Cruïlla a Barcelona

Opinió

Barcelona: contaminació i soroll

Llegia fa uns dies una enquesta realitzada a turistes que l’any passat van visitar Barcelona; puntuaven la ciutat amb un 8,42 sobre 10. La valoració és de notable alt, així que ens podem sentir satisfets, però si tenim voluntat de superació hem d’intentar millorar aquells aspectes que reben pitjor valoració: la contaminació, la seguretat ciutadana i el soroll. És obvi que el visitant no valora la problemàtica real dels residents (com pot ser l’atur, la situació econòmica o la disminució de les prestacions en alguns serveis bàsics), però si assenyalen alguns temes que hem de millorar.

No tractaré el tema de la seguretat ciutadana perquè no és la meva especialitat. Però crec que una actuació coordinada dels diferents cossos de seguretat i les seves patrulles, tant d’uniforme com de paisà, hauria de disminuir aquesta inseguretat present en algunes zones de la ciutat.

Centrant-nos en els altres dos aspectes pitjor valorats –contaminació i soroll- m’atreviria a plantejar algunes idees. Contaminació i soroll formen part del medi ambient de Barcelona i, en gran mesura, es deuen al trànsit rodat. Les motocicletes són responsables d’una part significativa del soroll generat per la circulació. A més, els motoristes suposen el 50% de les víctimes mortals en accidents de trànsit i es veuen involucrats en gairebé el 40% dels accidents que tenen lloc a Barcelona.

Per això, es necessita un control més intens –per part de la Guardia Urbana- de la conducció d’aquests vehicles i de les condicions sonores d’aquests. La introducció de la moto elèctrica seria una solució excel·lent per la disminució del soroll, però els elevats preus de compra la fan –a curt termini- poc competitiva davant altres opcions tradicionals de baix consum.

Ara bé, el control de la velocitat no hauria de limitar-se a les motos, sinó al conjunt de vehicles, ja que per sota dels 50 km/h (velocitat màxima en els nuclis urbans) el soroll de propulsió, moderat en els cotxes d’avui dia, és més fort que el de ‘rodada’. D’altra banda, s’ha de continuar amb les campanyes d’asfalt amb paviments ‘poc sorollosos’, especialment als principals carrers de la ciutat.

En relació a la contaminació, s’hauria de treballar el tema de les flotes. De totes, la més nombrosa és la dels taxis amb més de 10.500 llicències. En aquest col·lectiu el número de cotxes híbrids ha tingut un creixement considerable, amb tot, sumant els vehicles híbrids, els que són propulsats per gasos liquats del petroli (GLP) i per gas natural, no arriben al 25% dels taxis en circulació. Els taxis són vehicles que circulen durant moltes hores per la ciutat, així que s’hauria de forçar durant els pròxims anys (normativa, renovació de llicències, etc) la seva reconversió a, com a mínim, vehicles híbrids.

Transports Metropolitans de Barcelona ( TMB) ha fet un esforç important per tal de reduir l’impacte ambiental de la seva flota d’autobusos, col·locant filtres antipartícules i utilitzant combustibles alternatius al dièsel en més del 50% de la seva flota. Tot i això, els autobusos híbrids són encara un percentatge reduït d’aquesta flota, i no hauria d’haver cap excusa per no reconvertir a híbrids els autobusos turístics (unes 70 unitats), ja que el fet de ser un servei rendible facilita aquesta transformació. En relació a altres empreses d’autobusos, s’hauria de ser més exigent amb aquelles que tenen repartides les seves terminals al centre de la ciutat, exigint que els seus vehicles compleixin amb la normativa europea d’emissions euro V.

La xarxa viària bàsica hauria d’estar dotada de la major sincronització possible en la gestió dels semàfors amb l’objectiu de disminuir l’efecte ‘parada/acceleració’ que incrementa les emissions contaminants. A Barcelona existeixen itineraris sincronitzats en els recorreguts de ‘riu a riu’, però estan molt menys definits en els de ‘mar-muntanya’. Tampoc en els itineraris ‘mar-muntanya’ estan complerts els carrils bici. La bicicleta, que ha tingut un augment molt significatiu propiciat pel bicing, ha de seguir guanyant espai amb nous carrils o  zones de pacificació de transit. Segurament, la pròxima etapa del sistema d’ús públic d’aquesta serà la introducció de bicicletes elèctriques, la ‘e-bici’.

No obstant, el gran salt per a la reducció de la contaminació i el soroll passa per l’ús significatiu de vehicles particulars híbrids o elèctrics a la ciutat. Per això, és necessari que l’ordenança municipal exigeixi la instal·lació de punts de subministrament individual per la recàrrega d’aquest tipus de vehicles en els garatges de les construccions d’obra nova. També que s’incentivi aquestes instal·lacions elèctriques en vivendes ja existents mitjançant una campanya com “Barcelona, posa’t guapa”.

En definitiva, la millora de la qualitat ambiental serà un procés progressiu que les mesures aquí exposades haurien d’ajudar a acomplir, però no hem d’oblidar que en una metròpoli com Barcelona l’element fonamental seguirà sent el disposar d’una oferta de transport col·lectiu –sobretot ferroviari- suficient, fiable en tots els seus operadors i a uns preus raonables.

Escriu un comentari

9 + 8 =