corredor mediterrani

Formació i coneixement

El Col·legi d’Enginyers de Camins de Catalunya reclama prioritat del Corredor del Mediterrani en les inversions ferroviàries de l’Estat

  • Segons els enginyers de camins, cal definir clarament el projecte tècnic
  • El Col·legi opina que és necessari la designació d’un responsable únic

El Col·legi d’Enginyers de Camins de Catalunya, a través de la Comissió d’Infraestructures, demana al Ministeri de Foment, independentment de les formacions polítiques que conformin el Govern, que es prioritzin les obres relatives al Corredor del Mediterrani. Els enginyers de Camins basen la seva demanda en el gran impacte que aquesta infraestructura tindrà en articular l’eix econòmic i social més important de l’Estat, tan pel que fa a la població com al PIB (quasi el 50% del total).

El Corredor del Mediterrani és el conjunt d’infraestructures i mitjans auxiliars que permeten optimitzar el transport de viatgers i mercaderies per qualsevol mitjà, sigui marítim, aeri o terrestre. Sense oblidar mai l’àmbit global, les deficiències més significatives es troben en el transport terrestre per ferrocarril.

El Col·legi demana al Ministeri que actuï amb valentia i que nomeni, dins de l’Administració, un ens executiu amb un professional al capdavant que sigui responsable de tot el Corredor. Així mateix, reclama que totes les inversions en infraestructures responguin a criteris tècnics, que incloguin l’avaluació econòmica, social i mediambiental oportuna, i no només a criteris polítics. Això permetrà la inversió prioritària en aquest tram del Corredor. Els enginyers de Camins catalans destaquen que, donada la impossibilitat d’escometre totes les infraestructures necessàries al mateix temps, han de prioritzar-se les actuacions des de la frontera francesa cap al sud per poder anar posant trams en ple funcionament a mesura que avancen les actuacions.

El Col·legi d’Enginyers de Camins de Catalunya exigeix que es defineixi i planifiqui una solució tècnica (traçat, nombre i tipus de vies, electrificació, instal·lacions de seguretat…) acceptable per al Corredor Mediterrani que contempli el transport de persones i mercaderies, però tenint en compte la realitat dels respectius mercats (més importància dels viatgers que de les mercaderies).

En aquest sentit, la instal·lació del tercer carril com a solució definitiva no sembla la més encertada, tal com han posat de relleu alguns experts ferroviaris A més, la solució tècnica ha de fer compatible les obres a executar amb el manteniment dels serveis ferroviaris actuals. Les importants incidències que s’estan produint en el tram València-Castelló, semblen demostrar que la solució actualment adoptada no és la més idònia.

Per tal d’augmentar el transport de mercaderies en el Corredor Mediterrani, és necessari el desenvolupament d’un nombre limitat de terminals intermodals que puguin concentrar el trànsit de llarga distància amb el centre d’Europa i tenir unes bones connexions ferroviàries amb els ports generadors de transport Nord-Sud, així com amb els principals centres industrials ubicats en el Corredor, especialment dels sectors químic, petroquímic i automobilístic.

El responsable del Corredor ha de tenir autonomia suficient per poder negociar amb les diferents Administracions Públiques implicades, amb els agents econòmics, amb les operadores del ferrocarril i, en definitiva, amb tots els afectats pel Corredor amb la màxima transparència possible, informant periòdicament al públic de l’evolució de les actuacions.

Escriu un comentari

8 + 3 =