L’estació de la Sagrera és una infraestructura bàsica per al transport intermodal a Catalunya. L’estació esdevindrà un intercanviador entre diferents mitjans de transport: xarxa de metro, xarxa de rodalies, xarxa de trens regionals, xarxa d’alta velocitat i línies d’autobús urbans i interurbans, i un nou referent arquitectònic, adequat tant a escala metropolitana com del seu barri. La xarxa d’alta velocitat ja està en servei, però la gran assignatura pendent és la realització de les dues estacions de viatgers: la d’alta velocitat i la de rodalies i regionals amb els espais relacionals de l’estació, l’edifici que ho ha de contenir i els espais públics exteriors que ho integrin adequadament en l’entorn.
Si el 1992 es va posar en servei la línia d’alta velocitat Madrid-Sevilla i, encara avui, l’estació de la Sagrera està en fase de projecte és perquè la xarxa d’alta velocitat a Catalunya ha estat el furgó de cua de l’alta velocitat a Espanya.
L’esquema de la xarxa ferroviària a Barcelona es va definir, bàsicament, a finals dels anys vuitanta. Es va apostar per un esquema de vies passants que creuessin tota la ciutat en lloc de tenir estacions terminals (per exemple, l’estació de França), de manera que els viatgers poguessin escollir entre diverses estacions en funció de quin fos el seu origen o la seva destinació final. Aquest model de xarxa és més eficient que el model d’estacions terminals, que comporten molts més temps morts dels trens i una menor qualitat del servei a l’usuari.
Tanmateix, una estació com la de la Sagrera és molt més del que podrà percebre el viatger. A sota de l’estació d’alta velocitat hi haurà l’estació de rodalies, amb les vies d’ample ibèric i, just al costat, la xarxa de metro i autobusos. Un nus intermodal com la Sagrera necessita els espais destinats a accessos a cada mitjà de transport, els espais destinats a connexió entre els diferents mitjans, la connexió amb la xarxa viària, els aparcaments, l’estació d’autobusos i les sortides als carrers de la ciutat que es produiran a diferents nivells donada l’orografia de l’entorn geogràfic.
A més, la Sagrera serà també la terminal dels serveis d’alta velocitat cap al sud de Barcelona: els trens necessiten, abans d’entrar en servei, neteja i avituallament, a part que no tots els trens estan en tot moment en servei. Per tant, la Sagrera es dotarà també de vies d’apartat destinades a atendre els trens en espera de servei.
D’altra banda, la nova estació de la Sagrera i els espais urbans del seu entorn esdevindran inevitablement un referent de la ciutat. És imprescindible que aprofitem aquesta oportunitat com ho fan les ciutats importants, des de Nova York amb la Grand Central Terminal Station, a Madrid amb l’estació d’Atocha, i evitem tornar a malbaratar oportunitats com va passar amb l’estació de Sants. L’estació de la Sagrera ha d’aportar un nou valor urbà capaç d’integrar-se a la ciutat i millorar el seu entorn proper resolent mancances greus del teixit urbà actual.
És, per tant, una infraestructura que s’ha de formalitzar tenint en compte tant els continguts tecnològics, funcionals, de mobilitat i d’eficiència de la xarxa, com l’oportunitat de construir un nou referent en el paisatge urbà de Barcelona i les necessitats del barri de la Sagrera.
En qualsevol cas, la Sagrera és una peça clau per assolir els nivells d’eficiència de la nova xarxa ferroviària, un element que ha d’afavorir la competitivitat del nostre teixit econòmic, i una oportunitat per completar i millorar el teixit urbà del seu entorn. La Sagrera ha d’esdevenir una referència més de qualitat arquitectònica en el conjunt de Barcelona i Catalunya i contribuir a millorar el nivell de benestar de la ciutadania.
El projecte inicial de la nova estació, redactat per la societat Barcelona Sagrera Alta Velocitat, societat integrada per l’Estat (Adif i Renfe), l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, s’ha d’actualitzar pel fet que per raons pressupostàries i d’optimització dels recursos, les administracions han decidit reajustar les dimensions de la nova estació i calia fer-ho de manera consensuada com s’havia fet fins ara. Resulta sorprenent, per tant, que l’Estat presentés a licitació pel seu compte un nou projecte d’estació de la Sagrera utilitzant un procediment que creiem que no garanteix la qualitat ni l’assoliment dels objectius comuns del projecte.
El crònic retard de les inversions públiques en la xarxa d’alta velocitat i de rodalies reclama que Catalunya es posicioni per aconseguir la modernització de la xarxa ferroviària. Entenem que cal procedir amb els consensos que han presidit aquest projecte i que no és el moment de posar en dubte la conveniència de la Sagrera, una infraestructura que porta retards immemorables i que condiciona la nostra mobilitat del futur. És l’hora d’exigir el compliment dels compromisos, mantenint el lideratge del procés amb la societat Barcelona Sagrera Alta Velocitat, i amb el calendari acordat en el seu moment, el qual ja porta retards molt importants.
Els col·legis professionals que signem aquest manifest reclamem en primer lloc al Ministeri de Foment, però també a la Generalitat de Catalunya i a l’Ajuntament de Barcelona, tancar files perquè es doni compliment als compromisos acordats. La xarxa de transport ferroviari i la construcció d’una estació i dels espais urbans adjacents, del que depèn la competitivitat del teixit econòmic i el benestar de la societat catalana en general, i del barri de la Sagrera en particular, són un repte urgent i per a les properes generacions. No podem admetre que un repte gestat durant els darrers vint-i-cinc anys, i que ha de servir a les futures generacions, pugui ser qüestionat per les conjuntures polítiques del curt termini.
La xarxa ferroviària d’alta velocitat ja és un fet i ara cal completar-la amb tots els elements que li aportin l’eficiència i la capacitat de servei per a les quals s’ha projectat, garantint la qualitat i l’assoliment dels objectius que el futur del nostre país requereixen i amb l’esforç conjunt a favor que es culmini l’execució de la nova estació de la Sagrera.
Sr. Oriol Altisench, degà del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya
Sr. Jordi Guix, degà del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya
Sr. Joan B. Casas, degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya
Sr. Lluis Comerón, degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya
Barcelona, novembre de 2015
Trobareu la Nota de Premsa de l’acte de signatura d’aquest manifest a la web del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya
Retroenllaços per aquesta entrada