Jordi Molist, director de l’àrea d’abastament de l’Agència Catalana de l’Aigua, va presentar al Col·legi d’Enginyers de Camins, el passat 28 de març, el Pla de sequera que està tramitant l’ACA.
L’última sequera que va patir Catalunya l’any 2007/2008 va deixar palès les millores que es necessiten per gestionar les sequeres. Segons va explicar Jordi Molist: “Tenim embassaments petits, un any sec el podem gestionar, dos anys tenim més problemes”. És per aquest motiu que calen nous recursos hídrics. Mentrestant no arriben l’Agència Catalana de l’Aigua està gestionant el Pla de Sequera, que servirà per gestionar de la millor manera possible els recursos actuals.
La sequera del 2008 va deixar una tendència a la baixa en el consum domèstic amb una reducció del 20%. Entre les causes hi ha la millora tecnològica a les llars, noves infraestructures i el factor de conscienciació a la població.
El Pla de Sequera es troba a la fase de debat (47 al·legacions). L’objectiu d’aquest és que sigui una eina de gestió de la sequera que no comporti la necessitat d’aprovar decrets excepcionals cada vegada que venen les sequeres. Segons Molist: “Els decrets són tràmits feixucs i poc transparents per l’usuari”
Aquest pla determina quan es considera que el territori entra en sequera i quines són les accions que s’han d’emprendre (gestió de l’oferta, la demanda i de la comunicació). Per la gran densitat d’explotació s’han definit 18 unitats, per no causar més danys dels necessaris, és a dir que les mesures siguin proporcionals a la gravetat de sequera real de cada lloc del territori. Hi ha diferents estats de sequera. L’estat de normalitat (l’habitual), el de mesures preparatòries i després els estats de més alerta.
Estat d’alerta:
Desplegament de mesures d’estalvi als diferents usos. Increment de la producció dels recursos no convencionals. Increment de les extraccions subterrànies. Reduccions dels embassaments.
Estat d’excepcionalitat:
Intensificació de les reduccions en usos no prioritaris. Majors reduccions dels embassaments. Activació total dels recursos no convencionals. Màximes extraccions subterrànies. Prohibició de determinats usos en activitats urbanes
Estat d’emergència:
Restriccions a tots els usos, inclosos els urbans, creixents amb l’empitjorament de l’episodi.
Pel que fa a les accions que preveu el Pla de Sequera s’han determinat unes normes d’explotació dels recursos hídrics, de la quantitat d’aigua de que es disposa (aqüífers, sistemes de reutilització, dessalinització, els rius Ter i Llobregat).
Les aigües subterrànies (aqüífers) aporten un 30% del recurs utilitzat pels abastaments. Però més enllà d’aquesta contribució, tenen també un rol estratègic per incrementar la regulació davant de situacions de sequera.
La dessalinització: Els costos de la dessalinització durant la sequera es cobreixen amb un Fons de Sequera, que es va dotant cada any amb quantitats constants. El retorn d’aigua regenerada per incrementar els recursos prepotables del Llobregat està previst actualment a partir de l’estat d’excepcionalitat.
Durant aquest any 2017 es realitzarà una nova campanya de demostració, amb l’objecte d’avançar la incorporació d’aquest recurs a situacions anteriors.
Aigües regenerades: La reutilització és un recurs molt sostenible des del punt de vista energètic. La dificultat de la reutilització a Catalunya està en la demanda, es necessiten altres usos.
El riu Ter i Llobregat: Les consignes d’operació dels diferents recursos hídrics conflueixen en un mix integral de la xarxa Ter-Llobregat.
Pel que fa a les mesures d’estalvi Jordi Molist va detallar-ne les restriccions (flexible) en els següents usos:
- Consideració específica dels consums industrials o ramaders connectats a la xarxa d’aigua potable
- Neteja de carrers, paviments i façanes
- Piscines, neteja de vehicles
Per cloure la conferència Jordi Molist va afegir: “La garantia del sistema Ter-Llobregat, davant sequeres com les viscudes en el període 1999-2008, és avui superior. Això no obstant, el sistema segueix sent deficitari”. A curt termini, va explicar, s’estudia la possibilitat d’avançar l’entrada de l’aigua regenerada de l’ERA del Prat com a recurs prepotable, una vegada conclogui la campanya de demostració prevista.
