hyperloop 1

Gestió d'infraestructures

Hyperloop, el nou paradigma en les infraestructures de transport

Seria possible unir Barcelona i Madrid amb un trajecte de 30 minuts? I Girona amb Cadis en menys d’una hora? L’Hyperloop irromp en el panorama del transport de viatgers com al nou paradigma del transport del futur, amb la voluntat de canviar el temps, el cost i l’energia dels desplaçaments entre les ciutats.

Ideat pels creadors de Tesla i SpaceX, Hyperloop pretén capgirar el concepte d’alta velocitat per a trajectes llargs: es tracta d’una càpsula de passatgers que es desplaça per un tub d’acer, que pot assolir una velocitat de fins a 1.220 km/h –lleugerament per sota de la velocitat del so, de 1.225 km/h–.

El projecte, pressupostat en 68.400 milions de dòlars –60.700 milions d’euros–, ha estat dividit en dos concursos: un per al disseny i un per a la construcció. El concurs de disseny es va adjudicar a la Universitat Politècnica de València amb un projecte basat en la levitació magnètica, tot i que la fase de construcció es va adjudicar finalment al Massachusetts Institute of Technology, ja que la construcció del POD o beina –la càpsula, o vehicle– era més ràpida. El projecte de l’equip valencià pretén trencar tots els esquemes amb un disseny que integra tota la infraestructura dins les beines, el que significaria un gran estalvi d’inversió –ja que no seria necessari construir-ho sobre rails–.

hyperloop 3

El projecte de construcció del MIT que finalment s’ha aprovat es basa en la construcció dels tubs de l’Hyperloop sobre pilars de formigó dotats de tecnologia antisísmica. Les condicions dins el tub serien de baixa pressió, una pressió que s’extreuria gràcies a unes bombes instal·lades en diferents punts del recorregut. A la part del davant de la càpsula, un compressor s’encarregaria de traslladar l’aire del morro a la cua, el que li donaria propulsió. Un altre dels “curiosos” aspectes de l’Hyperloop és la possibilitat d’autoabastament d’energia, ja que s’hi podrien instal·lar panells solars que arribarien a generar més energia de la consumida, segons afirma Elon Musk, l’artífex del concepte de l’Hyperloop. Musk i el seu equip asseguren que l’Hyperloop “és molt més que un mitjà de transport, és una solució al transport públic”, que es mourà més ràpid que un avió gràcies a la recreació d’un entorn on la resistència a l’aire sigui baixa.

hyperloop 2

El primer recorregut amb el qual es pretén provar aquesta tecnologia serà de 8 quilòmetres a Quay Valley, Califòrnia, per tal de veure la resposta i treballar de cara a la ruta que va de San Francisco a Los Ángeles, un total de 600 quilòmetres. Per veure aquest tram en funcionament, però, caldrà esperar, com a mínim fins al 2018 o 2019.

Retroenllaços per aquesta entrada

  1. Dubai seria l'escenari escollit per construir la línia gràcies als acords que han arribat amb els Emirats Àrabs.

Escriu un comentari