El desenvolupament efectiu de la multimodalitat al Corredor Mediterrani passa per deixar de parlar únicament de línies de ferrocarril i per pensar més en serveis ferroviaris orientats a la demanda.
Les dificultats que està registrant l’adaptació a l’ample de via estàndard i un aprofitament menor de l’esperat en els trams ja habilitats demostren que l’eficiència del transport multimodal de mercaderies al Corredor Mediterrani requereix alguna cosa més que la mera provisió d’infraestructures.
De fet, quan parlem de mercaderies i multimodalitat, l’etapa ferroviària sol ser la baula més feble. Perquè, en aquest cas, les infraestructures són una part de la solució, però no l’única. I per poder plantejar respostes positives a les necessitats de transport de les empreses, la gestió dels serveis és el factor limitant que cal millorar.
De la mateixa manera que ningú no s’imagina que una carretera colgada per la neu s’omplirà de vehicles just després de passar una màquina llevaneu, s’ha de combatre amb molta pedagogia el fals mite que una vegada resolta la diferència d’amplada de via amb Europa els trens internacionals de mercaderies poc més que col·lapsaran la capacitat disponible.
Quota a la baixa
Així, es constata que la quota modal del ferrocarril en el transport terrestre de mercaderies no ha deixat de caure a nivell local, fruit de múltiples factors, que inclouen la hipercompetitivitat del transport per carretera, la manca de liberalització real del mercat dels operadors ferroviaris o la manca efectiva d’incentius perquè els carregadors afrontin els riscos inherents a tot canvi modal. I aquest és un element clau: posar el focus en les necessitats del carregador, entès com l’usuari final del servei i de la infraestructura, que pren les seves decisions valorant el conjunt de preu, temps i qualitat de la cadena logística global.
Preu, temps i qualitat
L’orientació a client final per part de tots els agents implicats en el transport multimodal de mercaderies és un requisit bàsic per a la seva competitivitat present i futura. En aquest procés d’acostament, una eina que pot resultar molt útil és l’existència d’un facilitador neutral però proactiu de la multimodalitat, allò que darrerament s’ha convingut a anomenar el Comitè de Serveis Multimodals (CSM). És a dir, una mena de “finestreta única” on els usuaris puguin trobar mecanismes de suport a les seves necessitats o iniciatives en matèria de multimodalitat. Un suport que es podria materialitzar en estudis de viabilitat tècnica i econòmica per a l’anàlisi funcional i comercial de nous serveis, en la identificació de nous socis potencials per a projectes pilot, en el suport promocional al llançament comercial de nous serveis, en la facilitació de la interlocució amb autoritats públiques i la resta d’actors o en la participació en fires i conferències tant locals com internacionals.
Tot plegat, amb l’únic objectiu de millorar l’actual combinació de preu, temps i qualitat i fer així possible que per les nostres vies circulin més trens plens de mercaderies.
