En els pròxims anys veurem nous vehicles al mercat que a poc a poc s’aniran equiparant als convencionals. La població mantindrà la necessitat de desplaçar-se alhora que haurà d’apostar per un món més sostenible, per això serà necessari utilitzar diferents energies a les convencionals.
Les energies alternatives són la solució per assolir un transport sostenible, cal abordar diversos fronts com per exemple la gestió de l’eficiència dels vehicles o la del seu impacte per disminuir les emissions de gasos contaminants (òxids de nitrogen-NOx i partícules) i d’efecte hivernacle (CO₂ i uns altres).
Quines són les energies alternatives?
Són diverses: l’electricitat en el vehicle elèctric, sigui de bateria o híbrid endollable; el gas natural, tant comprimit com liquat; els gasos liquats del petroli. Naturalment estan els biocombustibles, la penetració dels quals ve fixada pels percentatges que fixen les directives comunitàries, i el vehicle de pila de combustible, amb hidrogen com a combustible, la penetració significativa del qual no es veu a mitjà termini. També l’híbrid convencional pot reduir emissions.
Els casos més representatius de l’impuls a les energies alternatives en la Unió Europea són, en el gas natural, fonamentalment Itàlia, juntament amb Alemanya, Holanda i Suècia, i en el vehicle elèctric França, juntament amb Noruega, Holanda, Suècia i Alemanya.
El consum del gas natural en el transport a Itàlia, basat en GNC i en vehicles lleugers, suposa el 3% del consum total en el transport per carretera, encara que ha mantingut un creixement sostingut del 9% anual. La situació mostra que les infraestructures són condició necessària, però no suficient, doncs les matriculacions han caigut del 6% en 2014 al 2,1%, en 2016. França i altres països han aprovat incentius per al desenvolupament d’infraestructures de recàrrega i per a la compra de vehicles, amb volums unitaris importants. França porta desenvolupant programes d’R+D en aquest sector des dels anys setanta, gaudint d’un impuls polític al més alt nivell, en particular arran de les lleis Grenelle, i finalment la Llei de Transició Energètica per a un Creixement Verd.
Dos recents estudis de la Càtedra d’Energia de Orkestra, de la Universitat de Deusto, han abordat el paper del gas natural i l’electricitat, a diversos països europeus, i les implicacions de la implantació dels vehicles d’energies alternatives al País Basc. L’estudi per al País Basc contempla la incorporació progressiva de diferents tipus de vehicles d’energies alternatives (VEGI), i avalua els mateixos segons diferents criteris. Els resultats indiquen que és preferible una bona penetració dels vehicles elèctrics i híbrids convencionals, ja que tenen estalvi de combustibles, eficiència econòmica i mediambiental, i contribució als objectius de reducció d’emissions de CO₂.
Quan es valoren econòmicament les emissions de contaminants locals, el gas natural té avantatges a causa del menor sobrecost dels vehicles respecte als elèctrics. Per la seva banda, l’híbrid convencional, encara que no sigui un vehicle d’energies alternatives, té potencial de reducció d’emissions. A més, els gasos liquats del petroli presenten avantatges pel menor sobrecost de vehicles, i l’existència d’infraestructures.
L’anàlisi mostra que, a partir de l’any 2025, es començarien a notar penetracions progressives dels vehicles alternatius. Així mateix, en l’horitzó 2035 el nombre de vehicles alternatius (incloent-hi els híbrids convencionals) seria del mateix ordre que el dels convencionals, que anirien disminuint gradualment. Diferents combinacions de VEGI aconsegueixen importants beneficis mediambientals, incloent-hi les millores en els vehicles convencionals, la qual cosa implica que hi ha lloc per a la convivència de diferents tecnologies, però en cap cas s’aconsegueix la consecució simultània de tots els objectius.
És innegable que estem immersos ja en un canvi en el camp de la mobilitat on es plantegen reptes importants amb diversos agents implicats (operadors energètics, les empreses fabricadores d’automòbils, les administracions i altres agents empresarials). L’entesa entre tots ells és bàsica en aquest procés de transformació pel bé comú que ha de ser l’objectiu final.
Font: Diari El mundo (Eloy Álvarez Pelegry acadèmic de la Real Academia de Ingeniería (RAI))
