La davallada continuada del consum en els darrers anys ha provocat un augment dels preus unitaris que no sempre va acompanyat de l’encariment de la factura.
La conscienciació ambiental de la població és una de les causes que expliquen el descens del consum d’aigua en els darrers anys. Això s’ha notat significativament a partir de la darrera sequera del 2007-2008, quan el volum dels embassaments era notícia de primera plana de tots els mitjans de comunicació, però aquesta no és pas l’única causa. També podem esmentar, entre altres factors, la innovació tecnològica (els aparells consumeixen cada vegada menys), el preu a pagar, en no tractar-se
d’un producte totalment inelàstic, o la crisi econòmica actual.
Càlcul anual
Som un país amb pocs recursos hídrics, i cal potenciar un ús racional d’aquest bé escàs i necessari. Aquesta idea és present en el disseny de la factura de l’aigua, que, normalment, està composta per una quota fixa que depèn del cabal puntual que es pot consumir (mai no arriba a cobrir els costos fixos del servei) i una sèrie de blocs de consum que augmenten el preu unitari a mesura que augmenta el consum. És a dir, el preu unitari del darrer metre cúbic consumit sempre és més elevat que el del primer.
Fem un supòsit en què hi ha 3.000 usuaris amb 450.000 m3 de consum total (150 m3 cadascun). El cost del servei és de 900.000 €. El preu mitjà resultant és de 2,00 €/m3 i cada usuari paga a l’any 300 € (150 m3 x 2,00 €/m3). Ara suposem que tots els usuaris baixen el consum un 5%. Per tant, el consum total passa a ser de 427.500 m3 (142,5 m3 cadascun). També suposem que les noves despeses totals són de 889.200 €, que només baixen un 1,2%, ja que hi ha moltes despeses fixes. En aquest nou escenari, el preu mitjà resultant és de 2,08 €/m3 (889.200 €/427.500 m3) i, per tant, ha pujat el preu unitari. En canvi, cada usuari passarà de pagar 300 €/any a una factura total de 296,4 €/any (142,5 m3 x 2,08 €/m3). Aquest és un exemple senzill i simplificat perquè, en realitat, no tots els usuaris consumeixen d’igual manera i el descens del consum afecta els darrers blocs, és a dir, els que tenen preus unitaris més alts.
A l’hora de parlar de preus i tarifes, no hem d’oblidar que l’aigua és un bé bàsic i necessari, i cal tenir en compte el subministrament per als col·lectius més vulnerables. En els darrers anys, s’han incorporat tarifes socials per a aquests usuaris i s’han establert protocols per evitar talls en els casos en què no es pugui fer front al pagament. Una zona on s’està aplicant amb èxit és l’Àrea Metropolitana de Barcelona, on la població mostra una gran conscienciació ambiental, amb un consum domèstic de 102 l/hab·dia, un dels més baixos entre les grans ciutats del món.
