És regidora d’Horta Guinardó i presidenta de Transports Metropolitans de Barcelona i del consell d’administració de l’Institut Metropolità del Taxi (IMT). Adscrita a EUiA, és l’encarregada de transformar en realitat els projectes del programa electoral de Barcelona en Comú en matèria de mobilitat.
Sembla que finalment Barcelona sí tindrà tramvia per la Diagonal. De les possibles propostes, quina li agrada més a la regidora de mobilitat?
Ni l’alcaldessa ni jo mateixa encara no hem plantejat cap preferència de secció. Quan tinguem tota la informació actualitzada i sobre la taula podrem contestar quina és la millor opció.
Per què creu que els ciutadans van dir “no” al referèndum sobre la unió del tramvia convocat durant el mandat de Jordi Hereu?
En aquell moment es va fer una consulta sobre dos models diferents de futur per la Diagonal. Deixant a banda el tramvia, el que es posava a debat era la pròpia configuració de l’Avinguda. En qualsevol cas, B-Comú ha portat al seu programa electoral la unió dels dos Tramvies per la Diagonal i ha estat la formació política que ha guanyat les eleccions municipals.
Bicicleta, metro, autobús… està clar que l’aposta és pel transport públic. Quin sistema utilitza més?
Per ciutat bàsicament em desplaço en transport públic i bicicleta, i caminant, per suposat.
El seu partit, B-Comú ha criticat la poca transparència dels governs anteriors en adjudicació de contractes com el de la T-mobilitat, què en pensa? Hi ha més exemples? Què fareu per evitar-ho?
La T-mobilitat és un projecte que es composa de 3 parts: una tecnològica com és el suport i tot el sistema de validació, que calia renovar; una política tarifària que ha d’actualitzar el sistema tarifari integrat actual en el marc de la llei de finançament del transport públic, amb criteris més socials i de fidelització de l’usuari del transport públic; i una tercera de gestió feta a través d’una concessió privada. Per aquest tercer element preferiríem una gestió pública directa per part de l’ATM i els operadors, com s’ha vingut fent fins ara i així ho hem expressat a la Generalitat.
Vau entrar a l’Ajuntament poc després que es comencés a desplegar la xarxa ortogonal. Com serà el transport públic en superfície a final de mandat?
L’objectiu d’aquest govern municipal és dur a terme una millora clara en el que és el transport públic en superfície. Això ho hem de fer tant amb l’acceleració del total desplegament de la Nova Xarxa Bus com amb la implantació de la connexió dels dos tramvies. Per nosaltres aquest és un dels principals reptes pendents: la mobilitat en superfície és el que ha de permetre fer un salt endavant amb la mobilitat més sostenible, més eficient, més equitativa i més segura a la ciutat de Barcelona.
Renovareu el conveni amb l’actual concessionària del Bicing? S’inclourà també el desplegament de l’incipient servei de bicicletes elèctriques?
L’Ajuntament està treballant en el que ha de ser el plec de condicions de la propera contracta del Bicing. En aquest sentit s’haurà de fer una convocatòria oberta de la mateixa manera que es va fer quan va començar a funcionar aquest servei. El que sí que li puc avançar és que la nostra voluntat és avançar en l’electrificació de les bicicletes, i, en aquest sentit, la nova concessió, inclourà les dues tipologies de bicicletes: tant l’ordinària com l’elèctrica.
Un dels frens a l’ús de la bicicleta privada són els robatoris, treballareu també en aquesta línia?
Aquest és un tema que ens preocupa i molt. S’ha de treballar des de la coordinació dels diferents cossos policials per tal de fer front a una problemàtica que pot ser un element desincentivador de l’ús de la bicicleta. Per part de la regidoria de Mobilitat estem analitzant quines mesures podem prendre que contribueixin a la disminució dels robatoris. En aquesta línia, observem amb molt d’interès, experiències que s’estan treballant per exemple des de la Red de Ciudades de la Bicicleta, en la línia de millorar els registres de bicicletes ja existents, perquè tinguin una major efectivitat.
És regidora d’Horta Guinardó però originària de Sant Andreu. Hi continua vivint?
Sí, continuo feliçment vivint a Sant Andreu.
Quines són les reivindicacions històriques del seu barri de tota la vida en qüestions de mobilitat?
L’aïllament i la desconnexió dels barris que suposen les obres inacabades de l’AVEo la manca de connectivitat de l’espai fluvial del riu Besòs; l’espai urbà a l’entorn de tota l’avinguda Meridiana; la connexió dels centres de salut en transport públic, la manca d’una xarxa més extensa de carrils bici, i la pacificació d’alguns carrers i eixos interns de comunicació com el carrer Gran de Sant Andreu; millores en el transport públic de superfície com la línia H8, la posada en funcionament de la línia H4, la connexió entre les línies 1, 5 i 4 de metro, i els problemes de mobilitat que genera el centre comercial la Maquinista.
Què en pensa dels projectes que va licitar l’anterior govern municipal pel que fa a la cobertura de la Ronda de Dalt?
El que ara és important és seguir treballant per la millora de les condicions de vida dels veïns que pateixen el trànsit de la Ronda de Dalt i de les dificultats de connexió amb Collserola.
Dels projectes licitats s’han tirat endavant tots aquells de diagnosi de la geotècnia i aforaments necessaris, ara toca posar-se a treballar per definir les propostes, estudiar-ne el seu impacte social, mediambiental i econòmic i plantejar terminis de realització d’aquests projectes.
L’aparició d’empreses com Uber han posat de manifest la necessitat d’actualitzar el sector dels taxis, què n’opina?
L’equilibri econòmic de l’activitat i la suficiència del servei es concreta en la limitació del nombre de llicències i en l’establiment de tarifes obligatòries.Per tant, en aquest moments no es donen les condicions per a que una aplicació com Uber pugui operar a la nostra ciutat i en aquest sentit, es dóna suport al col·lectiu de taxistes en la lluita contra l’intrusisme, tal com s’ha demostrat amb les actuacions dutes a terme durant aquest any 2015 per part de la Guardia Urbana i els Mossos d’Esquadra.
Finalment, quina és la seva ciutat ideal en termes de mobilitat?
La voluntat del Govern Municipal és treballar per tal d’assolir una mobilitat sostenible, segura, equitativa i eficient a la ciutat, en la línia del que marca el Pla de Mobilitat Urbana (PMU) 2013-2018.
Sostenible: reduint la contaminació; segura: disminuint els accidents de trànsit; equitativa: fent el transport públic accessible a la ciutadania, i eficient: fent que la mobilitat es produeixi de la manera més ordenada i amb el menor impacte possible (apostant pel cotxe compartit, el cotxe elèctric, etc.).
Els principals projectes de mobilitat passen per la millora de l’espai per als vianants, amb la implantació de les superilles i la pacificació d’espais públics; la millora de la infraestructura per a les bicis, amb l’ampliació de la xarxa de carrils ciclistes a la ciutat, i l’aposta pel transport públic, amb projectes com el desplegament complet de la Nova Xarxa de Bus o la connexió dels dos tramvies per la Diagonal.
