Els precol·legiats Anna Blanch i Albert Grases –estudiants de 1r curs del Màster en Enginyeria de Camins, Canals i Ports– han estat guardonats als Premis dobooku 2015 d’enginyeria i arquitectura. Blanch va resultar guanyadora del certamen mentre que Grases es va fer amb una menció especial.
Els premis, adreçats a estudiants de grau o màster, pretenen fomentar la creativitat i el disseny d’espais públics a través de projectes que en resolguin els problemes tècnics i formals, tenint en compte la viabilitat, la sostenibilitat i la originalitat.
Passarel·la senzilla i funcional
El projecte d’Anna Blanch ha consistit en la restitució de la passarel·la que creua el riu Garona al municipi de Les, a La Vall d’Aran, davant del seu mal estat després de ser enderrocada per un episodi fluvial. La proposta, senzilla i funcional, pretén donar una solució a les necessitats dels veïns del poble i també per a les visites turístiques, cuidant-ne els detalls constructius i dels acabats, i procurant-ne la integració total a l’entorn natural dins un paisatge de muntanya.
Vista general de la passarel·la en 3D | Anna Blanch
Paral·lelament, aquest projecte s’ha pensat per economitzar al màxim el seu cost, fent-lo viable i adequat al marc econòmic actual, sempre valorant els aspectes més rellevants com la solució tècnica i la seva funcionalitat, uns objectius assolits i que han estat valorats molt positivament pel jurat.
Encreuament més sostenible
Per la seva banda, Albert Grases ha treballat en un projecte de remodelació de l’encreuament dels carrers Aragó i Marina amb l’Avinguda Diagonal de Barcelona. En el seu desenvolupament ha explorat les possibilitats de la intersecció d’aquestes tres vies per tal de reequilibrar-ne els usos en línia amb la transformació que planteja el “Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona”, que busca reduir el volum de trànsit rodat i canviar el model de gestió del trànsit, i la possible connexió del tramvia per la Diagonal.
Canvis proposats a partir del PMU | Albert Grases
Motivat per la complexitat de Barcelona des del punt de vista urbanístic, el repte que es presentava era el d’elaborar un projecte que satisfés les necessitats econòmiques i de mobilitat dels barris de la Sagrada Família i del Fort Pienc i avançar en la creació d’una ciutat més sostenible i que millorés la qualitat de vida dels habitants. Per tant, el projecte és més que un rentat de cara de la zona, ja que pretén convertir l’encreuament en un “element clau en la gestió de la mobilitat i la distribució de mercaderies del districte” reduint l’espai que es dedica al vehicle privat i millorant la continuïtat dels recorreguts a peu.
Grases reflexiona sobre l’aportació de l’Enginyeria de Camins a la societat: “les nostres actuacions tenen un impacte molt important sobre el territori ja que n’afecten l’economia, la demografia, el medi ambient… La gran responsabilitat que això comporta rau en assegurar que aquest impacte sigui positiu, la qual cosa no és fàcil a causa de les enormes pressions polítiques i financeres. En aquest sentit, crec que és molt il·lustratiu l’article d’Andreu Ulied ‘Albert Serratosa. Els ideals humanistes de l‘Enginyeria Civil‘, publicat al número 43 de la revista del Col·legi de Camins”, conclou.
