dron

Emprenedoria i innovació, Gestió d'infraestructures

Drons, al servei d’infraestructures smart

Major fiabilitat, economia, eficiència, seguretat, precisió i control. Aquests són alguns dels avantatges principals de l’ús de drons en la construcció i manteniment d’infraestructures.

De manera creixent, les constructores i l’Administració pública estan incorporant la utilització de sistemes aeris pilotats a distància, coneguts popularment com a drons, en els projectes d’obra civil. S’estan començant a estendre en l’àmbit ferroviari, portuari, de rehabilitació d’edificis i infraestructures, i de ponts, entre d’altres, per aconseguir una gestió smart d’aquestes infraestructures. Els beneficis són múltiples i es basen, en essència, en la capacitat d’aquests ginys per arribar a indrets difícils d’assolir amb les tècniques tradicionals i oferir així nous punts de vista.

A Catalunya, FGC ha estat una de les primeres en utilitzar-los, en aquest cas per a la revisió, el passat gener, de les línies de les mitjana tensió (25 kV), que alimenten les subestacions elèctriques de les estacions de Les Fonts i Sant Quirze. El dron va comprovar l’estat del cable mitjançant tècniques de termografia i imatges d’alta definició. L’ús d’aquesta tecnologia permet, tal com diu FGC, “obtenir informació de forma més eficaç, analitzant entorns de difícil accés, escurçant el temps de procés i evitant les situacions de risc de personal”. Per això, l’empresa està estudiant aplicar-ne el seu ús “en altres àrees de la seva activitat, com el control i manteniment de vies, catenària, senyalització i fins i tot entorns naturals propers a les estacions de muntanya del Grup FGC”.

La també catalana Copisa ha llançat recentment un sistema per a la inspecció tècnica d’edificis i el manteniment d’infraestructures basat en drons equipats amb una càmera digital tèrmica.  Algunes de les funcions del sistema són “el seguiment de falles constructives en infraestructures en construcció i explotació, inspeccions predictives en complexos industrials, i estudis d’eficiència energètica en tots els sectors”. La informació resultant es pot utilitzar per fer “informes gràfics en alta resolució amb fotografies i vídeo, seguir i geolocalitzar anomalies per GPS o generar punts d’interès (ROI) i mapes de superfícies en 3D per a la seva anàlisi dimensional”. Aquest sistema, anomenat Iris, ja s’està aplicant en la construcció del viaducte sobre el riu Tajo, en l’embassament d’Alcántara, per al pas de la línia d’alta velocitat d’Extremadura.

A nivell estatal, les principals constructores ja estan desenvolupant projectes basats en la tecnologia dron. En aquest sentit, Ferrovial ha estat la primera en sol·licitar una llicència d’operació de drons amb els quals està treballant, per exemple, a la dàrsena de San Andrés del Port de Màlaga.

Un altre projecte estatal és l’Arid Lap, l’objectiu del qual és minimitzar els efectes originats per climatologies extremes sobre les infraestructures ferroviàries d’altes prestacions localitzades en zones àrides. L’estudi se centra a Andalusia i analitza l’impacte produït pel transport de sorra, les altres temperatures i els forts gradients tèrmics a les línies ferroviàries.

En l’àmbit internacional també hi ha diversos exemples de la utilització de drons per construir i mantenir infraestructures. Recentment, es publicava que als Estats Units s’està desenvolupant un sistema de monitorització en temps real d’estabilitat estructural en ponts a través de sensors inal·làmbrics de vibració i càmeres muntades sobre drons. El projecte vol millorar el control sobre l’infraestructura, “detectant per avançat irregularitats amb la màxima precisió i fiabilitat”.

Però, a més de tasques de manteniment i inspecció, aquests sistemes obren tot un ventall d’apliacions per millorar la gestió d’infraestructures i fer-les més intel·ligents escurçant, per exemple, el temps de reacció en cas d’emergències, ja que permeten fer reconeixements gairebé immediats de les zones afectades per incidències.

Escriu un comentari