Fins fa ben poc els cotxes sense conductor semblaven només cosa del futur o de les pel·lícules de ciència ficció, però els avenços tecnològics i les grans inversions d’empreses importants han fet que aquesta “ficció” cada dia sigui més real.
L’automobilística Nissan anunciava, fa només uns mesos, que havia arribat a un acord amb la NASA per desenvolupar un cotxe autònom que funcionaria tant a la Terra com a l’espai. Aquesta no és la primera vegada que Nissan i la NASA treballen juntes –han desenvolupat sistemes d’ergonomia per seients- però si que és la vegada que ho fan amb un objectiu més ambiciós: crear vehicles elèctrics i autònoms capaços de realitzar diferents tasques logístiques abans de 2020.
L’Agència Espacial dels Estats Units ja fa temps que treballa en aquesta línea. De fet, existeix una estreta relació entre la tecnologia que farà possible que els nostres cotxes circulin sense conductor i la tecnologia que permet que Curiosity, el vehicle d’exploració marciana, funcioni de forma autònoma per la superfície de Mart. La intenció ara, és aconseguir que aquesta tecnologia faci un pas més i si tot evoluciona segons les previsions, el primer cotxe començarà a provar-se a finals de 2015.
Inicialment, aquesta tecnologia preveu que a banda de conduir autònomament o d’aparcar sols, els vehicles siguin capaços de detectar que s’acosten a una col·lisió –mitjançant sensors-, i frenin automàticament malgrat que el conductor no reaccioni. Una seguretat que en una fase més avançada s’espera que estigui tan perfeccionada que permeti substituir totalment als conductors.
El “Google-car”, una realitat –de moment- sota supervisió humana
En aquesta línia i per mirar d’avançar-se a la competència, ja fa temps que treballen també altres empreses del sector com Toyota, General Motors o Ford. Però no només les automobilístiques s’apunten al carro dels cotxes sense conductor, Google també hi ha fet una aposta clara.
El gegant tecnològic va iniciar el projecte l’any 2009 i des de llavors una dotzena dels seus models de Lexus autònoms han circulat –sempre sota la supervisió d’un humà al volant a punt per reaccionar en el cas que sorgeixi algun imprevist- per diferents zones urbanes registrant informació pels mapes 3D utilitzats a Google Maps.
Però com és possible que funcionin sols aquest tipus de vehicles? Doncs per aconseguir que el cotxe recorri zones urbanes amb molt de trànsit, Google ha hagut d’actualitzar el software dels vehicles inicials –preparats per funcionar en recintes tancats- agregant més tipus d’objectes, com ara vianants o ciclistes. La lògica del funcionament d’aquests vehicles es basa en un sistema de probabilitats. Així, quan arriba a una interjecció amb varies indicacions de Stop, per exemple, l’aparell reconeix la situació perquè ha estat prèviament enregistrada pels enginyers de Google i calcula la quantitat de possibilitats que hi ha per assumir-ne la resposta més encertada.
Un llarg camí per recórrer
Amb tot, i malgrat la gran evolució que s’ha produït durant els últims anys, sembla que encara queda molt de camí per recórrer abans no es puguin utilitzar aquest tipus de vehicles de forma generalitzada i sense cap mena de supervisió humana al volant.
Per començar cal donar solució a algunes qüestions complexes que són bàsiques. La creació i el disseny de noves estructures que comptin amb punts de recàrrega per als cotxes i que contemplin una xarxa viària també amb vehicles autònoms, o el desenvolupament i la gestió de tecnologies específiques que puguin processar tota la informació que generaran aquest tipus de cotxes –amb qüestions tant complicades com per exemple, on s’emmagatzemarà, qui se’n farà càrrec, si s’haurà de pagar o no, etc.- són alguns dels punts que encara s’han de resoldre.
També sorgeixen altres preguntes, encara ara sense resposta, com quin tipus d’aprenentatge específic es farà per poder conduir amb aquesta tecnologia, qui serà el responsable –conductor, fabricant o desenvolupador del software- de les errades que puguin sorgir en el sistema i que comportin riscos de seguretat o quins canvis polítics i legislatius implicarà la implementació generalitzada d’aquest sistema de conducció.
Precisament aquesta última qüestió ja fa temps que està a debat als Estats Units, on està permès –en alguns dels seus estats- tenir aquest tipus de vehicles però mai sense conductor i sempre sota altes mesures de control. De fet, des de 2012, a l’estat de Nevada es poden registrar de forma privada aquest tipus de vehicles, això sí, a canvi d’una fiança d’un milió de dòlars en concepte de seguretat.
Fonts: HuffingtonPost, Tecnocarreteras, Xataka, Movilidad Eléctrica, NASA, ABC, El Mundo, Motor pasión futuro, RTVE.
