sfsfasferwer

Opinió

El Club Ciclista Camins.cat al Tourmalet

Un cop més hem estat comptant els dies esperant el stage de setembre. Al grup de 40 ciclistes hi havia històrics que no s’han perdut ni una sola edició de les deu que s’han fet, i d’altres que venien per primer cop i que ja han quedat “enganxats” i desitjant la pròxima edició.

Després de consultar milers de vegades totes les previsions de temps, finalment, dissabte es van complir els auguris més humits i va sortir un dia plujós.

Alguns van reptar al temps fent una sortida alternativa, altres van preferir estar secs tot el dia i un valent, va fer tot el recorregut previst com si res, malgrat la pluja durant 100 km i l’aigua-neu del cim del Tourmalet. Impressionant!

Al sopar de dissabte el mateix “bon clima” de sempre i l’agraïment a l’organització i als espònsors que ajuden a materialitzar la sortida. Al final del sopar sí que va haver-hi disparitat d’opinions: alguns es retiren puntualment per estar ben descansats l’endemà i altres estan temptats de fer una volta i anar al Casino per allargar la festa.

El diumenge, encara mig adormits, la tortura de la roba a escollir per la pujada… és tot un alliberament sortir i començar a pedalar. Per fi, amb bon temps però una mica de fresca, ens podem enfrontar al Tourmalet. A alguns els sembla poquet i comencen amb l’Aspin per escalfar les cames. Al Tourmalet cadascú puja al seu ritme i, al final, tots hem fet el cim: Extraordinari!!

Tots vam patir durant els 17 km de pujada, però no hem estat els primers ni serem els últims:

El 1993 Induráin també va patir a les mateixes rampes veient com Rominger se li escapava i li treia 48 segons al cim del Tourmalet. Després Induráin (que era el millor a tots els terrenys) va enxampar Rominger baixant.

I 80 anys abans, al 1913, Eugène Christophe va coronar el primer el Tourmalet i anava pel camí de posar-se líder del Tour de França (en una etapa de 328 km)… però va tenir la mala sort de trencar la forquilla en el descens del Tourmalet, va haver de baixar 10 km caminant fins a Sant Marie de Campan, va haver d’arranjar la forquilla ell mateix (les regles prohibien cap ajut) i va arribar a la meta 4 hores després del guanyador perdent tota opció de guanyar el Tour.

Moltes gràcies als organitzadors per escollir aquest lloc tan èpic.

Escriu un comentari