pedro-maqueda

Entrevistes

Entrevista Pedro Maqueda, Enginyer de camins i Premi Ildefons Cerdà 2016

Pedro Maqueda ha deixat una important empremta al seu pas per grans empreses constructores com Sulleva, FCC, Ocisa i Copcisa. Coneix de prop les empreses d’enginyeria. Ha presidit Cedinsa, empresa concessionària amb el desdoblament de l’Eix Transversal com a principal actuació. Gran defensor dels enginyers de camins, ha donat oportunitats a un gran nombre de joves d’aquest col·lectiu.

Enhorabona per la medalla Ildefons Cerdà 2016.

Sóc un enamorat de la professió d’enginyeria de camins i la valoro molt. Rebre la medalla Ildefons Cerdà em va fer meditar molt sobre la meva carrera professional i això és fantàstic perquè em vaig adonar que quan estudiava a l’Escola de Camins no tenia ni idea que arribaria on he arribat. No saps mai si són les circumstàncies concretes les que guien la teva trajectòria professional o el fet d’estar al lloc adequat en el moment adequat. A més, he tingut la sort d’estar rodejat d’enginyers de camins molt més intel·ligents que jo, te’n podria dir noms i cognoms.

Ha canviat molt l’Escola de Camins des d’aleshores fins ara?

Actualment s’està tendint a una uniformitat en tota l’Escola Politècnica que pot conduir a una disminució del nivell. Això comporta que l’excel·lència de l’Escola minvi i es converteixi en una més de l’entorn. L’Escola de Camins sempre ha estat una escola d’excel·lència, que vol dir que donava una extraordinària preparació per enfrontar-se a qualsevol problema.

Acostumava a anar al Futur Civil a contractar estudiants o enginyers acabats de titular. Què defineix un bon enginyer de camins?

Nosaltres fitxàvem cada any uns deu enginyers de camins i no necessàriament eren els que treien les millors notes. Hi ha tres qualitats que per mi són imprescindib les. Primer de tot han de ser líders, hem de tenir en compte que a la nostra professió estem constantment dirigint equips i gestionant capital humà. En segon lloc, un enginyer ha de ser responsable, un bon líder pot portar una empresa a fer fallida si no és responsable. I en tercer lloc, i potser la més difícil de totes, sentit comú.

D’aquestes tres qualitats, hem sabut portar aquest lideratge al nostre sector?

En el món del contractista estàs rodejat de gent molt intel·ligent i preparada i, per tant, hi ha una competitivitat immensa en un sector on el teu client és l’Administració pública (l’Estat, la Generalitat, les entitats locals, etc.). Existeix una certa actitud de servilisme dels professionals i de prepotència per part de l’Administració, i això és el que s’ha de canviar. Aquesta situació ens ha conduït a la recerca del negoci fàcil, que ens ha portat a fer algunes infraestructures que ara estem veient que no eren necessàries.

Quin ha de ser, per tant, el criteri a l’hora de decidir quines infraestructures s’haurien de fer?

Va ser un error que en la seva època el sector es llancés a fer obres per fer obres. Una infraestructura adequada ha de tenir o bé un retorn econòmic (i no costa diners al cap dels anys) o socioeconòmic. Les infraestructures han de tenir aquest retorn socioeconòmic, i si no el tenen no s’han de fer. Avui dia és absurd no fer les infraestructures que són rendibles per si mateixes i hauríem de ser capaços de valorar de la manera més objectiva possible la necessitat de dur a terme certes infraestructures. Per exemple, conec molt bé el cas de l’Eix Transversal, en què seria interessant valorar l’impacte que ha tingut la infraestructura des del punt de vista del trànsit que absorbeix, l’activitat econòmica que ha generat a l’entorn o els accidents que ha evitat. En canvi, s’han fet inversions de les quals no entenem quin és el retorn socioeconòmic en què han estat basades.

Cap a on ha d’anar la professió?

S’ha de reinventar. És clar que la professió tradicional es troba en una època de mínims, el procés burocràtic és molt complicat i rellançar el nostre sector clàssic i típic és llarg. Hi ha nous camps, com per exemple la utilització dels recursos públics per millorar la qualitat de vida de la gent o l’aprofitament de l’energia, que impacten totalment en la nostra professió i que obren noves oportunitats. Liderar aquests camps penso que ha de ser el nostre camí en els anys vinents.

Creu que els enginyers de camins som bons innovadors?

Tradicionalment l’enginyer de camins no ha estat gaire innovador perquè era molt conservador i perquè estava acostumat a ser l’elit. Aleshores ens costava molt canviar. Però la nostra formació ens ha preparat per enfrontar-nos al que sigui.

Quin consell donaria als enginyers més joves?

Segueixen en una situació difícil. Els recordaria que tenen una excel·lent formació per enfrontar-se a qualsevol problema. Molts estan marxant fora, com en moltes altres professions. Però a la llarga hauran de tornar, perquè una Catalunya potent econòmicament necessitarà infraestructures, això no té discussió, i necessitarem bons professionals. Actualment estan sortint noves oportunitats i els joves enginyers de camins estan molt ben preparats per enfrontar-se a aquests nous reptes. El futur de la nostra professió a vegades ens sembla que està molt lluny, però tot el contrari, el tenim molt a prop.

Mirem més cap endavant o cap enrere?

La nostra professió està ancorada en el passat. Li falta fer un pas cap al futur. Seguim utilitzant idees que són certes però que ja s’utilitzaven fa més de deu anys i estan antiquades. La nostra professió hauria de parlar de les necessitats que té Catalunya de ser moderna, competitiva i què ha de fer per ser capdavantera. Amb missatges positius i de futur.

Quins són els reptes de Catalunya pel que fa a infraestructures?

A Catalunya manquen moltes infraestructures. Catalunya disposa d’una sèrie de circumstàncies molt favorables: està en una situació geogràfica ideal, té empresaris extraordinaris i és de les regions més dinàmiques del sud d’Europa. Però perquè en el futur sigui competitiva necessita un seguit de millores que algunes no costen diners. Em refereixo per exemple a les traves burocràtiques que dificulten el creixement de l’activitat econòmica. A més, existeix una manca d’infraestructures amb un alt retorn social i econòmic pendents de ser desenvolupades. Això transformaria profundament Catalunya.

Com veu el paper del Col·legi d’Enginyers de Camins dins del sector?

Ara està submergit en un gran dubte, que segurament és semblant al que està passant políticament, de com distribuir adequadament els recursos generats des d’aquí en un context de col·legi únic a Madrid. També penso que l’equip actual ho està fent adequadament. Han incorporat enginyers joves que estan molt al dia i aquest relleu generacional és fonamental.

Alguna funció més que hauria d’assumir?

Entenc que és complex per diversos motius, però el Col·legi hauria de ser influent en el món professional català de l’obra pública valorant, amb un criteri independent, quines infraestructures són les necessàries. Em fa la sensació que avui dia es valora més l’opinió del Col·legi que abans, en part perquè el món polític se l’escolta més, però encara li falta ser més influent davant l’opinió pública.

Escriu un comentari