La Regió Metropolitana de Barcelona pot liderar el canvi tecnològic necessari per integrar pràctiques tradicionals i innovadores en la tasca d’ampliar la garantia de subministrament d’aigua potable.
El règim de pluges tan regular i abundant de què estem gaudint a Catalunya (i a la major part d’Espanya) des de 2009 no ens hauria de fer oblidar les tensions socials i les despeses realitzades en mesures d’emergència (450 milions d’euros) que es van registrar durant els anys 2008 i 2009 a Catalunya.
La Regió Metropolitana de Barcelona (RMB), amb prop de 4 milions d’habitants, té un consum d’aigua de 380 hm3/ any en condicions normals, segons l’Agència Catalana de l’Aigua. Aquests cabals s’obtenen del riu Llobregat (125 hm3/any), del transvasament del riu Ter (160 hm3/any), de la dessalinització (10 hm3/any) i de fonts subterrànies locals i d’altres tipus (85 hm3/any). Els quatre grans embassaments del Llobregat i el Ter ofereixen una capacitat de regulació d’uns 500 hm3, la qual cosa permet disposar d’un subministrament teòric màxim de 16 mesos per a la RMB, en cas de sequera, encara que aquests embassaments també abasten altres municipis externs. La RMB disposa, a més, de tres noves fonts d’aigua al Prat de Llobregat: la planta dessalinitzadora (60 hm3/any), l’estació de regeneració bàsica d’aigua (65 hm3/any) i la de regeneració avançada d’aigua (5,5 hm3/any), equivalents a 4 mesos de consum.
S’han proposat diverses solucions tècniques per ampliar la garantia de subministrament de la RMB, així com també per assegurar els cabals ambientals i la qualitat de l’aigua d’aquests rius i disminuir els cabals procedents del transvasament del riu Ter. Són solucions similars a les plantejades en territoris on a la seva condició d’àrees metropolitanes se suma la de ser zones semiàrides sensibles al canvi climàtic. La valoració d’aquestes solucions inclou els fons econòmics per construir-les i mantenir-les, els consums energètics per explotar-les i les afeccions ambientals de la seva implantació.
Referents globals
L’experiència científica i tecnològica de les últimes dècades ofereix solucions innovadores, derivades de la potabilització i la dessalinització de l’aigua, com ara les adoptades a Namíbia, Singapur, Austràlia i especialment a l’Orange County Water District de Califòrnia. Aquests nous processos de producció d’aigua potable consisteixen a regenerar efluents depurats, com a Orange County, mitjançant una inversió de 2,6 euros/m3 i un consum energètic d’1,5 kWh/m3. Aquestes instal·lacions s’estan ampliant per augmentar la seva capacitat actual de 90 hm3/any (2008) fins als 130 hm3/any (2015).
Una solució innovadora com aquesta competeix avantatjosament amb opcions més tradicionals, siguin transvasaments o dessalinitzadores, tant des del punt de vista econòmic com energètic. A més de promoure l’autosuficiència dels recursos, una solució tecnològica local com la indicada anteriorment tindria un potencial d’innovació i de desenvolupament tecnològic a la RMB. La Regió disposa d’unes instal·lacions similars per a la regeneració avançada d’aigua (5,5 hm3/any) al Prat de Llobregat. La seva utilització com a projecte de demostració permetria analitzar la gamma més àmplia possible de paràmetres de qualitat de l’aigua produïda, abans de plantejar-se la seva possible ampliació per regenerar els 100 hm3/any disponibles.
L’experimentació, el seguiment tècnic i analític d’aquestes tecnologies i la seva projecció en mitjans científics, tècnics i reglamentaris i sobretot davant l’opinió pública podrien dotar la RMB, i sens dubte Catalunya, Espanya i la conca mediterrània, d’un aparador tecnològic innovador de primer nivell mundial.
