sin-titulo

Opinió

Els enginyers de la comunitat

Davant dels reptes que comporta avaluar la necessitat d’invertir en una infraestructura o una altra, quina hauria de ser la responsabilitat dels enginyers de camins?

És un tema recurrent en les discussions de la Comissió d’Urbanisme i Mobilitat: no sabem com s’han de dur a terme els processos de participació ciutadana, ni quin hauria de ser el paper dels enginyers. Però sí que sabem que, a mesura que la informació pública es vagi transformant en deliberació pública, el paper dels enginyers anirà canviant. Haurem de ser “guineus” – com ens diu Philip Tetlock a Expert Political Judgement: les “guineus” saben poc de moltes coses, són eclèctics, accepten l’ambigüitat i la contradicció, en contraposició als “eriçons”, que saben molt, però d’una sola cosa.

En el curs sobre avaluació d’inversions que organitzem al Col·legi d’Enginyers de Camins amb Mateu Turró, prenem partit per les guineus. Perquè no es tracta només d’analitzar el perquè d’un projecte, identificant avantatges i inconvenients de les diferents alternatives, en abstracte, es tracta també de contribuir a millorar el projecte i a saber-ho explicar clarament a persones i institucions en concret, en un moment determinat. Paradoxalment, però, els mètodes d’avaluació dels costos i beneficis d’una inversió sovint semblen economicistes –propis d’eriçons, si s’apliquen tecnocràticament, si es fan servir per substituir debats públics i no per facilitar-los.

La responsabilitat dels enginyers de la comunitat seria analitzar el perquè és o no necessari el projecte i plantejar projectes alternatius als ciutadans.

ECOLOGIA SOCIAL

A les antípodes de l’economicisme i de la tecnocràcia, el pensador anticapitalista Murray Bookchin, teòric de l’anomenada ecologia social, autor de From Urbanisation to Cities, proposa una visió de la participació ciutadana en la qual els enginyers esdevenen enginyers de la comunitat. L’ecologia social, d’arrel llibertària, proposa transformar els governs locals ja existents en democràcies directes. Les grans decisions s’haurien de prendre en assemblees populars on es votaria des dels pressupostos municipals fins a la construcció d’una nova carretera. Per Bookchin, la democràcia directa deixaria de ser una utopia només a l’abast dels suïssos, si els processos de presa de decisió es fessin amb prou coneixement de causa.

La carretera podria construir-se per rutes diferents -explica Bookchin, i la responsabilitat dels enginyers de la comunitat seria analitzar el perquè és o no necessari el projecte i plantejar projectes alternatius als ciutadans. Els enginyers no haurien de decidir quina carretera és la millor, en tant que enginyers la seva funció seria l’assessorament, l’anàlisi objectiva dels avantatges i els inconvenients de les alternatives –els impactes positius i negatius, els costos i beneficis de tot ordre, per tal de fer possible una deliberació intel·ligent– en la qual els enginyers també hi participarien – precisa Bookchin, en qualitat de ciutadans. Només amb prou informació, les persones són capaces d’abandonar posicions defensives per buscar interessos compartits. Una vegada decidida la construcció de la carretera –conclou Bookchin–, si és el cas, la implementació, construcció, manteniment i explotació seria només responsabilitat tècnica i administrativa dels enginyers de la comunitat.

Seguirem discutint sobre els processos de presa de decisió en infraestructures i serveis públics a la Comissió d’Urbanisme i Mobilitat, sobre com pot canviar la cultura de la nostra professió. Què hem de ser els enginyers, eriçons o guineus?

Escriu un comentari