El Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya creu que, per tal d’assolir el nou paradigma que propugna la Directiva Marc de l’Aigua, s’ha d’apostar per una gestió moderna de l’aigua basada en compatibilitzar la qualitat i la quantitat del recurs hídric. En concret, s’han de tenir en compte característiques del medi, com ara els cabals de manteniment, l’estat ecològic i la connectivitat fluvial.
A Espanya, però, encara no s’ha produït el canvi de paradigma que havia de suposar la Directiva Marc de l’Aigua aprovada per la Comissió Europea l’any 2000 i que introduïa de manera clara i decidida la condició ecosistèmica dels sistemes fluvials. La concepció de l’aigua com a recurs, i la satisfacció de la demanda mitjançant la gestió hidràulica, encara preval en la majoria del territori espanyol, per sobre de factors tan propis de la Directiva com ara l’estat ecològic o els cabals de manteniment. Així ho han posat de relleu les mancances i les inconcrecions detectades per la Comissió en l’anàlisi dels plans de gestió hidrològica enviats per Espanya al 2014 i que ara estan sent revisats.
Els plans hidrològics espanyols han estat redactats per les confederacions hidrogràfiques, organismes creats al llarg de la primera meitat del segle passat, l’objecte inicial dels quals va ser la promoció de nous regadius i la gestió comuna dels recursos entre els diferents usuaris.
A Espanya, al contrari del que succeeix en els països del centre i nord d’Europa, on el factor quantitatiu no és el principal problema en la gestió hídrica, el repte de satisfer les demandes a partir dels recursos existents és encara un objectiu de primer ordre, que relega a un segon terme les possible millores a nivell qualitatiu.
Un altre factor que allargarà el termini per assolir els objectius de la Directiva és, segons els enginyers de Camins, la manca d’inversions a causa de les retallades experimentades durant la crisi econòmica dels darrers anys. Cal planificar noves infraestructures que recolzin una gestió de l’aigua moderna i que siguin rendibles a nivell socioeconòmic.
Compromís i consens
El Col·legi d’Enginyers de Camins també creu que l’excel·lència tècnica per sí sola no és garantia d’èxit a l’hora de projectar infraestructures que ajudin en la gestió de l’aigua i que és imprescindible comptar amb el compromís dels usuaris, com ara a les xarxes de regadiu o de reutilització d’aigües.
A més, s’ha de comptar amb el suficient consens social i amb el recolzament del territori a l’hora de planificar qualsevol infraestructura per no repetir situacions com els intents fallits d’interconnexió entre les conques del sud i del nord d’Espanya.
Canvi de paradigma
La Directiva Marc de l’Aigua va suposar la introducció del concepte de la millora de l’estat de les masses d’aigua com a element clau en la gestió dels recursos hídrics, deixant en un segon terme el concepte d’aigua com a recurs. Així mateix, la directiva va establir que als 15 anys de la seva aprovació totes les masses d’aigua del continent havien d’assolir el bon estat, si bé ja es preveia la possibilitat de dues pròrrogues de 6 anys cadascuna associades a períodes de planificació equivalents.
La Directiva obligava als Estats membres a tenir redactats plans de gestió per a l’any 2009, que havien d’establir objectius de qualitat de les masses d’aigua en un horitzó de 6 anys, així com les mesures necessàries per assolir els mateixos. Espanya va aprovar els seus plans de conca amb notable retard, de tal manera que fins al 2014 no es van aprovar la totalitat de plans de la península, entre ells el Pla Hidrològic de l’Ebre. La Generalitat, per la seva banda, va aprovar el pla de les conques internes de Catalunya l’any 2010, el primer a ser aprovat en tot Espanya.
Actualment, la Comissió Europea està procedint a la revisió dels plans de conca remesos a Brussel·les. Aquesta revisió, com apunten les informacions recentment publicades a premsa, està posant de relleu llacunes i imprecisions importants en el contingut dels plans, que sens dubte portaran a la Comissió a demanar la seva rectificació en els plans del segon cicle, actualment en informació pública.
