quienes-somos

Crònica

Sobre les competències

En molts camps d’activitat s’utilitzen les competències com a variable de disseny (per exemple en els plans d’estudis universitaris). Les competències es defineixen de forma genèrica com el conjunt de coneixements, capacitats i habilitats que es demanen o calen en una activitat o es pretenen adquirir en un procés formatiu. La intensitat de cadascun d’aquests ingredients no és la mateixa en els diferents àmbits de treball o d’estudi, ni pels diferents nivells que es puguin establir en cadascun d’ells. En qualsevol cas, la interpretació de cada un d’aquests termes pot conduir a una certa confusió. Per evitar-la, o almenys atenuar-la, es fa a continuació una breu descripció de cadascun d’ells, destacant, en una versió particular orientada a les enginyeries, la relació que tenen amb les professions i les ocupacions:

• Els coneixements: pretenen proporcionar comprensió d’uns conceptes teòrics diversos, bàsics o aplicats (llibres, aules i processos formatius alternatius), però sense intentar aplicar-los a les situacions pròpies de les ocupacions ni que condueixin a una capacitació professional concreta.

• Les capacitats, de vegades estretament interrelacionades amb les habilitats, tracten amb alguna de les qualitats més íntimes de les persones, innates o adquirides, abstractes (pensar i raonar o anàlisi i síntesi, etc.) o no (autonomia intel·lectual i d’aprenentatge, col·laborar, cooperar i compartir, etc.)

• Les habilitats despleguen destreses específiques (saber fer) per adequar alguns o diversos dels coneixements adquirits o certes capacitats a diferents realitats concretes, en qualsevol cas relacionant-les amb experiències pràctiques professionals o connectades amb les ocupacions.

Les competències no només tenen a veure amb els coneixements, alternativa encara defensada per alguns en molts camps de l’activitat, sinó que cada vegada més les capacitats i habilitats tenen un paper determinant. En qualsevol cas, els diferents atributs s’alimenten i es desenvolupen amb el coneixement (s’aprèn des del que se sap, usant-ho i qüestionant-ho) i es manifesten a la pràctica amb habilitats concretes. Finalment, es pot afirmar que l’ingredient de les competències més sostenibles són les capacitats (tant adquirides en els processos formatius en el sentit ampli com en el treball i en la vida quotidiana), ja que alguns coneixements i moltes habilitats es van desactivant en la pràctica amb els canvis constants i profunds que succeeixen com a resultat de la incorporació progressiva de les tecnologies al desenvolupament econòmic i social, a les activitats professionals i a l’ocupació.

Malgrat tot, l’American Society of Civil Engineers (ASCE) en la seva proposta per a l’enginyer civil del segle XXI introdueix les actituds com una variable addicional però que considera determinants sobretot des del punt de vista professional. Les actituds o la manera d’estar disposat a comportar-se o obrar venen determinades per un conjunt de valors individuals o col·lectius (per exemple professionals o corporatius) que predisposen les persones a una forma de sentir, actuar o reaccionar en diferents escenaris o davant de situacions concretes. En el seu informe Civil Engineering Body of Knowledge for the 21st Century: Preparing the Civil Engineer for the Future (2004), ASCE afirma que les competències, sense deixar de ser necessàries, no són suficients per fer que els enginyers civils professionals desenvolupin la seva activitat amb eficàcia, ja que les actituds condicionen i fins i tot limiten l’ús de coneixements, capacitats i habilitats.

Escriu un comentari