sau_1

Aigua i energia

Catalunya en alerta de sequera

No plou i les previsions per a les properes setmanes no parlen de pluges abundants. Catalunya travessa una greu sequera, els pantans i embassaments ja estan per sota del 50 % per primera vegada en quatre anys. Segons dades de L’Agència Catalana de L’aigua (ACA) les dades són preocupants pel que fa a la majoria de pantans del  territori català: tres de cada quatre presenten caigudes en les reserves d’aigua en relació amb l’any passat, amb disminucions subtils del 2,21% —de l’embassament de Rialb— fins a un alarmant 62,89%, en el cas de l’embassament de Cavallers.

En conseqüència de l’estat d’alerta en la que ens trobem ha augmentat la producció de dues dessalinitzadores per frenar el consum dels pantans. Una és la del Prat, amb una producció de l1’ %, l’ha augmentat fins al 50 %. També s’estan fent proves per engegar la dessalinitzadora del Tordera, amb menor capacitat i que proveeix el Maresme, la Selva i també l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

A dia d’avui pren protagonisme la presentació que va fer Jordi Molist, director de l’Àrea d’Abastament de l’ACA al Col·legi d’Enginyers de Camins sobre el Pla de Sequera que està tramitant l’ACA. Aquest pla ha de ser un instrument àgil, que ha de substituir la gestió mitjançant decrets excepcionals de sequera recollint l’experiència de les sequeres dels anys 2002, 2005, i 2007-2008. Aquest nou pla, actualment pendent de tramitació, té com a objectiu garantir els abastaments de la població, tot minimitzant els impactes econòmics en les activitats que utilitzen l’aigua com a factor de producció i els efectes negatius en l’estat de les masses d’aigua.

El Pla de Sequera conté 18 unitats d’explotació, un seguiment continuat dels indicadors hidrològics (reserves embassades, precipitació acumulada…) i tres llindars per a la declaració de l’estat de la sequera (alerta, excepcionalitat i emergència). Jordi Molist va explicar que, a curt termini, s’estudia la possibilitat d’avançar l’entrada de l’aigua regenerada a l’ERA del Prat com a recurs prepotable. La sequera de l’any 2007-2008 va posar en risc l’abastament d’aigua de les principals poblacions catalanes i va ocasionar importants impactes ambientals. Les noves infraestructures d’abastament, tot i que no resolen totalment el dèficit estructural del districte, suposen una millora apreciable en la garantia.

Ara Catalunya s’enfronta a un nou episodi de sequera, les últimes dades dels embassaments de les conques internes tenien 336,49 hectòmetres cúbics d’aigua, el 48,45% de la seva capacitat. Per la seva part, els embassaments del sistema —Ter-Llobregat Sau i Susqueda al Ter, i la Baells, la Llosa del Cavall i Sant Ponç al Llobregat— mantenen unes xifres similars. D’aquests embassaments, que nodreixen una xarxa que proveeix tres quartes parts de la població catalana, el que registra pitjors dades és el de Llosa del Cavall, que es troba al 42,98% de la seva capacitat. Només l’embassament de Susqueda registra millors dades que fa un any (51,45%), encara que segueix estant molt per sota d’altres registres: per exemple fa 10 anys quan disposava del 75,12% de les seves reserves.

Llosa_20160719_1

 

 

Escriu un comentari