambiental:
- avís preventiu
- declaració d’episodi ambiental per alta contaminació amb restriccions de trànsit (només s’activa pel contaminant NO2)
- declaració d’episodi ambiental per alta contaminació sense restriccions de trànsit
Aquests controls són molt importants, ja que existeix una relació directe entre contaminació ambiental i la salut de les persones. Segons l’OMS, el 24% de les malalties són degudes a causes ambientals evitables.
Així mateix, en la mesura que s’eviten valors alts de contaminació ambiental pot reduir-se la despesa sanitària i els períodes de baixa mèdica.
La contaminació interior
La contaminació interior de l’habitatge constitueix, tanmateix, el principal repte. El Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques als Edificis (RITE) té com a objecte un us racional de la energia, però les millores en les instal·lacions de calefacció, climatització i aigua calenta sanitària també repercuteixen en una millora de la qualitat de l’aire interior.
El codi tècnic de l’edificació en el document DB HS3 pretén eliminar gran part dels contaminants presents a l’aire interior, a fí de garantir una òptima qualitat de l’aire. El procediment que utilitza és l’aportació d’un cabal suficient d’aire exterior i d’aquesta manera garantir l’extracció i expulsió de l’aire viciat pels contaminants.
Tanmateix, en habitatges construïts prèviament a l’aplicació del codi tècnic de l’edificació les mesures de tòxics als habitatges són altes. Estudis realitzats a l’interior dels habitatges mostren nivells superiors de contaminació en molts contaminants: plom, cadmi, arsènic, benzopirè o benzè, entre altres.
Aquestes altes concentracions de tòxics en espais interiors es deuen en general a una ventilació insuficient i també a un ambient artificial provocat pels plàstics i els materials sintètics que es tenen a casa. Es genera un ambient carregat electrostàticament que incrementa la concentració de pols en l’ambient interior. Les substàncies nocives que es generen s’adhereixen a aquesta pols i romanen en l’aire.
Pel que als tòxics que s’acostumen a mesurar als espais interiors, es poden destacar els següents:
– Substàncies orgàniques: per exemple, els dissolvents o els hidrocarburs aromàtics.
– Gas radó: problemàtic de forma natural en zones amb sòls granítics com Galícia o amb gres com al Maresme (Barcelona). Els usuaris incrementen aquest contaminant ventilant de manera insuficient i introduint a la llar materials com el granit.
– Contaminació biològica: per exemple, els fongs i àcars. La seva presència s’està incrementant a les llars a mesura que es rehabiliten habitatges i s’incrementen els aïllaments tèrmics de les finestres per estalviar energia sense la deguda precaució. Es reforma freqüentment sense permetre la permeabilitat del vapor d’aigua, que es condensa en les parets fredes de façana on s’expandeixen els fongs.
– Partícules en suspensió: més freqüents com més elements sintètics s’introdueixen a la llar i s’incrementa la càrrega electrostàtica de l’ambient.
Poden consultar més informació sobre aquests contaminants al blog de Carles Surià.
Reptes de futur
La millora de l’aire interior constitueix encara un important repte i els usuaris en som els principals responsables. La millora dels hàbits de ventilació, el control de la humitat relativa, la reducció de fonts de contaminació interior com mobiliari i materials de construcció artificials, constitueixen exemples de mesures senzilles d’aplicar.
Altres mesures en relació als espais interiors només es troben a l’abast de les administracions: les campanyes d’informació, la implantació de controls periòdics o la millora dels estàndards de qualitat dels productes de consum.
És evident que reduir la contaminació interior disminueix la despesa sanitària i els períodes de baixa, a poc a poc, el futur durà noves millores normatives destinades a la millora de l’aire interior, així com també, de l’aire exterior.
