Cal més planificació, inversió i nous incentius. Aquests tres aspectes són claus per aprofitar la transició i avançar cap a un model productiu baix en carboni que redueixi les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Els resultats de les cimeres contra el canvi climàtic no deixen de ser últimament les cròniques d’una decepció anunciada.
Malgrat els esforços per compartir els problemes que comporta la limitació d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, els acords a nivell mundial són escassos i tènues. La que es va celebrar recentment a Varsòvia ( Polònia ) no ha estat una excepció. Almenys així ho creuen els experts reunits per El PERIÓDICO DE CATALUNYA a la seu del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports per analitzar la situació.
Frederic Ximeno, soci i director de desenvolupament de negoci en ERF, apunta que “tot i donar-se tímids passos, els resultats han estat fluixos per aconseguir un acord global”, ja que la cimera no va avançar ni en temes de compromisos de reducció ni en com s’han d’avaluar, encara que es va consensuar un text -després de canviar el terme compromisos per contribucions- i es va fixar un nou calendari.
El problema, segons Carlos Chica, de la Comissió dAigua i Energia del Col·legi d’Enginyers de Camins, és que hi ha una divergència entre la teoria contra el canvi climàtic i la realitat i, “desgraciadament prevalen massa els interessos privats i polítics. Hi ha massa hipocresia “.
Potser una manera d’aconseguir resultats sigui ” introduint incentius econòmics que acompanyin a les propostes”, com suggereix Ignasi Fontanals, CEO de OptiCits – IQS, entre altres coses perquè la lluita contra el canvi climàtic encara es veu com una utopia.
Però no tot són fracassos. Per al director de Medi Ambient de Idom, Segimon Serrat, des del punt de vista pràctic de la cimera, cal destacar els mecanismes d’ajuda aprovats per reparar les pèrdues i danys que pateixen les nacions més vulnerables a les anomalies climàtiques.
Encara que els científics es mostren reticents a relacionar directament el canvi climàtic amb fenòmens meteorològics extrems, no deixa de resultar paradoxal que la Cimera de Varsòvia s’iniciés marcada per la tragèdia del tifó a Filipines. No obstant això, els científics coincideixen que hi haurà més recurrència de fenòmens extrems. Això comporta més responsabilitat per a les empreses, que hauran de planificar a partir d’ara les seves actuacions tenint present el canvi climàtic i, si es produeixen efectes a mitjà o llarg termini, tindran la seva part de responsabilitat. Com recorda Serrat, “el principi de qui contamina paga serà difícil d’aplicar”, però de moment aquesta resolució ja ha donat satisfacció a les companyies d’assegurances i els despatxos d’advocats.
