costes

Urbanisme

Febleses i oportunitats de la Llei de Costes

El passat 26 de novembre, organitzat pel Col·legi d’Enginyers de Camins i l’Agrupació Catalana de Tècnics Urbanistes, es va celebrar una jornada tècnica que tenia com a objectiu l’anàlisi i debat del nou règim que introdueix la modificació de la Llei de Costes, especialment tant en relació amb usos i edificacions ja materialitzats a l’àmbit costaner, com respecte a futurs projectes urbanístics, substancialment turístics i el futur de les concessions en els ports d’interès general, en els cedits a les Comunitats Autònomes i en els ports esportius.

D’aquesta jornada i del debats que es van desenvolupar en ella és van treure un seguit de conclusions, força crítiques a la nova normativa en alguns aspectes, i es van destacar les oportunitats perdudes en la nova redacció de la Llei. En aquest article, relatem les conclusions més rellevants i les recomanacions que es dedueixen del que es va exposar en aquesta interessant jornada tècnica.

Conclusions:

  • La llei del 88 ja presentava inconvenients a l’hora de plantejar la regulació d’usos i les afectacions a la propietat i que la nova redacció no resol. Calia una modificació de la Llei però no en el sentit de la realitzada que sembla que està més orientada a solucionar problemes puntuals, en bona part derivats de la incidència de la Llei de Costes en el dret de propietat, que a formular un  plantejament global de la gestió del litoral.
  • La nova Llei de Costes no aborda el repte de la gestió integral del litoral exigida per la Recomanació 2002/413/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 30 de maig de 2002, sobre l’aplicació de la gestió integrada de les zones costaneres a Europa, i el Protocol relatiu a la gestió integrada de les zones costaneres al Mediterrani, que promouen justament l’adopció d’un planejament estratègic basat en la gestió integrada amb el suport i la participació de totes les instàncies administratives competents a escala estatal, regional i local.
  • Amb el redactat que resulta de la modificació tenim, en alguns aspectes, una Llei molt concreta que ”topa” amb la diferent problemàtica del litoral espanyol i, probablement hauria estat millor una Llei més flexible. Aquesta rigidesa fa que siguin moltes les excepcions que es contemplen.
  • Per contra, la modificació planteja moltes incerteses, algunes es remeten al Reglament, en procés de redacció. Altres són a causa de la pròpia redacció de la Llei, que fins i tot pot arribar a generar més problemes que els que vol resoldre.
  • La modificació de la Llei redueix l’espai protegit, encara que a Catalunya el Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner (PDUSC) salvaguarda aquests espais i atorga una major protecció al front litoral.
  • La modificació introdueix aspectes que poden ser inconstitucionals. Cinc Comunitats Autònomes que sumen més del 50% del litoral, entre elles Catalunya, i el principal partit de l’oposició han plantejat diversos recursos d’inconstitucionalitat.
  • La gestió de les platges pels Ajuntaments es veu dificultada per l’existència d’una doble administració i per una insuficient seguretat jurídica.
  • S’ha posat de manifest la gran importància que té una bona gestió en la protecció ambiental i en la recuperació d’espais degradats.
  • Els ports i les platges son uns elements molt importants com a suport de les activitats als municipis i com a generadors de riquesa.
  • La Generalitat de Catalunya, que amb els nous traspassos de competències, ha assumit la pràctica totalitat de la gestió dels títols d’ocupació del domini públic i ha agilitzat la seva tramitació administrativa, a la què es dóna suport, sempre que suposi un interès públic. Tanmateix per la realització d’aquesta gestió. La Generalitat no obté cap ingrés i únicament es beneficia l’Estat
  • La exclusió de dos nuclis urbans del domini públic marítim–terrestre a Catalunya es considera positiva, en la mesura que solucionem problemes socials i no tenen conseqüències mediambientals. No son, però, els únics nuclis amb aquesta mateixa problemàtica. Fora convenient buscar solucions legislatives que en lloc de definir excepcions fossin d’aplicació general a supòsits idèntics als ara exclosos.
  • En relació a les instal·lacions portuàries existents, malgrat que la modificació de la llei de costes en fa un tractament discriminatori respecte la resta de concessions, obre expectatives d’una pròrroga amb condicions bastant estrictes.
  • Cal analitzar globalment el problema de la estabilització de les platges  ja que la regressió és un efecte multicausal on destaca la manca d’aportació de sediment natural a la costa com a principal factor.

Tempesta al meditrerrani

Recomanacions:

A la vista de l’analitzat a la Jornada, es formulen les següents recomanacions:

  • És necessari que Catalunya avanci cap a un model de gestió integrada, amb la participació de totes les administracions, que serveixi per configurar un nou planejament de la costa més dinàmic i adaptable a la realitat canviant.
  • Seria oportú que la Generalitat, aprofitant les seves competències exclusives en matèria d’ordenació del litoral  —que amb la reforma de l’Estatut incorporen per primer cop la gestió del domini públic maritimoterrestre— aprovés una llei pròpia d’ordenació del litoral català que, respectant el mínim comú denominador de la Llei de Costes estatal, servís:
  1. Per resoldre els problemes interpretatius que la reforma de la Llei de Costes planteja.
  2. Per blindar la costa catalana, definint un nivell de protecció superior al de la Llei de Costes estatal.
  3. Per abordar reptes com la gestió integrada del litoral, que no han estat tractats per la reforma de la Llei de Costes.
  4. Per avançar en la definició d’un nou règim econòmic i financer del domini públic maritimoterrestre, que permetés a la Generalitat participar dels ingressos que genera aquest espai.
  • Cal un tractament apropiat de les infraestructures portuàries atenent el seu caràcter d’obra pública i evident interès públic, que no les penalitzi en relació a les concessions ordinàries d’ocupació del domini públic marítim terrestre. En aquest sentit seria convenient  que aspectes essencials per a la seva viabilitat i sostenibilitat com són els terminis concessionals, cànons d’ocupació i règim d’usos fossin establerts per una normativa pròpia de la Generalitat de Catalunya.

litoral català 3

 

Escriu un comentari