Alacantí. Nascut el 1954. Llicenciat en Dret. Ha estat subdirector general del Tresor, director general de l’Empresa Nacional d’Autopistes, president de la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbrat i secretari general d’Infraestructures. El gener de l’any passat va ser nomenat president d’Adif, organisme amb un dels nivells d’inversió pública més elevats d ’Espanya.
Parlem amb Gonzalo Ferre després de la seva participació en la Jornada sobre la Liberalització Ferroviària organitzada pel Col·legi de Camins al BCNRail, on es va discutir sobre els diferents models implantats arreu d’Europa i del món.
Què n’opina del ferrocarril espanyol? 
Tenim una quarta part dels viatgers per quilòmetre amb ferrocarril que Alemanya o França, i menys de la meitat que Itàlia o el Regne Unit.
No són xifres gaire bones.
Al contrari, la qualitat del nostre sistema ferroviari és molt alta, sobretot quan parlem de l’alta velocitat. El recorregut de Roma a Milà en tren, per exemple, és de tres hores i mitja per fer 478 quilòmetres. Tres hores i mitja triguen també els trens francesos a recórrer els 500 quilòmetres que separen París i Bordeus. En canvi, a Espanya es pot viatjar de Madrid a Alacant en dues hores i vint minuts per fer 480 quilòmetres.
Però, aleshores…
Espanya és un país gran amb un volum de població relativament baix, i això determina la sostenibilitat del sistema ferroviari. Per dir- ho d’alguna manera, som una comunitat de veïns amb pocs veïns, que han de compartir el cost d’uns bons serveis.
De manera que sempre pagarem més?
S’ha de tenir en compte que, a més de la baixa densitat de població que he esmentat abans, també tenim un terreny abrupte que reclama un nivell més elevat d’inversió i capacitat tècnica en la construcció i manteniment de línies.
Vaja.
És clar que l’escassa ocupació del nostre ferrocarril també és conseqüència del fet que aquest país tingui altres infraestructures de transport magnífiques, com per exemple les autopistes o les autovies.
Si els diferents models de transport competeixen entre si, caldria regular-ne la fiscalitat?
L’ideal és que tots competim en igualtat de condicions.
Ara el transport de passatgers en ferrocarrils es liberalitza.
I hem d’aprendre molt de l’experiència en la liberalització del transport de mercaderies per ferrocarril.
Què n’hem d’aprendre?
El moviment de mercaderies és clau quan es tracta de fixar la competitivitat d’un país. No obstant això, d’una banda el transport ha de ser competitiu i respondre al servei que està demanant el client mentre que de l’altra el preu del servei ha de reflectir els costos de les mateixes.
Celebra la inclusió del Corredor Mediterrani a la xarxa de carreteres europees prioritàries?
Això és una bona notícia, però una declaració d’intencions no és suficient.
Què ho és?
Hem de ser capaços d’establir un model d’organització que faciliti el moviment de trens a Europa. No serveix de res invertir a canviar rutes per guanyar unes quantes hores, si després s’estableixen colls d’ampolla burocràtics que endarrereixen les operacions durant dies.
Cooperació entre tots.
Requerim la col·laboració sincera dels governs i responsables. El Corredor 4 de mercaderies entre Portugal, França i Espanya pot ser un bon exemple.
Per què?
Hem desenvolupat una finestreta única que organitzarà el trànsit de mercaderies per ferrocarril i farà que sigui més atractiu. No hi ha cap gran inversió darrere d’aquest projecte, però sí un important treball de coordinació transfronterera. És una bona manera de construir Europa.
Quin és el repte del ferrocarril?
Tenim un bon ferrocarril, i el nostre repte és assegurar-nos que l’utilitzi la majoria de la població.
Com veu el futur d’aquest sistema de transport?
Sóc un optimista. Si es fan les coses bé i amb racionalitat, millorarem. Cal centrar-se en aquelles coses que tenen sentit per al país i per als ciutadans, ajustant l’esforç inversor a necessitats reals.
És a dir, la llei de l’oferta i la demanda.
Cal que reduïm també els costos del ferrocarril per fer que aquest sigui un mitjà de transport més accessible arreu del territori. En aquesta línia tenim un potencial de creixement molt important.
