https://flic.kr/p/ioUuJN

Emprenedoria i innovació, Mobilitat

Mobilitat intel·ligent

La demanda d’una mobilitat més segura i eficient per part dels usuaris de la via pública, així com l’exigència de les directives europees, encarades a reduir la contaminació, a estalviar energia, a la introducció de renovables i a la defensa de l’objectiu “Triple Zero” (zero víctimes, emissions i congestions), són un constant estímul per a la innovació i la millora de les infraestructures de transport per carretera.

De la mà de les TIC apareixen nous projectes i productes destinats a gestionar el trànsit i el transport d’una manera més efectiva, corregint la mobilitat i incrementant-ne la seguretat, i oferint dades fiables a temps real que milloren l’experiència dels usuaris i permeten la comunicació entre vehicle i infraestructura.

La majoria d’avenços es produeixen, sobretot, en el camp dels vehicles connectats i en la gestió i transmissió —aquí les xarxes socials juguen un paper important— de la informació captada a través de sensors. Però, tal i com recentment escrivia al diari El Mundo Manuel López, responsable d’innovació de Trànsit Viari d’Indra, “més enllà de les innovacions del sector de l’automoció, és necessari que les infraestructures estiguin preparades per interpretar i facilitar totes les dades a aquests vehicles connectats”. El repte no és menor.

Big data, software intel·ligent i conducció automatitzada

Quantes hores a l’any dedica un conductor a buscar aparcament en una ciutat? Segons un estudi passem una mitjana de 100 hores anuals donant voltes i malgastant temps, gasolina i paciència. Per solucionar això a finals de setembre Siemens presentava el seu projecte Smart Park, que a partir d’un sistema que funciona mitjançant sensors radar és capaç de detectar les places d’aparcament lliure i facilitar-les a l’usuari a través del seu smartphone.

Les oportunitats que ofereix la digitalització s’alien amb els conductors en aquest experiment: sensors intel·ligents, software intel·ligent i la interpretació intel·ligent de dades. Per ara s’ha començat a provar pels carrers de Berlín, on la companyia ha instal·lat en uns 200 metres de carrer una xarxa de sensors que vigilen, des de dalt, un tram de 30 metres cadascun —l’equivalent a 5-8 places d’aparcament— i després envia la informació al software de gestió d’aparcaments. Un cop allà les dades s’analitzen, es tracten i s’envien als usuaris.

Bosch, per la seva banda, aposta per una conducció més automatitzada. En aquest sentit, i com a part del projecte UR:BAN, ha destinat un equip d’11 investigadors per desenvolupar la tecnologia necessària per fer-ho possible. L’objectiu principal és reduir el risc d’impactar amb els vianants a les ciutats.

Aquí els sensors també juguen un paper destacat, monitoritzant de manera fiable l’entorn del vehicle. A través d’una càmera de vídeo estèreo instal·lada darrera el parabrises, prop del mirall retrovisor, es capta la informació generada al voltant i es transmet a un processador que s’encarrega d’analitzar les dades més de deu cops per segon. Llavors, a partir d’algoritmes intel·ligents, l’equip no tan sols és capaç de calcular la posició actual dels vianants, sinó també predir on estaran al cap de uns segons.

El projecte ha desenvolupat, a més, un sistema d’assistència de conducció per a espais reduïts. Aquest pot avisar el conductor o arribar a prendre el control de la situació, assegurant la correcta maniobra de l’automòbil. Aquest assistent de maniobres pot prevenir fins a un 58% dels accidents amb vianants, segons la companyia.

Seguretat als carrers de Londres

També en qüestions de seguretat, Londres s’erigeix com a referent amb Transport for London i el London Road Safety Council vetllant per convertir, progressivament, els carrers de la capital britànica en un lloc més segur per als seus vianants. El full de ruta és el Pla d’Acció de cara al 2020 ideat per l’administració i el document ‘Safe London Streets – Our Six Road Safety Commitments’.

Entre els diferents projectes que han posat en marxa, destaca el Pedestrian SCOOT (Split Cycle Offset Optimisation Technique), un sistema per prioritzar i adaptar els senyals de trànsit a les necessitats reals de les persones en tot moment. Es tracta d’un pas de vianants intel·ligent amb una càmera que detecta el nombre de persones que esperen per creuar; sincronitzat amb el semàfor, decideix quan cal posar-se en verd –més o menys ràpid en funció de les persones que detecta– i d’aquesta manera regular el trànsit de manera més eficient.

La seva aposta més ambiciosa: establir en zones controlades de la ciutat un camp de proves de vehicles de conducció automatitzada. Segons els experts consultats per l’organisme públic local, aquesta tecnologia podria reduir fins a un 90% el nombre de víctimes en accidents de trànsit a la ciutat.

Un sector ple de possibilitats a Barcelona

El sector de la smart mobility genera un volum de negoci de més de 1.500 milions d’euros a l’any a Espanya. D’altra banda, l’interès que desperta el concepte de ciutat intel·ligent o smart city li ha atorgat una especial rellevància en l’àmbit de la R+D+i, generant així un important nombre de projectes per tot el món.

Barcelona és un dels epicentres d’activitat smart. La ciutat comtal es posiciona com a un hub internacional de coneixement i innovació en el camp de la smart city, aplicant solucions tecnològiques i innovadores en la gestió dels seus serveis i recursos per millorar la qualitat de vida dels seus ciutadans. De fet, és considerada com la primera ciutat intel·ligent d’Espanya i la quarta d’Europa. En aquest context, s’estan desenvolupat projectes —tant de negoci com d’investigació— pioners en l’àmbit de la mobilitat, la gestió de les infraestructures i la sostenibilitat del sistema de transport.

Mobilitat intel·ligent

Barcelona als rànquings mundials

Per exemple, actualment, s’està dotant algunes parades de busos de marquesines intel·ligents o smartquesines o s’ha implantat un sistema intel·ligent que gestiona els semàfors i, en base a la ruta calculada, els posa en verd al pas dels serveis d’emergències i torna a la programació habitual un cop els deixen enrere.

També s’està treballant amb el desenvolupament de punts de taxi intel·ligents, és a dir, parades connectades entre sí per distribuir millor el servei de taxis a Barcelona i evitar la circulació innecessària dels vehicles. A més, el projecte GrowSmarter de la Unió Europea, del qual Barcelona, Colònia i Estocolm en són “ciutat far” (lighthouse), busca innovacions per desenvolupar una gestió intel·ligent del trànsit. Per exemple, pel que fa als vehicles de missatgeria a les ciutats, planteja un sistema integrat d’entregues i l’ús de vehicles més nets per tal reduir els inconvenients del sistema actual (alts nivells de contaminació, soroll i riscos en el trànsit).

La congestió és un altre dels principals problemes de mobilitat, pel que GrowSmarter proposa l’ús de monitors que informin als usuaris sobre la durada del seu trajecte en temps real i de les alternatives en transport públic que, combinat amb altres opcions com les bicicletes de lloguer, el carsharing o el servei de taxi, permetrien una mobilitat intel·ligent i més neta sense necessitat de tenir un cotxe propi.

Tot plegat però, va lligat a l’elevada dependència dels combustibles fòssils. Davant d’això, existeix el compromís per dur a terme una inversió amb l’objectiu de crear noves infraestructures i punts de recàrrega de combustibles alternatius per tal d’incentivar-ne el seu consum.

Escriu un comentari

3 + 9 =