SONY DSC

Mobilitat

100 anys del Ferrocarril a Les Planes

El passat 8 de novembre es va celebrar a la seu del Col·legi d’Enginyers de Camins la commemoració del centenari del tren a Les Planes. L’acte el va presidir el degà del Col·legi d’Enginyers de Camins, Oriol Altisench. En representació de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya va assistir el seu president Enric Ticó, i el director general Pere Calvet, a més de Berenguer Gangolells, enginyer de planificació de la Direcció General d’Infraestructures del departament de Territori de la Generalitat de Catalunya. La conferència va abordar l’evolució del ferrocarril des dels seus inicis fins a l’actualitat així com la implantació de l’electrificació de Catalunya.

Pere Calvet, en la seva exposició,  va repassar la història de la linia i la seva evolució. El primer tren de Sarrià data de 1863. El trajecte era de Barcelona – Sarrià amb una freqüència de 30 minuts i una duració de 25 minuts entre les dos estacions. L’any 1912 es van iniciar les obres del perllongament de la línia de Sarrià fins a Les Planes amb la construcció del túnel sota Vallvidrera . El primer recorregut en tren entre Pl. Catalunya i es Planes, amb parada a l’estació de Sarrià es va fer l’any 1916. L’arribada a Les Planes va seguir creixent fins a Sant Cugat (1917), Rubí (1918), Terrassa (1919), Sabadell Estació (1922) i finalment fins a Sabadell Rambla (1925).

sdadasd

L’evolució d’aquest ferrocarril sempre ha estat lligada a la innovació. A principis de 1900, per primera vegada a la Península, s’utilitza la catenària ferroviària amb fil de contacte i fil sustentador (abans eren electrificacions tramviàries amb un únic fil de contacte). Les unitats mòbils estaven formades per cotxes automotors i remolcs, de tecnologia americana típica dels ferrocarrils i tramvies interurbans de la època on la velocitat màxima en servei era de 70 km/h. L’arribada del ferrocarril a Les Planes va ser clau per millorar l’accessibilitat entre Barcelona i el Vallès Occidental i per possibilitar la incorporació d’aquesta comarca a la Metròpolis Barcelonina.

Berenguer Gangolells va explicar als assistents el model territorial d’implantació hidroelèctrica de Pearson. El canvi va arribar gràcies a entre altres a l’intervenció de l’enginyer Carles Emili Montañés qui va demanar a Pearson que invertís en l’implantació hidroelèctica a Catalunya. A partir del coneixement de les necessitats energètiques de la indústria catalana, Pearson, estudia i quantifica les necessitats energètiques de Barcelona i planifica el ferrocarril del Vallès amb les etapes per a la seva consecució com la replica d’un model de generació de demanda elèctrica testejada en altres ciutats del món. El model de Pearson entrava al mercat amb una oferta energètica massiva i econòmica, fomentant el canvi de font energètica i l’augment de consum. La gran activitat industrial existent a Barcelona i repartida per tot Catalunya, va suposar l’èxit de l’implantació del model en un territòri que necessitava energia barata i assequible i que tenia el seu desenvolupament frenat pels alts preus del carbó importat. Hi va contribuir el tarennà de la societat de llavors oberta a l’estudi i a la incorporació dels avanços tecnològics.

Sense canviar la seva essència d’artèria metropolitana, en 100 anys la línia ha experimentat una evolució contínua que li ha permès assolir la intensitat d’oferta actuals. Pere Calvet va explicar que el creixement de la demanda i de l’oferta del Metro del Vallès, està acostant cada cop més la línia al seu límit de capacitat. La infraestructura entre Pl. Catalunya i Gràcia està saturada com també el trajecte entre Pl. Catalunya i St. Cugat. La previsió es que les aquestes xifres augmentin amb la consolidació del perllongament de Terrassa i la posada en servei del perllongament de Sabadell. Calvet va expressar que davant aquesta situació el gran repte d’FGC és mantenir un alt nivell de tot introduint millores “s’instal·larà el sistema d’operació automàtica dels trens en tota la línia per incrementar la regularitat i s’optimitzarà el sistema de senyalització per incrementar la capacitat en alguns trams on encara és possible. A més està previst adquirir 15 trens nous de 4 cotxes per incrementar l’oferta de places en hora punta”.

Per clausurar l’acte Enric Ticó, , va aprofitar la sessió per agraïr al Col·legi d’Enginyers de Camins la distinció a Ferrocarrils de la Generalitat de la Medalla Ildefons Cerdà 2016, així com l’interès en la celebració d’aquest  centenari. Ticó va destacar l’importància del Ferrocarril, que va suposar el motor de l’urbanisme i el desenvolupament de Barcelona i el Vallès. En clau de futur Enric Ticó va apuntar: “El repte és la qualitat, l’enginyeria pensant en les persones, i estem segurs de la col·laboració del Col·legi d’Enginyers de Camins” afegint “Parlar del passat és pensar quin futur volem.

 

Escriu un comentari