Buildair- CIMNE

Formació i coneixement

CIMNE: de la recerca al mercat

El Centre Internacional de Mètodes Numèrics en Enginyeria (CIMNE) va arribar l’exercici passat als 13,5 milions d’euros d’ingressos. El seu secret? Ser una organització de recerca i investigació de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i, a més, tenir potestat jurídica per crear empreses spin-off a través de les quals comercialitzar els seus productes. Una d’elles, BUILDAIR, especialitzada en el disseny d’estructures inflables de gran tamany, ja ha signat aquest 2015 contractes per valor de 7,1 milions d’euros.

Quan l’enginyer de Camins Eugenio Oñate va fundar el Centre Internacional de Mètodes Numèrics en Enginyeria (CIMNE) l’any 1987, va dibuixar el que seria la clau del seu èxit: un cercle que comença amb el desenvolupament d’una idea, que continua amb l’elaboració d’un prototip i que finalitza amb un producte comercialitzable.

Així, si la raó de ser del CIMNE és la recerca i el desenvolupament de tècniques computacionals (programes informàtics que ajuden a predir comportaments de materials i estructures, per exemple), el que l’ha fet gran és una visió empresarial i social molt ben definida: tenir les instal·lacions al cor d’una de les universitats més importants del país, la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), amb l’objectiu de crear productes que puguin tenir sortida al mercat i, finalment, retornar part d’aquests beneficis a la societat en forma de coneixement i recursos per finançar-lo.

A l’entorn acadèmic neix la llavor dels projectes, al CIMNE es coven i diferents empreses spin-off del centre els comercialitzen. D’aquesta manera, cadascú fa el que li és més propi i els resultats demostren que és una roda ben engreixada: l’any passat, els ingressos van ser de 13,45 milions d’euros, el 90% dels quals aconseguits arrel de convocatòries públiques i el 10% restant d’encàrrecs privats.

Tot plegat, però, és només possible gràcies a un altre dels grans encerts del CIMNE: el fet que es fundés com un Consorci entre la Generalitat de Catalunya i la UPC. La fórmula, similar a la d’altres organismes públics, els permet tenir NIF propi, és a dir, independència administrativa i capacitat de decisió. Si no fos així, el CIMNE no hauria pogut crear fins ara 16 companyies spin-off per comercialitzar els productes fruit de les seves investigacions, ni haver-ne venut algunes, o participacions o productes, quan s’ha considerat adient.

Únic al món

Però per analitzar justament els beneficis del CIMNE, cal assenyalar que el centre rep una subvenció equivalent al 4% de la seva facturació –la xifra en altres centres d´R+D+i similars acostuma a pujar al voltant del 30%–. I és que la recerca, el desenvolupament i la innovació són cares, doncs a banda de recursos materials, es necessiten equips de treball estables amb els millors especialistes d’arreu del món. Al final, al CIMNE s’enorgulleixen de dir que a ells els encarreguen els projectes que no pot fer cap altra empresa, o per impossibilitat en matèria de qualitat o per manca de tecnologia.

Ells s’han encarregat, per exemple, dels estudis de la seguretat de l’edifici de contenció de les centrals nuclears de Vandellós i  Fukushima, de l’esllavissament del Moll del Prat de Barcelona al gener de 2007 o en del càlcul de l’estructura de la Torre Agbar de Barcelona. També per analitzar els efectes de riscs naturals en diversos països del centre i sud Amèrica, del magatzematge de residus radioactius en el subsòl, per desenvolupar un software per impressores 3D, o per dissenyar aerogeneradors o els vaixells de la Copa America amb una estructura més lleugera i resistent.

Estructures inflables

Pel que fa a les línies d’investigació pròpies, BUILDAIR, l’spin-off especialitzada en infraestructures inflables, és una de les iniciatives amb més creixement: aquest 2015 ja han aconseguit una cartera de 7,1 milions d’euros en contractes principalment amb empreses d’Espanya i Alemanya, i actuacions a Espanya, Polònia, Hongria i Aràbia, per construir més dels seus hangars inflables per avions.

El seu impulsor va ser el mateix fundador del CIMNE, l’enginyer de Camins Eugenio Oñate, juntament amb altres enginyers de camins del entorn del CIMNE. El concepte va sorgir d’un projecte europeu que es deia INFLAST i que s’inspirava en els zepelins alemanys. “L’any 2000 vam fer un pavelló inflable per a un congrés del CIMNE coincident amb la inauguració del World Trade Center en el Port de Barcelona i ens vam dir això s’ha d’explotar industrialment”, recorda.

En els propers mesos BUILDAIR comercialitzarà també un altre producte que espera que tingui un retorn econòmic notable, així ho pronostiquen les anàlisi comercials fetes fins ara: els ponts lleugers amb bigues pneumàtiques de ràpida instal·lació per a emergències.

L’encara prototip poden instal·lar-lo vuit persones en vuit hores. El repte és baixar aquesta xifra fins a quatre hores abans d’arribar al mercat, moment en el que, una vegada més, s’haurà completat la roda de funcionament del CIMNE. Segons Ignacio Valero, enginyer de Camins i mànager de transferència tecnològica a CIMNE: “estar tant a prop de la Universitat –de fet la UPC és el 50% de CIMNE societàriament parlant– permet, amb l’activitat del Centre, no només arribar al mercat, sinó que després el retorn econòmic alimenti la possibilitat de tenir més llocs de treball acadèmics i de recerca, més ciència, millors laboratoris, etc”.

I en aquest punt, és important assenyalar que per bé que els investigadors del CIMNE no es dediquin a la comercialització dels productes que desenvolupen, sí que reben una part dels beneficis en forma de contractes d’R+D+i i royalties per les llicències d´explotació, i hi continuen vinculats sempre que es necessitin noves fases de recerca molt especialitzada. De nou: la finalitat és que cadascú es dediqui al que millor sap fer per maximitzar els resultats, de la recerca o de l’explotació empresarial.

Enginyers de Camins i recerca

Al CIMNE treballen uns 200 investigadors de diferents especialitzacions i procedència dels quals un 60% són enginyers de Camins.

Ara per ara, les línies de R+D+i del centre estan relacionades amb desenvolupaments i aplicacions dels mètodes numèrics en sòlids i estructures, dinàmica de fluids, geomecànica, riscos naturals, materials i medi ambient, modelatge matemàtic, optimització, algoritmes per problemes de multifísica i noves tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC). Gairebé res.

Després d’enumerar aquest llistat, el fundador del CIMNE, Eugeño Oñate somriu amb la pregunta de quin creu que és el sostre del centre. S’ho pensa un segon i respon que “no hi ha mes límits que els que ens podem posar nosaltres”.

Escriu un comentari