Per la seva formació, els enginyers de Camins gaudeixen d’avantatges competitius davant d’altres professionals en els càrrecs més variats, com el de direcció de Supply Chain.
En què s’assemblen el càlcul d’estructures i el disseny de la cadena de subministrament? Aquesta va ser la sorprenent pregunta amb què l’any 1999 es va presentar l’enginyer de Camins que seria el meu cap i que tenia el càrrec de director de Planificació i Logística de la companyia. Era el meu primer dia de feina després d’un interessant pas professional pel Projecte i l’Obra. Per aquells temps començava el boom de la construcció a Espanya i jo era una rara avis entre els meus companys de carrera.
Uns quants érem un xic diferents en alguns aspectes, començant per les especialitats triades —com Ports, Transports o Urbanisme—, o també per les optatives que cercàvem, més relacionades amb economia o gestió d’empresa, per la nostra inquietud a fer màsters de gestió o per la cerca d’idiomes com una necessitat indiscutible no satisfeta. Volíem ser gestors de grans infraestructures i estàvem convençuts que no havíem errat el tret amb la carrera escollida. Vaig entrar a treballar al departament de Logística d’una gran indústria catalana. Allà vaig adonarme ràpidament que els coneixements acumulats hi eren plenament aplicables.
Bagatge acumulat
L’experiència que havíem adquirit en la gestió d’un projecte tan complex com és una obra civil —que majoritàriament consisteix a dissenyar un vestit a mida i que es fa ad hoc per a cada circumstància— va ser molt útil. També ho va ser la capacitat de superar, actuant amb fermesa i decisió, els obstacles i imprevistos que havien anat sortint, així com la de treballar seguint uns estrictes terminis i aconseguir una rendibilitat econòmica a partir de posicions inicials francament desfavorables. Aquesta va ser la millor escola per esdevenir director de Supply Chain. La major part de projectes desenvolupats sota la responsabilitat d’aquest càrrec es produeixen en terrenys en què un enginyer de Camins té un avantatge competitiu clar enfront d’altres perfils. Tant la seva formació com la seva experiència el converteixen en un excel·lent gestor, especialment per rendibilitzar l’explotació d’una infraestructura portuària, ferroviària o de transport per carretera; però també per a la gestió de magatzems, la planificació de la producció o la gestió dels fluxos d’informació entre els diferents processos. És per això que voldria encoratjar altres companys a valorar l’alternativa d’esdevenir executius de la cadena de subministrament, on seran capaços de ser gestors d’infraestructures, a més de construir-les. Han de pensar que tenen tant la formació necessària com les capacitats per fer-ho i, per tant, amb l’actitud adient seran uns grans gestors, com molts d’altres que han estat els meus mestres i que s’han sabut obrir camí en un terreny certament desconegut, i als quals faig arribar des d’aquí el meu agraïment.
Per cert, com la majoria de vosaltres ja heu endevinat, la resposta a la pregunta amb què comença aquest text, és que tant en el disseny de la cadena de subministrament com en el càlcul d’estructures la baula més feble és la que determina la resistència del conjunt.
