Els moviments contra el canvi climàtic s’han convertit en una esperança per combatre els problemes ambientals que ataquen el planeta terra. Els governs, les companyies i els ciutadans d’arreu del món cada dia en són més conscients. Segons expliquen al diari Expansión fonts de l’oficina Espanyola de Canvi Climàtic (OECC) “Les grans companyies han optat per l’ús d’energies renovables, la qual cosa al seu torn té un impacte positiu en la reducció de gasos d’efecte hivernacle.”
Tecnologia verda
La reducció de gasos d’efecte hivernacle de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) al 2020 està quantificat fins a un 15%, no obstant això, consumiran el 12% de l’energia elèctrica mundial.
L’estudi SMARTer2030 assegura que es pot aconseguir una disminució del 20% de les emissions de CO2 al 2030. S’estima que les comunicacions mòbils permetran reduir més de 180 milions de tones de CO2 a l’any, una quantitat equivalent a les emissions dels Països Baixos i cinc vegades més que les corresponents a les pròpies xarxes mòbils. I aquesta xifra es multiplicarà fins a arribar a reduir 500 milions de tones de CO2 a l’any en 2020.
“Existeixen nombrosos exemples quotidians de com les TIC promouen conductes sostenibles: el carsharing i carpooling es basen en aplicacions mòbils fent factible el cotxe compartit, contenidors de residus que informen remotament que estan plens, informacions meteorològiques que permeten programar el reg, aplicacions que permeten programar la calefacció, informació en temps real que evita prendre una ruta amb embussos, i un llarg etcètera d’usos que aniran ampliant-se a nivell global”, expliquen al diari Expansión des del ministeri.
Ciutats i llars intel·ligents
És convenient oferir al consumidor eines perquè gestioni la demanda, de manera que conegui el que consumeix i ho controli. Apps com Smarthome ofereix eines per saber com convertir una casa tradicional en una llar intel·ligent i conèixer el moment en què és més barata la llum i, per tant quan es contamina menys. Un altre exemple és Mirubee, una plataforma mòbil recolzada per Telefónica Open Future que permet conèixer el consum de cada electrodomèstic per separat, ajustar la potència contractada, triar la millor tarifa elèctrica, etc.
“Les TIC estan canviant la forma en la qual l’usuari final interactua amb els seus subministraments energètics, dotant-li de major capacitat de decisió i actuació. Eventualment, i amb els correctes senyals, això es reflectirà en una major eficiència en l’ús de l’energia i, per tant, en una reducció de les emissions”, expliquen a l’Expansión des de Gas Natural Fenosa.
Segons l’ONU, per a l’any 2050 més del 70% de la població estarà concentrada en grans zones urbanes, la qual cosa converteix a les tecnologies de la informació en un element clau per fer de les ciutats entorns més habitables, saludables i sostenibles.
Per la seva banda, l’Oficina Espanyola de Canvi Climàtic del Mapama participarà aquets any a l’III Congrés Ciutats Intel·ligents, que se celebrarà a Madrid a l’abril amb una nova temàtica denominada “Medi ambient Urbà, Resiliència i Canvi Climàtic”.
Agricultura més sostenible
Per assegurar el proveïment d’aliments, des de l’Oficina Espanyola de Canvi Climàtic asseguren que s’està treballant en la cerca de noves varietats de cultius i races de bestiar que s’adaptin millor als futurs escenaris de canvi climàtic, en la cerca de noves tecnologies d’estalvi d’aigua i en tècniques de gestió dels sòls que els facin més resilients davant els impactes del canvi climàtic.
A Filipines, on els desastres naturals són freqüents, el Govern ha arribat a un acord amb la FAO per utilitzar drons que identifiquen quines zones agrícoles estan més amenaçades pels desastres i avaluar ràpidament els danys. D’altra banda, a Panamà s’ha ensenyat als indígenes a manejar drons para monitoritzar els boscos i assegurar el seu manteniment, clau per a l’alimentació d’aquesta comunitat.
‘Big data’ per afrontar desastres naturals
L’anàlisi de les operacions financeres pot ser d’utilitat per preparar-se millor davant les catàstrofes naturals. Així ho ha demostrat BBVA Data & Analytics en aliança amb UN Global Premi, en un projecte realitzat sobre l’impacte econòmic de l’huracà Odile en l’estat de Baixa Califòrnia Sud. L’estudi va analitzar les dades de pagaments realitzats a través de TPV i les retirades d’efectiu en caixers que van realitzar uns 100.000 clients. Després del pas de l’huracà, es va mostrar que s’havien registrat un 30% menys d’operacions en els TPV i un 12% menys de retirades d’efectiu que en un període normal. A més, en analitzar on es van realitzar les compres, aquesta anàlisi pot emprar-se en situacions futures perquè les autoritats sàpiguen el que més demanda la població en aquestes situacions, preparar les labors de socors i d’ajuda humanitària.
