Al quadern d’anàlisi econòmica de El Periódico, +Valor, fa un repàs a l’Eurovinyeta com a mitjà de finançament d’infraestructures en un monogràfic en el qual intervenen, signant articles, fins a sis enginyers de camins. Mateu Turró, José Manuel Vasallo, Carles Vergara, Andreu Ulied, Andreu Esquius i el degà del Col·legi, Josep Oriol, són algunes de les veus convidades a donar la seva opinió.
Josep Oriol, en el seu article, recorda que les infraestructures gratuïtes no existeixen i que en podem diferenciar dos tipus, les que paguem tots mitjançant els impostos i les que paga l’usuari. Recorda que el greu dèficit històric d’infraestructures a Espanya s’ha pal·liat en les darreres dècades gràcies, en bona part, als fons europeus, afavorint el concepte de vies de comunicació d’alta capacitat gratuïtes com a dret de territoris i ciutadans, incrementant el valor polític de les infraestructures.
La forta crisi, i el seu sever efecte en les finances públiques han aturat la capacitat inversora i el desenvolupament de noves infraestructures. Cal, per tant, abordar noves fórmules de finançament. Partint de la base que les carreteres ràpides i d’alta capacitat, tot i beneficiar-nos a tots, suposa per a determinats sectors millorar la seva competitivitat i sumar beneficis en forma d’estalvis de temps, combustible i seguretat.
Oriol planteja l’Eurovinyeta com una eina que internalitza els costos derivats de la implantació de la infraestructura i facilita el retorn de part dels beneficis obtinguts per cobrir els costos generats pel seu ús.
En aquest sentit, exposa en l’article els principals arguments en contra: castiga la competitivitat del sector, molt atomitzat i amb marges poc competitius; que la crisi està sent molt dura en el sector del transport, o la condició perifèrica d’Espanya. Els arguments favorables es podrien resumir en la necessària harmonització del pagament per les nostres carreteres; l’harmonització de les carreteres europees; la garantia de disposar de recursos per a un bon manteniment, amb els respectius beneficis de millora en la seguretat i el medi ambient; la possibilitat de disposar recursos estables d’inversió per a nous projectes; i, disposar d’una potent eina de gestió de la mobilitat que permet optimitzar l’ús de les infraestructures que ja disposem.
Josep Oriol considera que cal convertir l’Eurovinyeta en una oportunitat i destinar part dels fons obtinguts a la reconversió del sector del transport i afavorir la seva competitivitat.
En l’article s’ha remarcat que el Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports a Catalunya porta anys reclamant que s’adopti una política clara i un calendari precís per a l’aplicació de l’Eurovinyeta, per no perdre temps ni oportunitats.
Per a Josep Oriol el repte és aconseguir un sistema que sigui just amb la quantitat d’ús que fem de la infraestructura, remarcant que avui hi ha tecnologia suficient i accessible per fer-ho tenint present l’activitat, l’ocupació del vehicle, l’espai, el pes, les emissions, etc. L’objectiu és implantar l’Eurovinyeta com una oportunitat de gestió de la mobilitat i internalitzar, de la forma més justa, els efectes de l’ús de les infraestructures.
Us adjuntem en pdf l’article sencer.
Fitxers adjunts:
